Dijous, 3 d’octubre, es va fer una nova edició dels Debats de La Vall de Verç, que organitza aquesta capçalera de Sant Just Desvern, associada a l’ACPC. La taula rodona duia per nom «45 anys de La Vall de Verç: el paper de la premsa local» i va comptar amb la presència de Francesc Fàbregas, president de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal; Estanis Alcover i Martí, expresident de l’ACPC, i Josep Lluís Gil Rivera, director de La Vall de Verç. La taula va estar moderada per la periodista Olga Vallejo.

La xerrada, que va tenir lloc a la Sala Cinquantenari de l’Ateneu de Sant Just, va servir per analitzar l’actual situació de la premsa local i comarcal a Catalunya la qual està marcada per un entorn canviant ple de reptes; així com per repassar la trajectòria de la publicació amfitriona. Un centenar de persones van assistir a l’auditori per seguir un debat que també es va poder veure en directe per la web del diari i a la plataforma YouTube.

Durant el debat, Francesc Fàbregas va destacar el paper de la premsa comarcal per diverses raons, “primer, per rigorositat, perquè no ens podem equivocar, hem d’anar molt amb compte, saben on vivim, quin cotxe tenim i qui és la nostra família; i segon, perquè som l’única premsa que explica les coses que passen a casa nostra i a la nostra gent”. Fàbregas va assegurar que “qui segueixi aquests esquemes tindrà èxit. Només cal veure que a la premsa generalista continuen caient les vendes i a la premsa comarcal continuen augmentant; el darrer any vam créixer un 5%”.

Fàbregas també va destacar el treball dels periodistes de premsa comarcal els quals continuen “trepitjant carrer cada dia” en contraposició a un periodisme modern que es fa des de les redaccions o des de casa. Va explicar que “aquesta és una premsa que es fa al carrer, contrastant les notícies i aconseguint totes les exclusives possibles”.

En referència a la feina de l’ACPC, Fàbregas va ressaltar l’àrdua tasca continuada per aconseguir que les administracions compleixin els compromisos de publicitat institucional pactats, o les moltes reunions amb administracions locals per traçar aliances de col·laboració.

L’expresident de l’ACPC, periodista i comunicador, Estanis Alcover i Martí, va destacar que un dels punts forts de la premsa local i comarcal és “la confiança que genera entre els seus lectors; tots els estudis internacionals que s’estan fent demostren que en un món inundat de fake news, l’única premsa que està generant veritable confiança és la premsa local”. Alcover també va demanar que “les universitats han d’incloure la premsa local com a assignatura, així tindrem més alumnes de periodisme que s’interessin per aquest àmbit. De fet, hi ha molt poques universitats als Països Catalans que treballin com a assignatura la premsa comarcal”.

El veterà periodista, que contacta amb el sector de la Comunicació des del seu newsletter “El Bloc de l’Estanis” (on ofereix l’actualitat del periodisme de proximitat en recerca, estudis i informes elaborats a tot el món) va enfatitzar en com cal incorporar en el pla d’estudis de Periodisme i Comunicació “la visió d’una premsa de proximitat realista, encarrilada en aquest nou món de la intel·ligència artificial, les xarxes i les plataformes i tantes altres metes que arriben a una velocitat vertiginosa, arrenglerades entre una de les tendències mundials de la premsa: localització, ser cada vegada més local – fins i tot hiperlocal- en aquest món global”.

Per Alcover i Martí, a Catalunya es necessiten “periodistes molt preparats per a la proximitat i per a empentar la multi disciplina informativa que enriqueix la informació a les comarques: premsa en paper, premsa digital, ràdio tradicional, televisió, plataformes, pòdcast… sense oblidar el paper dels Dircoms, molts dels quals són veritables editors de premsa de proximitat”.

Josep Lluís Gil Rivera, per la seva banda, va rememorar els inicis de la publicació l’any 1979, per un grup d’emprenedors vinculats a l’Ateneu de Sant Just Desvern. “La vocació era i encara és avui en dia una publicació independent, no sotmesa ni al control de l’Ateneu, ni al control de ningú, ho fem millor o pitjor, però aquell esperit s’ha pogut mantenir”. I també va explicar l’actual format de la publicació, amb un digital que, en funcionament des de l’any passat, els serveix per poder publicar allò que requereix immediatesa, però centrant la seva atenció en la versió de paper.

Altres temes que es van debatre, van ser l’intrusisme laboral amb la presència de centenars de pseudo-informadors a xarxes socials i amb la presència de tertulians amb dubtosa formació a les grans televisions; el tímid suport econòmic del govern de Catalunya; i la competència que molts ajuntaments fan a les capçaleres locals, editant des dels mateixos consistoris publicacions d’informació municipal que inclouen publicitat de manera deslleial. (Il·lustració: La Vall de Verç)