PER MANEL LÓPEZ, professor honorari de la UAB i periodista

Aquest diumenge, 24 de novembre del 2024, hem descobert que Google ha descobert –perdó la redundancia– que hi ha el paper.

L’edició d’EL PAIS inclou un quadernet amb el títol de “forward”, que significa “avanci”, amb el subtítol de “Perspectives europees de la tecnologia i la societat”. És el número 1, cosa que vol dir que continuarà. No és un encartament especial i extraordinari, no.

Es tracta, segons sembla, d’un intent de Google de penetrar en un públic que creu que no connecta amb el seu algorisme. El públic d’EL PAIS, em sembla, està compost per gent educada, amb nivells acadèmics més aviat alts, amb una cartera més que discreta i amb una educació digital confirmada.

A què ve ara que Google es passi al paper per explicar què està fent?

S’ha rendit Google al fet que no arriba al públic d’EL PAIS a través de la pantalla del telèfon, la tauleta o l’ordinador?

Una mica de tot. En realitat, acceptem-ho, això de llegir pàgines i pàgines de text en una pantalla és més aviat cansat. El paper és més amable. El pots llegir amb una tassa de cafè a la mà, esmorzant un croissant greixós i si no t’agrada, el llences a la paperera o al compostatge.

El títol de portada d’aquest forward és tota una declaració d’intencions: Construint el futur amb la IA. Aquest futur es farà a través de les pantalles, però Google t’ho ofereix –ens ho ofereix– en paper.

El paper té els seus avantatges i desavantatges. Ningú ara elaborarà una llista de les unes i les altres perquè són evidents, i estan més que estudiades. Però el que mai no s’havia vist és que Google sabés comunicar-se a través del paper.

És una rendició?, sens dubte.

Estem davant d’una nova perspectiva: l’algorisme no en té prou amb les pantalles per fer-se amb la nostra intel·ligència, necessita el paper.

A la revista es poden llegir una sèrie de cartes del director, entrevistes-enquesta sense ningú que torni a repreguntar, sense periodistes que intervinguin en la conversa, sense cap contrast.

Estem, doncs, davant d’una revista publicitària, divulgadora de la idea que Google és formidable i que la Intel·ligència Artificial (IA) és el millor dels dos mons. Que la IA és tan intel·ligent que necessita el paper per explicar-se…

Títols com “Innovació, responsabilitat, solidaritat”; o “El proper gran instrument científic”, a càrrec d’un hindú sikh, amb turbant i tot; o “IA ‘made in Europe’”: o “Una regulació intel·ligent permet obtenir majors beneficis”.

Aquesta última peça enfronta dues empresàries i directives -una, directora general de Digital Europe; l’altra, directora sènior de l’àrea de recerca i enginyeria de Google DeepMind- per parlar de la suposada regulació intel·ligent de la xarxa.

És clar que Google s’està posicionant, en el paper, sobre la possible amenaça d’Europa d’intentar frenar monopolis al sector de la comunicació. O que les grans empreses paguin impostos al país on estiguin transmetent els seus continguts.

La revista no eludeix, més aviat al contrari, la lluita contra les emissions, a través de la IA, que pot proposar rutes econòmiques a l’aviació perquè se’n redueixi el grau i el nivell de contaminació.

És a dir, Google explica en paper tot el meravellós que pot ser utilitzar la SEVA Intel·ligència Artificial a les nostres vides.

La paradoxa que el digital es recolzi en el paper per defensar el seu negoci és aquí. Cada dia tindrem una nova edició de Forward, i amb ella, la defensa a ultrança dels interessos que s’amaguen darrere d’aquesta plataforma, o conglomerat d’empreses.

La Comissió Europea ja es pot preparar…

Manuel López, professor honorari de la UAB i periodista (article publicat originalment al bloc www.Universicat.com)