Durant anys (tampoc tants!) hem parlat de la intel·ligència artificial com una tecnologia que havia de transformar les redaccions. Ens hem preguntat si podria redactar notícies, resumir documents, transcriure entrevistes, verificar informacions o facilitar la feina dels periodistes. Però potser hem dedicat menys atenció a una altra transformació que es comença a dibuixar i que...
Categoria: Tendències
L’ètica periodística es repensa: què en podem aprendre a Catalunya?
Hi ha principis del periodisme que semblen inalterables: explicar la veritat, contrastar les informacions, respectar les fonts, preservar la independència i corregir els errors. Però, què passa quan les circumstàncies en què s’exerceix la professió canvien tan profundament que les normes de sempre ja no ofereixen totes les respostes? Aquesta és la pregunta que plantegen...
El periodisme que ningú més no pot fer és el que fidelitza els lectors
«Què és allò que només tu pots explicar?». Aquesta és la pregunta que Sebastian Krause, responsable de Producte i Dades del diari austríac Kleine Zeitung, planteja als periodistes de la seva redacció abans de tirar endavant una proposta informativa. Si no hi ha una resposta convincent, considera que no hi ha motius per fer aquella...
Internet ja no és per als humans: la trinxera dels mitjans davant la web de les màquines
Hi va haver un temps en què crear un diari digital consistia a escriure històries perquè les persones les trobessin a Google o les compartissin a Facebook. Aquell ecosistema basat en el clic, el trànsit obert i la caça de l’atenció de l’usuari està col·lapsant. Els analistes de capçaleres de referència com Axios coincideixen a...
França mesura la lectura de premsa amb més de 42.000 entrevistes
La premsa francesa acaba de posar sobre la taula una radiografia de gran abast dels seus lectors. L’ACPM, l’organisme que certifica la difusió i mesura les audiències dels mitjans a França, ha publicat aquest 22 d’octubre la segona onada de 2026 de l’estudi OneNext. Les xifres provenen de 42.448 persones de 15 anys o més,...
Qui són els amos de la informació a Espanya?
Sabem qui dirigeix els diaris, qui presenta els informatius de televisió i qui signa les notícies. Però sabem amb la mateixa claredat qui és el propietari dels mitjans que ens informen? Podem arribar a conèixer les persones i empreses que hi ha darrere de les societats que en tenen el control? Una investigació publicada a...
Quan ja no ens informem tots al mateix lloc
De tant en tant, un article llegit gairebé per casualitat acaba portant-te força més lluny del que esperaves. M’ha passat amb un text de la Frankfurter Allgemeine Zeitung sobre la manera com els alemanys s’informen de política. L’article (que m’envia un ex-col·lega de MIDAS) em va cridar l’atenció, però encara m’ha interessat més anar a...
Qui protegeix els periodistes de qui els vigila?
Hi ha preguntes que fa només uns anys podien semblar pròpies d’una novel·la d’espies. Pot un periodista saber si algú està llegint els seus missatges, escoltant les seves converses o seguint els seus moviments? I, sobretot, pot garantir a una font que allò que li explica continuarà sent confidencial? No és la primera vegada que...
La IA agentiva pot donar més mans a les redaccions locals?
Durant els darrers anys hem parlat molt de com la intel·ligència artificial pot escriure un text, resumir un document, transcriure una entrevista o proposar un titular. Però la següent etapa ja ha començat i pot tenir conseqüències encara més importants per al periodisme: la IA agentiva. És a dir, sistemes que no es limiten a...
Catalunya guanya pes en el mapa europeu dels estudis de comunicació
Catalunya guanya pes en el mapa europeu dels estudis de comunicació Els rànquings universitaris tenen una virtut i un perill. La virtut és que permeten observar, amb uns mateixos criteris, institucions de països i sistemes universitaris molt diferents. El perill és convertir-los en una mena de classificació futbolística i deduir que qui ocupa el lloc...









