Com ja ha estat comentat en aquest Bloc de l’Estanis, el primer reglament de la UE per regular els mitjans de comunicació a nivell europeu ja està vigent. Té la finalitat de garantir la pluralitat mediàtica i blindar, sobretot, els mitjans de possibles ingerències polítiques amb la vista posada, especialment, en els atacs a la llibertat periodística i els riscos al pluralisme dels darrers anys a Hongria, Polònia i República Txeca. Però també imposa una sèrie d’obligacions a les empreses dels mitjans, especialment en matèria de transparència.
Els mitjans de comunicació hauran de fer pública la informació sobre els propietaris. En concret, estaran obligats a difondre “el nom o els noms dels seus titulars directes o indirectes, que posseeixin paquets accionarials que els permetin exercir influència sobre el funcionament i la presa de decisions estratègiques, inclosa la titularitat directa o indirecta estatal o per part de una autoritat o entitat pública”. La motivació de la UE és clara: que els lectors, oients o espectadors siguin conscients de quins interessos poden estar darrere de la informació que reben. Cal afegir que, tot i que el text legal ha entrat formalment en vigor, aquesta obligació no serà immediata, sinó que s’aplicarà a partir del 8 d’agost del 2025.
El mateix passa amb l’obligatorietat de declarar la publicitat institucional que perceben els mitjans. A la UE preocupa que els fons públics, que poden ser de vital importància per a la supervivència d’alguns mitjans, s’atorguin de manera “discriminatòria”, atenyent el fet que alguns governs fan servir la publicitat per comprar voluntats. Com és sabut, a Espanya hi ha hagut innombrables batalles legals per amagar aquesta informació, però els jutges han anat donant la raó als denunciants que buscaven la transparència en el lliurament de fons públics que, la majoria d’ocasions, no segueixen criteris objectius sinó ideològics.
El nou reglament europeu exigeix el respecte a una sèrie de principis en l’assignació dels fons públics per a publicitat institucional: “Criteris transparents, objectius, proporcionats i no discriminatoris, posats a disposició del públic per endavant per mitjans electrònics i fàcils d’usar, mitjançant procediments oberts, proporcionats i no discriminatoris”. Els mateixos principis, segons el reglament europeu, han de servir per reforçar la independència dels mitjans públics davant del poder polític. El responsable de la gestió i els membres del consell d’administració dels prestadors del servei públic de mitjans de comunicació seran nomenats seguint els esmentats procediments.
Malauradament, però, l’espionatge als periodistes des d’un govern de qualsevol estat europeu no forma part del nou reglament, malgrat les pressions dels sindicats de periodistes i associacions de defensa dels drets humans de tota l’Europa comunitària. Fonts de la negociació varen dir en el seu moment que la seguretat nacional 8de cada estat membre) és una competència dels països i que correspon a ells establir les regles sobre això.- BeMediàtic/Àmbit d’Estratègia (Il·lustració: Agencia Tributaria)