Hi ha tecnologies que triguen anys a entrar a les nostres vides i d’altres que, gairebé sense adonar-nos-en, acaben formant part de les rutines més habituals. La intel·ligència artificial sembla pertànyer a aquest segon grup. Però una cosa és fer-la servir i una altra, ben diferent, saber-ne treure profit. Aquesta és, al meu entendre, una de les conclusions més interessants del primer Estudio Anual Inteligencia Artificial 2026, elaborat per IAB Spain i Elogia, que ofereix una radiografia de com els internautes espanyols coneixen, utilitzen i valoren les principals eines d’IA.
L’estudi parteix de 1.081 enquestes en línia a internautes de 16 a 75 anys, realitzades entre maig i juny del 2026; incorpora l’anàlisi de les cerques relacionades amb aquestes eines i tretze entrevistes qualitatives a professionals usuaris d’IA, fetes al setembre. Aquestes últimes tenen un caràcter orientatiu i no són representatives. El conjunt ofereix una base interessant per observar tendències, sempre que no confonguem els resultats d’una enquesta a internautes amb els del conjunt de la població espanyola.
La primera dada és prou eloqüent: el 52% dels internautes espanyols d’aquestes edats han utilitzat alguna eina d’intel·ligència artificial durant l’últim any. Aquest percentatge s’ha calculat sobre una mostra inicial de 583 internautes, ampliada posteriorment per estudiar específicament els usuaris d’IA. La penetració és especialment elevada entre els més joves: arriba al 79% en la generació Z, baixa al 64% entre els 31 i els 45 anys, al 47% entre els 46 i els 60, i al 33% entre els 61 i els 75 anys. Les diferències entre homes i dones, en canvi, són molt petites.
Aquestes xifres indiquen que la IA ja no és una curiositat reservada als especialistes. Ara bé, l’edat continua condicionant-ne considerablement l’adopció. I això ens hauria de fer pensar en les desigualtats que pot generar una tecnologia que avança més de pressa que la formació necessària per utilitzar-la.
ChatGPT domina, però Gemini creix amb força
Una part de l’informe analitza les eines que coneixem i les que realment fem servir. Aquí el lideratge de ChatGPT és indiscutible. El 97% dels usuaris d’IA enquestats el coneixen, encara que sigui només de nom, i el 70% l’utilitzen actualment. Gemini ocupa el segon lloc, amb un coneixement del 85% i un ús actual del 43%. Microsoft Copilot se situa en tercera posició, amb un 20% d’ús.
Però hi ha una altra manera d’observar aquesta competència: les audiències digitals. L’estudi incorpora dades de GfK DAM corresponents al juny del 2026, segons les quals ChatGPT arribava a 20,42 milions d’usuaris únics a Espanya, un 42,5% més que un any abans. Gemini havia passat de 3,26 a 10,24 milions, amb un creixement del 214,4%.
També destaca l’evolució de Claude, que passa de 180.000 a 2,09 milions d’usuaris únics. Meta AI supera els dos milions, mentre que NotebookLM arriba als 1,65 milions. En sentit contrari, DeepSeek registra una caiguda del 24,4% respecte del juny anterior.
Són dades que descriuen un mercat molt dinàmic, però convé no confondre notorietat, audiència i preferència. Que una eina sigui molt coneguda no significa que sigui la més ben valorada per a totes les tasques. Tampoc les xifres d’usuaris únics, procedents de mesuraments digitals, són directament comparables amb els percentatges de l’enquesta.
L’informe apunta cap a un mercat concentrat en dos grans protagonistes, ChatGPT i Gemini, amb altres eines que busquen espais més especialitzats. Encara és aviat, però, per donar per definitiva aquesta distribució.
La fem servir sovint, però de manera bàsica
Aquí arribem a una de les aparents contradiccions de l’estudi. Entre els usuaris actuals, el 86% utilitza la IA diàriament o setmanalment. El 43% ho fa cada dia i el 34%, diverses vegades per setmana. És a dir, la freqüència d’ús ja és molt elevada.
Tanmateix, quan es pregunta pel nivell d’aprofitament, el panorama canvia. El 54% la utilitza puntualment per resoldre tasques concretes i un altre 31% com a eina habitual de suport. Només el 15% declara haver-la integrat en rutines, automatitzat processos o delegat tasques completes.
Encara hi ha una altra dada reveladora: el 59% no utilitza cap de les funcionalitats avançades analitzades. Les instruccions estructurades, els agents, les integracions amb altres aplicacions i les automatitzacions continuen sent recursos minoritaris.
Per tant, la IA s’ha popularitzat abans que se n’hagi generalitzat un ús avançat. Moltes persones ja han après a preguntar-li coses, redactar textos, resumir documents o buscar informació. Però això no equival necessàriament a dominar-ne totes les possibilitats ni a conèixer-ne els límits.
La manca de formació és, precisament, el principal obstacle declarat pels usuaris, amb un 31%. La segueixen el preu, amb un 30%; la qualitat irregular de les respostes, amb un 28%, i la manca de confiança, amb un 25%.
Em sembla una observació especialment important. Sovint parlem de la intel·ligència artificial com si el problema principal fos disposar de la tecnologia. Aquest estudi suggereix que una part considerable del repte és saber-la utilitzar amb criteri. I això no es resol només obrint un compte en una plataforma.
La confiança continua sent una assignatura pendent
La relació entre ús i confiança és una altra de les qüestions que mereixen atenció. El 68% dels usuaris considera que la IA serà imprescindible en el futur, però només el 29% manifesta confiar-hi. Alhora, el 59% expressa preocupació pel seu impacte laboral.
És una combinació significativa: una tecnologia que molts consideren inevitable, que utilitzen amb freqüència, però davant la qual mantenen reserves importants.
L’estudi assenyala que el 95% dels usuaris contrasta les respostes de la IA almenys alguna vegada. Ara bé, només el 54% ho fa sempre o freqüentment. Un 31% verifica ocasionalment, un 10% rarament i un 5% no ho fa mai.
Quan es comprova la informació, els cercadors continuen sent la primera opció, amb un 68%, seguits dels webs oficials, amb un 61%. La premsa i els mitjans de comunicació apareixen en un 19% de les respostes.
Aquest últim percentatge mereix una reflexió. No significa que els mitjans hagin perdut tota capacitat de verificació, perquè els enquestats poden arribar a continguts periodístics mitjançant cercadors. Però sí que posa de manifest que les capçaleres informatives no ocupen un lloc central com a font directa de contrast declarada.
Per al periodisme, la qüestió no és menor. Si cada vegada més ciutadans consulten primer una resposta generada per IA, els mitjans han de continuar demostrant per què la informació contrastada, la identificació de les fonts i la responsabilitat editorial tenen un valor que no es pot substituir per una resposta automàtica.
La IA també entra en les decisions de compra
L’estudi dedica una atenció especial al consum. Segons les estimacions declarades pels usuaris enquestats, aproximadament el 24% de les seves cerques de productes entre els canals analitzats es fan mitjançant eines d’IA. No es tracta, doncs, d’un mesurament directe del conjunt de cerques de productes fetes a Espanya. A més, un 30% dels usuaris declara que comença la recerca d’un producte mitjançant una eina d’IA.
És un canvi que pot tenir conseqüències importants per al comerç electrònic, la publicitat i els mitjans digitals. Durant anys, els cercadors han estat una de les principals portes d’entrada als continguts comercials i informatius. Ara apareix un nou intermediari que pot orientar les preguntes, comparar productes i seleccionar les opcions que presenta al consumidor.
Però tampoc aquí no convé exagerar. L’informe constata que els usuaris encara es resisteixen a deixar la decisió final en mans de la màquina. Entre els qui han utilitzat la IA en processos de compra, el 65% no permetria que aquesta fes una compra autònomament en nom seu.
La tecnologia guanya terreny en la recerca i la comparació, però la confiança necessària per delegar una decisió econòmica continua sent limitada.
També és interessant observar què passa amb el pagament per utilitzar aquestes eines. El 87% dels usuaris declara fer servir principalment versions gratuïtes. Només un 6% paga una subscripció de la seva butxaca, mentre que un altre 7% disposa d’una versió sufragada per l’empresa.
Per als proveïdors de serveis d’IA, el repte és convertir aquesta gran quantitat d’usuaris gratuïts en clients de pagament. Però l’estudi també recorda, indirectament, una realitat que coneixem bé en el sector de la comunicació: l’ús intensiu d’un servei no garanteix que els ciutadans estiguin disposats a pagar-hi.
Treballar més de pressa no sempre vol dir treballar millor
El capítol dedicat a l’activitat professional és un dels que m’han interessat més. Entre els usuaris que fan servir IA en el seu treball, el 90% declara percebre algun impacte positiu. El 53% afirma que treballa més de pressa; el 40% considera que millora la qualitat de la feina i un altre 40% assegura que allibera temps.
Cal precisar que parlem de percepcions declarades pels professionals, no de mesuraments independents de productivitat. És una distinció important, perquè la rapidesa no sempre va acompanyada de més qualitat, especialment quan els resultats necessiten comprovacions posteriors.
L’estudi aporta una dada que convida a pensar. Entre els professionals que declaren haver alliberat temps gràcies a la IA, el 47% el dedica a la vida personal, però el 46% l’utilitza per assumir més càrrega de treball. Un 37% el destina a tasques estratègiques i un 26%, a formació. Són respostes que poden coincidir en una mateixa persona.
Per tant, l’estalvi de temps no es tradueix automàticament en una millora de les condicions laborals. També pot acabar convertint-se en una exigència de produir més.
Aquesta observació és aplicable a moltes professions, inclòs el periodisme. Una eina pot ajudar-nos a ordenar documentació, localitzar dades, comparar textos o preparar una primera estructura de treball. Però la responsabilitat de comprovar la informació, interpretar-la i decidir què mereix ser publicat continua corresponent al professional.
No és una conclusió específica sobre les redaccions que ofereixi l’enquesta; és una reflexió que em suggereixen els seus resultats.
Una adopció ràpida que reclama més criteri
El primer estudi anual d’IAB Spain i Elogia permet observar una transformació que ja és visible en la vida quotidiana. La IA ha deixat de ser una novetat per a una part considerable dels internautes espanyols. ChatGPT domina el mercat, Gemini creix amb força i altres plataformes intenten consolidar-se. Les consultes es multipliquen, els usos professionals s’estenen i les decisions de compra comencen a incorporar aquestes eines.
Però la fotografia també mostra els límits d’aquesta expansió: una adopció desigual segons l’edat, una utilització majoritàriament bàsica, mancances formatives i una confiança encara reduïda.
No voldria convertir aquestes dades en un pronòstic sobre el futur de la intel·ligència artificial. L’estudi retrata un moment concret d’un procés que canvia molt de pressa. A més, és la primera edició d’aquesta investigació i encara no disposem d’una sèrie pròpia que permeti seguir-ne l’evolució amb els mateixos criteris.
Potser la conclusió més útil és una altra. Hem après a conviure amb la intel·ligència artificial molt més ràpidament del que hem après a comprendre-la. I, si això és així, el repte que tenim al davant no consisteix només a utilitzar-la més, sinó a utilitzar-la millor.
Perquè una societat que consulta cada vegada més la IA necessita també ciutadans i professionals capaços de preguntar, contrastar, desconfiar quan calgui i decidir per ells mateixos.- Estanis Alcover i Martí / EL BLOC DE L’ESTANIS – Comunicació 360º (Il·lustració: IAB)
Font principal: IAB Spain i Elogia, Estudio Anual Inteligencia Artificial 2026, 44 pàgines. Les dades d’audiència citades procedeixen de GfK DAM, juny del 2026, reproduïdes a l’estudi.
Nota de transparència: Per a l’anàlisi de l’estudi i la preparació d’aquesta crònica he utilitzat ChatGPT com a eina de suport. La selecció final, el criteri i la responsabilitat del que publico són meus.