VML, especialista en la transformació de marques i negocis, ha fet pública la  12a edició de “The Future 100“, l’informe de recerca que examina les principals tendències globals. Aquest informe presenta les nostres últimes projeccions, entrevistes amb els principals experts del sector, estadístiques exclusives i informació sobre els consumidors per al 2026 en setze mercats globals.

Segons l’informe de VML, el 2026 serà un any per construir resiliència, creativitat valenta i redibuixar els límits del que és possible. Des del personal fins al planetari, des de l’enginyeria humana fins a la geoenginyeria del clima mateix, una nova classe de creadors i col·laboradors està multiplicant el potencial de maneres que tot just comencem a imaginar.

L’informe explica que les eines d’IA que democratitzen la construcció de mons i els nous models econòmics per construir imperis ajuden a donar forma a aquests mons. A mesura que la creativitat i la IA es globalitzen, veus des de Buenos Aires fins a Busan desafien el domini occidental i creen eines que reflecteixen les seves pròpies cultures.

Enmig d’aquest corrent “metamòrfic”, el desig de connexió humana continua sent inconfusible, diu el treball de VML. Durant el proper any, l’impuls humà donarà forma a les estratègies de marca, influirà en les principals tendències de màrqueting del 2026 i atraurà les persones de nou a experiències immersives i d’alt impacte que demostrin el valor de l’autenticitat i desbloquegin infinites possibilitats.

L’informe analitza les principals tendències en deu grans àrees , entre les quals s’inclouen cultura, tecnologia, viatges i hospitalitat, marques i màrqueting, alimentació i begudes, bellesa, comerç, salut i innovació.

Aquestes que segueixen són algunes de les tendències més destacades al sector de les marques i màrqueting que afloraran durant aquest any 2026:

I. Democratitzar la creativitat.- La intel·ligència artificial està reduint radicalment les barreres d’entrada a la creativitat. Eines cada cop més accessibles permeten que marques, creadors i usuaris generin contingut a gran velocitat i escala. Tot i això, en un entorn on «tot es pot crear», el veritable diferencial segueix sent el criteri humà, la idea i la narrativa que hi ha darrere de cada peça.

Per a les marques, això implica produir més, experimentar millor i fallar més ràpidament, però també assumir el repte d’evitar l’homogeneïtzació creativa.

II. Experiències transformadores.- El màrqueting evoluciona d’oferir experiències memorables a dissenyar experiències que generen un canvi real a les persones. Les marques busquen impactar en la salut, la mentalitat, el benestar o les habilitats del consumidor , convertint-se en guies de transformació més que en simples proveïdors de productes o serveis.

Aquesta tendència obliga a pensar l’experiència de manera integral, amb abans, durant i després clarament definits.

III. El creador sobirà.- Els creadors de contingut estan consolidant la seva independència davant de plataformes i marques. Construeixen audiències pròpies, llancen productes, controlen la seva narrativa i es posicionen com a socis estratègics, no com a simples amplificadors.

Per a les marques, això suposa repensar les col·laboracions, apostant per relacions a llarg termini, acords de copropietat i models de col·laboració més horitzontals.

IV. La nova onada d’aficionats a l’esport.- L’esport amplia les fronteres tradicionals i atrau noves audiències, especialment dones i generacions joves. L’storytelling, els documentals i la cultura digital converteixen l’esport en un territori cultural que connecta amb la moda, la bellesa i l’entreteniment.

Aquest nou fandom obre oportunitats per a marques que busquen integrar-se de manera autèntica a la conversa més enllà del patrocini clàssic.

V. Democràcies de marca.- Les marques comencen a compartir el poder amb les seves comunitats, integrant-les en processos creatius, estratègics i fins i tot financers. La co-creació deixa de ser una acció puntual per esdevenir una filosofia de marca basada en la participació i la pertinença.

Aquesta obertura reforça la fidelitat, però també exigeix ​​més transparència i coherència en la presa de decisions.

VI. Branding antropomorfitzat.- En un context dominat per missatges corporatius i automatitzats, les marques recuperen personatges, mascotes i avatars com a forma d’humanitzar la comunicació. L’humor, l’absurd i la narrativa esdevenen eines clau per destacar i generar connexió emocional.

Aquestes identitats permeten a les marques explicar històries de manera continuada i construir universos reconeixibles.

VII. Universos narratius.- El contingut evoluciona cap a ecosistemes narratius complets on s’integren l’entreteniment, el producte i l’experiència. Les marques creen mons propis que s’expandeixen mitjançant formats, plataformes i punts de contacte físics i digitals. Aquest enfocament transforma el storytelling en un actiu comercial capaç de generar engagement i noves fonts d’ingressos.

VIII. Activisme de nova onada.- Els consumidors esperen que les marques es posicionin i actuïn de manera coherent amb els valors que comuniquen. L’activisme superficial u oportunista és ràpidament detectat i castigat, mentre que les accions consistents reforcen la confiança i la credibilitat.

Les marques han d’assumir que no posicionar-se també té un impacte de reputació.

IX. Microdrames.- Les sèries curtes, emocionals i dissenyades per a xarxes socials es consoliden com a format de marca. Aquests continguts combinen entreteniment, storytelling i ecommerce, integrant els productes de forma natural a la narrativa.

Els microdrames permeten de generar engagement sostingut i construir relació amb l’audiència episodi a episodi.

X. Bastions de marca (honestedat radical).- En un entorn marcat per la desinformació i l’auge de la intel·ligència artificial, la transparència esdevé un actiu estratègic. Les marques que comuniquen amb claredat els seus processos, límits i errades construeixen relacions més sòlides i duradores amb els consumidors.

L’honestedat deixa de ser només una qüestió ètica per convertir-se en un avantatge competitiu.

Per entendre’ns, el document de VML descriu un món “metamòrfic”, en transformació constant, on marques, institucions i ciutadans han d’aprendre a navegar enmig de la volatilitat. En aquest context, emergeix amb força la necessitat de recuperar la confiança i el sentit de comunitat. L’informe assenyala que, davant la fatiga informativa i la desorientació, creix la demanda de “truth literacy”, és a dir, eines per distingir el que és real del que és manipulació.

The Future 100 també destaca el paper de la intel·ligència artificial com a motor de canvi, però insisteix que el futur no serà només una qüestió d’innovació, sinó de valors. Les persones busquen experiències transformadores, espais d’autenticitat i fins i tot moments de meravella: un 86% dels consumidors vol més “awe and wonder” a la seva vida.

En definitiva, cal dir que The Future 100 no dedica un capítol als mitjans de comunicació com a tal, però les seves idees sobre AI, confiança, narratives humanes i experiències significatives tenen implicacions directes per a la manera com els mitjans han de repensar els seus models de negoci, formats i relacions amb l’audiència en 2026.

VML dibuixa un horitzó on les marques ja no poden limitar-se a vendre productes: han de construir resiliència, generar esperança i actuar com a agents culturals en un món que redefineix, dia rere dia, els seus contorns.- EL BLOC DE L’ESTANIS / COMUNICACIÓ 360º (Il·lustració: VML)