En un article publicat a Euronews amb informació de l’Associated Press s’informa que Finlàndia incorpora l’alfabetització en IA per combatre la desinformació des de l’escola.

El govern finlandès ha ampliat el seu ja consolidat enfocament d’alfabetització mediàtica per incloure ara la alfabetització en intel·ligència artificial (IA) dins del currículum escolar, amb l’objectiu que els estudiants, des de l’edat de 3 anys, puguin identificar no només informació falsa sinó també contingut generat o manipulat per IA. Aquesta mesura respon a la proliferació de deepfakes i a l’augment generalitzat de desinformació a l’espai digital.

Currículum educatiu amb arrel mediàtica.- Finlàndia fa dècades que integra l’alfabetització mediàtica en el seu sistema educatiu nacional. Des dels primers cursos de parvulari, els alumnes aprenen a interpretar diferents formes de mitjans de comunicació, a analitzar fonts i a entendre els missatges que reben de la televisió, la premsa o Internet. Aquest aprenentatge s’ha considerat una habilitat ciutadana essencial per fomentar la capacitat crítica i la resistència a la propaganda i a informació enganyosa.

Segons les autoritats educatives de Finlàndia, l’alfabetització mediàtica forma part de l’equilibri entre pensament crític i competències digitals i s’ha anat adaptant al llarg dels anys a mesura que evolucionaven els mitjans de comunicació i les tecnologies.

Educació en IA com a nova prioritat.- Amb l’escenari actual, eines d’IA són capaces de generar textos, imatges i vídeos falsos que difonen àmpliament, el sistema educatiu finlandès ha assignat als docents la tasca d’ensenyar als nens a reconèixer la manipulació digital i els deepfakes. Això implica activitats i classes específiques en què els estudiants, des de nivells primaris, aprenen a:

• Identificar senyals que un contingut pot ser generat o alterat per IA.

• Avaluar la fiabilitat d’una notícia o d’un vídeo a través de preguntes sobre font, context i coherència.

• Posar en pràctica la competència crítica davant informació sorprenent o emocionalment impactant.

Un exemple concret recollit en l’article va tenir lloc a l’escola primària de Tapanila, al nord d’Hèlsinki, on una classe de quart grau va participar en un exercici sobre com distingir notícies fiables de les falses. La tasca consistia a establir cinc criteris per reconèixer informació de confiança en línia, i posteriorment els alumnes van començar a treballar específicament amb continguts generats per IA.

Una resposta educativa a l’entorn digital actual.- L’article de Euronews subratlla que aquesta iniciativa no neix de zero: Finlàndia ja està considerada habitualment com un dels països amb més alta alfabetització mediàtica a Europa, gràcies a la implementació històrica de competències crítiques en l’ensenyament. Això inclou des de l’anàlisi de notícies tradicionals fins a comprendre les plataformes digitals i el funcionament de l’entorn informatiu.

Autoritats educatives citades a l’article remarquen que en un món on la democràcia pot ser qüestionada per la desinformació, és fonamental que les noves generacions desenvolupin eines sòlides per distingir entre el que és correcte i allò que és enganyós, independentment de qui ho generi o de la tecnologia que s’hi amaga al darrere.- EL BLOC DE L’ESTANIS / COMUNICACIÓ 360º (Il·lustració: Global Education Park Finland)