Contràriament al que es podria pensar, certs individus que difonen notícies falses no actuen amb l’únic objectiu de promoure una ideologia concreta o desacreditar un oponent polític. Hi ha una categoria d’individus motivats per un pur i simple desig de “caos”.  Aquests últims semblen interessats en històries que minen la confiança  en tots els sistemes de poder.

Un estudi de la Universitat de Cambridge titulat “The Need for Chaos and Motivations to Share Hostile Political Rumors” explora aquesta tendència. Per què algunes persones estan motivades a difondre informació política hostil? Si bé els estudis previs s’han centrat en les motivacions partidistes, l’estudi de Cambridge demostra que alguns individus circulen rumors hostils perquè volen desencadenar el caos per “cremar” tot l’ordre polític amb l’esperança d’obtenir un estatus en el procés.

Per entendre aquesta psicologia, l’estudi teoritza i mesura un nou estat psicològic, la Necessitat del Caos, que sorgeix en una interacció de marginació social i personalitats orientades a l’estatus. A través de vuit estudis sobre persones que viuen als Estats Units, mostren que aquesta necessitat és un fort predictor de les motivacions per compartir rumors polítics hostils, fins i tot després de tenir en compte les motivacions partidistes, i pot ajudar a il·luminar les diferències i els punts en comú en les frustracions tant dels privilegiats històricament com dels grups marginats. Per frenar la marea d’hostilitat a les xarxes socials, els resultats actuals suggereixen que calen solucions polítiques del món real per abordar les frustracions socials.

En les seves conclusions, els autors del treball de la Universitat de Cambridge sentencien que: “En la societat polaritzada actual, prendre’s seriosament les experiències dels oponents que fan caos és l’última cosa que molta gent vol fer. No obstant això, els resultats actuals suggereixen que el silenci, el ridícul i altres reaccions d’exclusió només exacerbaran els sentiments de marginació que impulsen les visions antisistèmiques en primer lloc. Per tant, un repte polític clau del nostre temps pot ser abordar els sentiments antisistèmics d’una manera que posin remei a les frustracions subjacents alhora que es mantinguin compromesos amb les normes democràtiques i els principis d’igualtat de tracte”.

Dades alarmants, sobretot perquè ara molts polítics afavoreixen els influencers sobre els periodistes per difondre el seu missatge. Un exemple cridaner és el de Joe Biden, que va organitzar una vetllada de recaptació de fons el 28 de març, envoltat d’influencers. La premsa estava “al vestidor”. Es va demostrar que els influencers tenen ara tant accés al president nord-americà com els periodistes, i els missatges polítics s’ofeguen en el caos de les xarxes socials…

Podeu saber més sobre l’estudi “La necessitat del caos i les motivacions per compartir rumors polítics hostils” (The Need for Chaos and Motivations to Share Hostile Political Rumors) accedint a aquest enllaç. (BeMediàtic/Àmbit d’Estratègia (Il·lustracio: Premsa Universitat de Cambridge)