Segons la Direcció General del Tresor del Ministeri d’Economia de França, es va demanar als serveis econòmics de vuit països que fessin un treball de benchmarking sobre el règim econòmic de la premsa escrita. Cinc dels vuit països són europeus (Àustria, Espanya, Grècia, Polònia i Suècia) i tenen moltes similituds. Els altres tres països (Austràlia, Corea del Sud i Japó), en canvi, estan més allunyats del model occidental de suport a la premsa però com a règims democràtics cal destacar punts en comú.

El treball s’ha centrat principalment en tres aspectes: (a) els reptes actuals de la premsa escrita, (b) les modalitats de concessió d’ajudes públiques a aquest sector, (c) els límits i vies de desenvolupament previstes per donar suport a l’evolució d’aquest tipus de premsa.

El document afirma que “la propietat dels mitjans de comunicació genera preocupacions sobre la independència editorial i la diversitat d’opinió. Però aquest model també és el que va permetre adaptar-se a la digitalització de les pràctiques”. Amb reptes comuns, reconeix, precisament a causa de la transició digital.

Els reptes i la premsa local.- Als cinc països europeus estudiats, la caiguda de les vendes de diaris impresos va provocar una caiguda mitjana del 55% entre el 2000 i el 2020, amb Grècia que va registrar la caiguda més gran, al voltant del 72%. Als tres països no europeus (Corea del Sud, Japó i Austràlia), la reducció de les vendes de diaris impresos es va situar al voltant del 60% de mitjana durant el mateix període. I els reptes, segons aquest treball publicat dijous passat, també afecten la premsa de proximitat, que el document reconeix com “tradicionalment essencial per a la difusió de la informació”, entre els quals la davallada de vendes al quiosc.

Us oferim aquest estudi econòmic de la premsa escrita, només cal clicar en aquest enllaç.- BeMediàtic/Àmbit d’Estratègia (Il·lustració: economie.gouv.fr)