Fa temps que el debat sobre la intel·ligència artificial ha traspassat el terreny de la curiositat tecnològica per convertir-se en una qüestió estructural del periodisme. Aquesta setmana, el Reuters Institute ha publicat l’informe Generative AI and News Report 2025, signat per Felix Simon, Rasmus Kleis Nielsen i Richard Fletcher, que dibuixa un mapa molt complet sobre què fan els usuaris amb la IA generativa i què en pensen del seu paper en el periodisme i en la societat. L’estudi es basa en enquestes realitzades a sis països —Argentina, Dinamarca, França, Japó, Regne Unit i Estats Units— i aporta una dada essencial: la IA ja no és un fenomen marginal. És part del dia a dia informatiu, però encara genera més recels que entusiasme.

El primer que sorprèn és la rapidesa amb què la població ha integrat aquestes eines en la seva rutina. Més del 60 % dels enquestats diuen haver provat alguna vegada sistemes com ChatGPT, i prop d’un terç en fan un ús setmanal. Fa un any, aquestes xifres eren gairebé la meitat. Ara bé, l’ús intensiu no vol dir confiança. Segons l’estudi, la majoria dels ciutadans pensa que la IA tindrà un gran impacte en àmbits com la ciència, la recerca o els mitjans, però dubta que aquests últims en facin un ús responsable. La confiança es reserva per a científics i professionals de la salut, mentre que els periodistes, polítics i empreses tecnològiques reben molta més sospita.

El detall més significatiu és que la funció principal d’aquestes eines ha deixat de ser la simple curiositat o la generació de textos per convertir-se en una eina de cerca d’informació. Una quarta part dels usuaris les utilitza ja com a substitut —o complement— del cercador tradicional. Això vol dir que la IA està esdevenint un nou intermediari entre les persones i les notícies. I aquí és on s’obre un terreny complex per als mitjans: si les audiències comencen a preguntar a la màquina allò que abans consultaven a un diari, com s’ha de reposicionar el periodisme?

El públic, però, encara no veu clar que la IA pugui fer notícies fiables. Només una petita minoria considera que un contingut produït amb IA —encara que sigui supervisat per humans— pugui ser tan o més digne de confiança que el d’un periodista. La percepció general és que aquests textos serien menys transparents i més vulnerables a l’error o a la manipulació. En canvi, hi ha una acceptació molt més gran de la IA com a eina de suport: per corregir, transcriure, analitzar dades o traduir. És a dir, la ciutadania tolera la IA darrere la càmera, però no davant del públic. Demana, a més, transparència: vol saber quan una peça informativa s’ha produït amb ajuda d’un sistema generatiu i en quin grau. No es tracta només d’una exigència tècnica, sinó d’un reclam de confiança.

Aquest debat, vist des de la perifèria mediàtica, té un interès particular. El periodisme de proximitat, que sovint treballa amb recursos limitats però amb una connexió molt directa amb la seva comunitat, pot trobar en la IA una aliada si sap incorporar-la amb criteri. Les eines generatives poden ajudar a fer més àgils les redaccions petites: automatitzar transcripcions d’entrevistes, resumir plens municipals, ordenar dades públiques o convertir comunicats en esborranys. Alliberar temps per a la feina que realment importa: sortir al carrer, parlar amb la gent, verificar i contextualitzar. La IA, usada amb supervisió, pot actuar com un assistent, no com un substitut.

També pot millorar l’accessibilitat. A moltes comarques, hi ha públics que no accedeixen als continguts per barreres d’idioma, d’edat o de comprensió digital. La IA pot adaptar textos, oferir versions simplificades o generar àudios i vídeos a partir de textos, obrint noves vies de difusió. I pot ser útil en la visualització de dades locals: pressupostos municipals, estadístiques, indicadors de serveis, etc. Un bon ús d’aquestes eines podria fer més transparent la informació pública, justament allà on la proximitat és més necessària.

Però també hi ha riscos evidents. El més gran és la pèrdua de confiança. Els mitjans locals viuen —literalment— de la seva credibilitat. Si el lector percep que darrere de la notícia hi ha una màquina que escriu, i no una persona amb rostre i veu pròpia, pot trencar-se un vincle construït durant anys. En comunitats petites, la confiança és un valor fràgil: qualsevol error pot tenir conseqüències directes i duradores. A més, la IA tendeix a reproduir biaixos i manca de context; en temes locals, on cada matís compta, això pot ser especialment perillós.

L’altra gran amenaça és estructural: l’ús de la IA com a excusa per retallar plantilla o reduir costos. Si s’assumeix que pot fer la feina d’un periodista, es corre el risc d’empobrir la mirada i de convertir la informació local en una successió de textos correctes però buits d’experiència i matís. L’ànima del periodisme de proximitat és la seva connexió amb la realitat humana del territori, i això no es pot automatitzar. Per això la IA només té sentit com a complement, no com a substitut.

L’informe del Reuters Institute també apunta que la majoria d’usuaris vol etiquetatge i transparència. Aquí els mitjans locals poden trobar un avantatge competitiu. Si expliquen obertament quan i com fan servir la IA, poden convertir aquesta honestedat en un signe distintiu. Mostrar el procés —qui hi ha darrere, com s’ha verificat, fins on arriba l’assistència tecnològica— pot reforçar la confiança i diferenciar-se de les grans plataformes, sovint opaques. En un context de saturació informativa, la transparència és un valor afegit.

Potser el més interessant de tot plegat és que la IA, paradoxalment, ens obliga a redefinir què vol dir fer periodisme humà. Si una màquina pot escriure textos correctes, el valor afegit ja no serà la correcció ni la rapidesa, sinó la capacitat de comprendre, interpretar i connectar amb la realitat social. En el terreny local, això equival a ser present, escoltar, detectar canvis, captar emocions. La IA pot ajudar a processar informació, però encara no sap empatitzar amb una comunitat.

Per això, més que una amenaça, la irrupció de la IA pot ser una oportunitat per repensar el sentit del periodisme de proximitat. Pot obligar-lo a concentrar-se en allò que no pot fer cap algoritme: el contacte humà, la mirada pròpia, la responsabilitat cívica. Si els mitjans locals aconsegueixen utilitzar la tecnologia per guanyar temps i profunditat, sense perdre autenticitat, potser el resultat no serà un periodisme menys humà, sinó més essencial. L’informe del Reuters Institute, més que una advertència, sembla una invitació: entendre la IA no per imitar-la, sinó per reafirmar la diferència que ens fa imprescindibles.

La IA generativa a Catalunya

A Catalunya, diversos mitjans ja han començat a experimentar amb la intel·ligència artificial generativa, sovint amb discreció però amb resultats interessants. El grup Prensa Ibérica ha iniciat un projecte pilot per automatitzar resums, etiquetatge o arxius audiovisuals, mentre que a escala local alguns diaris comarcals i locals, la majoria capçaleres associades a l’ACPC i l’AMIC, han començat a fer proves internes amb assistents d’escriptura i eines de traducció automàtica.

En el cas català, no es tracta tant d’una revolució visible com d’un canvi de fons: la tecnologia ja és dins les redaccions, però la clau continua sent com es gestiona. Si el periodisme de proximitat sap aprofitar la IA per reforçar el que el fa únic —el coneixement del territori i la confiança dels seus lectors—, podrà convertir aquest moment d’incertesa en una oportunitat real per reinventar-se sense perdre la seva essència.- El Bloc de l’Estanis/Comunicació 360º (Il·lustració: ProX PC)