La intel·ligència artificial ha deixat de ser una promesa per convertir-se en una eina quotidiana dins les redaccions catalanes. Aquesta és, probablement, la principal conclusió del primer estudi sobre l’ús i l’impacte de la IA en el periodisme i la comunicació impulsat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, que ofereix una primera radiografia —encara incipient però significativa— d’aquesta transformació.

L’estudi, elaborat pel Grup de Treball d’IA i basat en una enquesta a 56 professionals i organitzacions, dibuixa un escenari clar: gairebé tres de cada quatre actors del sector ja utilitzen eines d’intel·ligència artificial en el seu dia a dia.

Una adopció ràpida… i funcional

L’estudi confirma que la integració de la IA no és homogènia però sí generalitzada. Un 30,4% de les organitzacions l’han incorporada de manera transversal, mentre que un 44,6% la fan servir en àmbits concrets.

Els usos principals responen, sobretot, a necessitats operatives: transcripció d’àudio, cerca d’informació, redacció de continguts i traducció o adaptació lingüística. Aquesta orientació evidencia que la IA s’està utilitzant, de moment, com una eina de suport més que no pas com un element de transformació profunda del model editorial.

En aquesta mateixa línia, el gruix de les eines emprades són plataformes conegudes —com ChatGPT, Gemini o Copilot— combinades, en menor mesura, amb desenvolupaments propis.

Productivitat a canvi de dependència?

Els beneficis són clars i àmpliament compartits. Gairebé el 90% dels enquestats assenyalen l’estalvi de temps com el principal avantatge, seguit de l’increment de la productivitat (66,1%) i, en menor mesura, la millora de la capacitat creativa.

També es detecta una reducció dels temps de tancament i lliurament, un element especialment rellevant en entorns de producció ajustats, com són molts mitjans locals i comarcals.

Ara bé, aquesta eficiència operativa obre també interrogants. L’estudi apunta a una certa dependència creixent d’aquestes eines en tasques clau de la producció informativa, especialment en la redacció i síntesi de continguts, on la IA ja té un pes destacat.

El gran dèficit: la formació

Si hi ha un element que emergeix amb força és la manca de capacitació. El 42,9% dels professionals reconeixen tenir un nivell baix de coneixement en IA, i només un 10,7% consideren que disposen d’una formació adequada.

Aquest desajust entre ús i coneixement dibuixa un escenari delicat: la tecnologia s’incorpora més ràpid del que s’entén. I això té implicacions directes en la qualitat informativa, la gestió dels biaixos o el respecte als drets d’autor.

En paral·lel, també es mantenen preocupacions recurrents sobre la fiabilitat de les eines i la necessitat de verificar els continguts generats.

Ètica, criteri i supervisió

Malgrat tot, el sector no sembla disposat a delegar el nucli de la professió. L’estudi recull un consens força ampli: la IA ha de ser una eina de suport, sempre sota supervisió humana.

El criteri editorial, el contrast de fonts i el raonament periodístic continuen sent percebuts com a elements insubstituïbles. Una afirmació que, més que una constatació, és gairebé una declaració de principis en un moment de canvi accelerat.

I la proximitat?

Llegit des de la realitat dels mitjans locals i de proximitat, l’estudi té una doble lectura.

D’una banda, confirma una oportunitat: la IA pot ajudar a optimitzar recursos en redaccions petites, automatitzar tasques repetitives i alliberar temps per a continguts de més valor afegit.

De l’altra, posa sobre la taula un risc evident: sense formació ni criteri, aquestes mateixes eines poden accentuar dependències i erosionar la qualitat informativa, especialment en entorns amb menys estructura i recursos.

Una primera fotografia, no un punt d’arribada

Aquest primer informe del Col·legi de Periodistes de Catalunya té el valor de situar el debat sobre dades concretes. No és encara un mapa complet, però sí una fotografia prou nítida d’un procés en marxa.

La intel·ligència artificial ja és present a les redaccions. El repte, a partir d’ara, no serà tant incorporar-la —això ja està passant— com entendre-la, governar-la i integrar-la sense perdre allò que defineix el periodisme.

Perquè, en última instància, la tecnologia pot accelerar els processos, però no substitueix el criteri. I és aquí on es juga el futur de l’ofici.- EL BLOC DE L’ESTANIS / COMUNICACIÓ 360º (Il·lustració: CPC)