Un nou “manual per a les pràctiques i l’examen d’estat”, que s’anomena “Convertir-se en periodistes” (Carocci), conté una instrucció molt clara per assenyalar la violació diària als principals diaris tradicionals i que no coneix sanció ni discussió. Eugenio Occorsio, periodista de Repubblica, escriu en un dels molts articles de diversos autors que conformen l’antologia, sobre la interferència de la publicitat en la tasca periodística: “Tot això no té res a veure amb la puresa i la genialitat de la informació independent que demanen els lectors i que dicta els principis ètics del bon periodisme. Hi ha un deure ètic previst pel contracte deontològic i hi ha un pacte de transparència amb els lectors, per tant, està prohibit barrejar notícies amb publicitat i escriure i/o signar articles o entrevistes o altres continguts periodístics que siguin sol·licitats per l’agència de publicitat directament o a través d’un tercer”.

El comentari setmanal de Charlie a Il Post fa esment també d’aquest llibre, editat per Carlo Chianura, i destapa que, precisament perquè ha estat compilat per diferents autors (41 autors, 6 autores femenines), el text té continguts inevitablement discontinus. Hi ha textos clars, pràctics i plens d’informació bàsica, al costat d’altres més cansats i d’opinions més qüestionables, per exemple sobre els objectius d’un article periodístic: “Amb una ràpida cerca a la xarxa pots trobar molts decàlegs que suggereixen les normes a respectar en preparació dels primers articles, però més enllà de les regles, un periodista que s’asseu davant del teclat ha de tenir clara una cosa: la peça que està a punt d’escriure ha de transmetre una sensació emotiva. Dolor, compassió, alegria, ràbia. L’article ha de canviar l’estat mental, l’estat d’ànim i la manera de pensar del lector durant uns instants”.- BeMediàtic/Àmbit d’Estratègia (Il·lustració: Execoach)