La Fundación Haz (abans, Fundación Compromiso i Transparencia), que té com a missió “enfortir la confiança de la societat en les institucions i les empreses promovent la transparència, el bon govern i el compromís social”, es fa tres preguntes que en l’actual panorama mediàtic, amb l’anunci del president del Govern espanyol sobre la seva intenció de  controlar la publicitat institucional, són fonamentals: Com reparteixen les comunitats autònomes l’assignació publicitària als diferents mitjans? Són equitatives i imparcials? Hi ha claredat a l’hora de comunicar els objectius, canals i mitjans elegits?

Davant d’aquesta situació, l’Observatori de Mitjans, una iniciativa de la  Fundació Haz  i el  think tank  Ethosfera, ha avaluat per primera vegada la transparència de les comunitats autònomes quant als criteris i la destinació de la inversió publicitària.

D’acord amb els resultats de l’anàlisi, només tres comunitats autònomes, Castella i Lleó, Múrcia i Aragó, han estat qualificades de transparents atenent els indicadors del Rànquing de transparència de la publicitat institucional de les CCAA, disponible a

Rànquing de transparència de la publicitat institucional de les CCAA. Els indicadors avaluen la informació següent: quantitat assignada a cada campanya, conselleria o departament que autoritza la inversió, canal de comunicació seleccionat (ràdio, tv, digital…), àmbit geogràfic, població a què s’adreça la campanya i quantia concedida a cada mitjà.

Les comunitats més opaques són Galícia, Cantàbria, Castella-la Manxa i Astúries que, pràcticament, no informen sobre cap indicador. S’ha concedit un compliment parcial a les comunitats de Catalunya, País Valencià, Madrid i Navarra, donat que la informació més recent que presenten és de l’any 2022.

Només un 18% de les CCAA expliquen de manera transparent i amb dades actuals les quantitats assignades a cada mitjà de comunicació. “Els resultats d’aquest primer examen de transparència de la publicitat institucional de les CCAA posen de manifest una constant del nostre sistema polític territorial: l’enorme heterogeneïtat de les diferents CCAA a l’hora d’abordar les qüestions i, en concret, quan es tracta de rendir comptes a la societat de la destinació dels fons públics”, assenyala Javier Martín Cavanna, codirector de l’Observatori de Mitjans i coautor de l’informe. En aquest sentit, l’informe subratlla, coincidint amb les exigències de la Llei Europea de Llibertat dels Mitjans de Comunicació (EMFA), la necessitat de comptar amb una normativa que estandarditzi criteris comuns a totes les comunitats autònomes.- BeMediàtic/Àmbit d’Estratègia (Il·lustració: Fundación Haz)