Per ESTANIS ALCOVER i MARTÍ, periodista i consultor

És una realitat: el futur del periodisme s’està redefinint a mesura que les tecnologies d’intel·ligència artificial ajuden a filtrar grans quantitats de dades per trobar històries dignes de notícia, personalitzar contingut per a lectors individuals, i fins i tot generar articles de notícies amb poca o cap intervenció humana.

El fet és que la intel·ligència artificial ha passat ràpidament d’un concepte futurista a una eina pràctica en moltes indústries, i el periodisme no és una excepció. En l’àmbit de les notícies i la informació, els creadors de contingut d’IA estan revolucionant la manera com s’obtenen, s’escriuen i es comparteixen les històries.

Aquesta evolució obre el camí per a un examen crític de l’impacte de la IA en el periodisme. Els periodistes humans es troben en una cruïlla on adoptar la IA ofereix immenses possibilitats, però també presenta nous reptes. El paper que juguen està experimentant una transformació que pot alterar el panorama mediàtic de manera permanent.

Arreu del món, els experts estudien tendències en llibertat d’expressió i desenvolupament dels mitjans. Pel que afecta editors i periodistes és de màxim interès analitzar els problemes sorgits de la intel·ligència artificial i com aquests afecten el futur del periodisme a les parts interessades.

Un document recent de la UNESCO, titulat AI and the future of journalism: an issue brief for stakeholders, posa damunt la taula que “la precisió i la credibilitat són primordials per als mitjans de comunicació de qualitat i les preocupacions sobre les ‘al·lucinacions’ de les sortides d’IA generativa són prioritàries”. El document forma part de la sèrie World Trends in Freedom of Expression and Media Development de la UNESCO i analitza els reptes que el desenvolupament de la intel·ligència artificial generativa planteja al periodisme. Els autors pretenen oferir una anàlisi de les qüestions clau al voltant del seu impacte en els drets d’autor, els mètodes de treball i els models de negoci, i ofereixen recomanacions per a les diferents parts interessades sobre la IA i el futur del periodisme.

El resum examina com el periodisme està aprofitant la intel·ligència artificial i el paper dels mitjans per crear consciència pública sobre la IA, però també analitza els seus perills per al periodisme i els mitjans de comunicació, especialment pel que fa als drets d’autor i la propietat intel·lectual. L’escrit destaca algunes legislacions disponibles o que s’estan considerant per protegir els drets d’autor de l’obra periodística, i exposa algunes de les directrius que s’han emès i les recomanacions que s’han fet per a la societat civil i les organitzacions de mitjans per protegir la llibertat d’expressió i la viabilitat del periodisme davant la IA.

Un focus del resum és l’impacte dels grans models de llenguatge (LLM), que són models avançats d’IA entrenats en grans quantitats de dades per entendre i generar text semblant a l’ésser humà. Aquests models, com ara GPT d’OpenAI i Llama de Meta, poden realitzar, com és prou conegut, una varietat de tasques lingüístiques, com ara traducció, resum i resposta a preguntes. El que cal enumerar són els perills per als mitjans de comunicació i la llibertat d’expressió, que són nombrosos. Per exemple, com que els LLM poden sintetitzar i analitzar dades d’un gran nombre de fonts, els individus es poden desanimar de consultar les fonts originals, la qual cosa, al seu torn, té implicacions en els ingressos per als mitjans de comunicació. A més, els LLM potencialment reflecteixen, i fins i tot amplifiquen, els prejudicis i les distorsions de les dades existents, que són les dades sobre les quals es formen. Si aquestes dades reflecteixen prejudicis racials o de gènere, aquests prejudicis es reflectiran a la sortida dels LLM. La delegació de la presa de decisions a la IA soscava la transparència dels processos de presa de decisions, perquè, com s’explica a l’escrit, fins i tot els que construeixen aquests models no saben del tot com funcionen.

Alguns dels missatges clau del document són:

• Les organitzacions periodístiques estan adoptant la IA generativa com a part de la pràctica de la redacció, però desconfien de l’impacte econòmic de les grans empreses que es beneficiïn del seu contingut si s’utilitza sense el permís i la compensació adequada.
• Els mitjans de comunicació d’arreu del món han emès codis de conducta que destaquen el respecte per les dades de l’audiència, l’autenticitat del contingut, la divulgació quan s’utilitza la IA, la transparència, la diversitat i la integritat de la informació i el dret a una remuneració per part de les empreses d’IA.
• Sense acords sobre drets d’autor i propietat intel·lectual, el model de negoci actual de creació periodística es veurà soscavat, suposant una greu amenaça per a la diversitat cultural. Els models en si no seran fiables si no s’entrenen amb informació de qualitat.
• A més de veure’s afectats pel creixement de la IA generativa, les organitzacions de notícies i els periodistes cobreixen el tema i eduquen el públic sobre els riscos i els beneficis potencials.
• La concentració en el sector de la IA tindrà profundes implicacions per a tot el món, i les autoritats de competència estan sospesant si calen noves regulacions.
• Els creadors, els editors i els periodistes han defensat la necessitat d’actualitzar la normativa sobre drets d’autor o, almenys, de fer complir de manera estricta les existents i assegurar-se que tenen en compte les noves tecnologies.
• Algunes organitzacions periodístiques estan signant acords de llicència amb grans empreses d’IA generativa. En fer-ho, aquestes empreses mantenen la línia d’exigir una compensació i establir un mercat per al contingut de llicències.
• Les àrees clau a considerar inclouen preservar l’autenticitat, la diversitat d’idiomes i cultures, i garantir la transparència de la informació. Mantenir mercats competitius pot ajudar a evitar el deteriorament addicional de l’ecosistema cultural i informatiu.

L’informe de la UNESCO ofereix recomanacions per a empreses d’IA, editors i redaccions, estats i agències internacionals. Recullo textualment dues de les recomanacions per a editors i periodistes:

• Adopteu polítiques clares o actualitzeu les existents sobre l’ús d’IA generativa i comuniqueu aquestes polítiques als públics. Garantir la supervisió i la implicació humana a tots els nivells del procés.
• Etiqueteu i divulgueu clarament al públic l’ús d’IA generativa per informar i analitzar dades. De la mateixa manera, les sortides generades artificialment, incloses les imatges i l’àudio, s’han d’etiquetar com a tals.

També hi ha recomanacions per a empreses de IA, com per exemple: “Les empreses d’IA generativa haurien de crear marcs i estàndards transparents per a la col·laboració amb editors i creadors, centrant-se en la diversitat i la inclusió (inclosa la cooperació més enllà dels punts de venda dominants de parla anglesa). Haurien de col·laborar activament i buscar aportacions de periodistes, editors i mitjans de comunicació per millorar les funcions existents i desenvolupar nous productes per donar suport a contingut periodístic d’alta qualitat i plural”.

La indústria dels mitjans de comunicació és evident que s’ha transformat gràcies a la tecnologia d’IA, especialment en com es recullen, s’analitzen i es comparteixen les notícies. La IA s’utilitza en periodisme no només per ser més eficient, sinó també per permetre una comprensió més profunda i un reportatge més detallat. D’aquí que, entre totes les recomanacions que fa el document AI and the future of journalism: an issue brief for stakeholders, me’n quedo amb una que haurà de ser de manual: “Les empreses d’IA generativa haurien de centrar-se urgentment a millorar els mecanismes d’atribució i permetre als usuaris identificar i connectar amb periodistes, fonts de mitjans i editors citant i enllaçant el seu contingut de manera precisa i sistemàtica”. Aquesta és una branca més del futur dels editors i periodistes que ja caminen de la mà de la intel·ligència artificial.

Com diu la periodista Sofie Tuner a Medium: “La IA serveix com a catalitzador perquè els periodistes passin de ser recol·lectors i processadors d’informació a convertir-se en analistes i intèrprets de contingut”. (Il·lustració: The Atlantic)

(Article publicat inicialment al portal digital Comunicació 21)