La premsa francesa acaba de posar sobre la taula una radiografia de gran abast dels seus lectors. L’ACPM, l’organisme que certifica la difusió i mesura les audiències dels mitjans a França, ha publicat aquest 22 d’octubre la segona onada de 2026 de l’estudi OneNext. Les xifres provenen de 42.448 persones de 15 anys o més, entrevistades entre juliol de 2024 i juny de 2026. Dos anys de treball de camp per conèixer qui llegeix diaris i revistes, com hi accedeix i quant temps hi dedica.
La durada del període estudiat crida l’atenció. L’ACPM treballa habitualment amb unes 23.000 entrevistes anuals, però aquesta publicació acumula informació de 24 mesos. La dimensió de la mostra ofereix una base estadística considerable; alhora, obliga a interpretar els resultats com una fotografia de període llarg i no com una descripció exclusiva del comportament dels francesos durant el 2026.
Una altra precisió necessària: aquesta onada mesura la lectura de les edicions impreses i de les versions digitals en format de diari o revista, inclosos els PDF. No incorpora les audiències dels webs i les aplicacions, que l’ACPM integra en una altra modalitat de l’estudi, OneNext Global.
Comprar, compartir i llegir
Una de les dades més reveladores és que només el 35% dels actes de lectura corresponen a persones que han comprat personalment la publicació o hi estan abonades. El 24% procedeix d’exemplars prestats, regalats o trobats, i un altre 18% de publicacions adquirides per altres membres de la llar. Les versions digitals en PDF representen l’11% dels actes de lectura.
Aquestes xifres recorden una característica tradicional de la premsa: un exemplar pot tenir diversos lectors. La circulació compartida continua tenint un pes notable, fins i tot en una societat en què bona part del consum informatiu passa per les pantalles.
També resulta significatiu el lloc de lectura. El 55% dels actes es produeixen a casa i el 45% fora del domicili. El treball representa el 9% i el transport públic, el 5%. Pel que fa al temps dedicat, el 37% de les lectures superen els vint minuts, mentre que el 30% duren menys de deu minuts.
Els joves també hi són
L’estudi permet desfer algunes simplificacions. Entre els compradors i abonats personals hi ha una presència proporcionalment elevada de persones de més de seixanta anys. En canvi, els joves de 15 a 24 anys estan especialment representats entre els qui accedeixen a publicacions adquirides per altres membres de la família i entre els lectors del transport públic.
No significa que els joves llegeixin més premsa que els grans. Significa que els seus hàbits d’accés són diferents. Una distinció important quan es parla de la suposada desaparició dels lectors joves.
Els resultats també confirmen el pes de la premsa regional francesa. L’agrupació PQR66, que reuneix capçaleres de premsa quotidiana regional, arriba als 13,6 milions de lectors per número mitjà. Molt per darrere apareixen Le Parisien-Aujourd’hui en France, amb 3,06 milions; Le Monde, amb 2,95 milions, i L’Équipe, amb 2,83 milions.
La premsa setmanal regional també destaca: l’agrupació de 226 capçaleres PHR registra 7,05 milions de lectors en la seva darrera periodicitat de referència. Les dues magnituds corresponen a indicadors diferents i no s’han de comparar directament.
El valor de OneNext va més enllà dels rànquings. Disposar d’informació detallada sobre els lectors, els seus hàbits i les formes d’accés a les publicacions és una eina per als editors, però també per als anunciants. En un mercat publicitari cada vegada més exigent, acreditar l’audiència amb una metodologia coneguda és una manera de defensar el valor de la premsa.
I potser aquesta és la lliçó més interessant del treball francès: abans de donar per perduts determinats públics, convé saber com, on i per què continuen llegint.
Estanis Alcover i Martí / El Bloc de l’Estanis – Comunicació 360º (Il·lustració: ACPCM)