La naturalesa de les xarxes socials també està canviant. Ja no tan joves –Facebook va fer vint anys el 4 de febrer–, veuen com els hàbits dels seus seguidors canvien. El treball periodístic “La fi anunciada de les xarxes socials” desxifra la tendència actual: les interaccions personals estan deixant les xarxes socials per missatgers privats com WhatsApp, deixant Facebook i companyia amb una comunicació massiva en forma de vídeos de desconeguts que s’assembla a la televisió hiperactiva. Segons escriu Eduoard Laugier a Le Nouvel Economiste, això es deu probablement als algoritmes que afavoreixen més l’entreteniment que les connexions socials.

Al mateix temps, la gent té menys ganes d’exposar les seves vides en línia i els debats s’estan traslladant a plataformes tancades. El periodista francès es pregunta si ens n’hem d’alegrar. Ell mateix respon que no n’està segur, “perquè les plataformes tancades no estan regulades i, per tant, són un atractiu per a les notícies falses.

Es poden recollir opinions arreu, naturalment. El periodista francès ho té clar: “Alguns argumenten que els defectes de les xarxes socials es poden solucionar mitjançant una millor governança, una codificació intel·ligent o un model de negoci diferent. Aquestes mesures poden ser útils. Però els problemes plantejats per la nova generació d’aplicacions suggereixen que els defectes de les xarxes socials també són el resultat dels compromisos inherents a la comunicació humana. Quan les plataformes tornen al principi de grups privats, inevitablement són menys controlades. Quan la gent s’escapa de la seva cambra d’eco, pot trobar contingut més extrem. Quan els usuaris passen a un entreteniment inofensiu, veuen menys informació. A mesura que les xarxes socials es debiliten, els operadors i els usuaris de la plataforma haurien de dedicar menys temps a velles batalles i més a lluitar-ne de noves.

El treball periodístic que trobareu en l’enllaç de més a munt és força aclaridor, però tampoc tanca a les xarxes d’un cop de porta.- Àmbit d’Estratègia