La presència de la desinformació i el discurs de l’odi s’ha multiplicat en diverses xarxes socials centralitzades. Un treball recent dels professors de la Universitat de Navarra, doctors Ramón Salaverría, María del Pilar Martínez-Costa i Clara González Tosat, posa l’èmfasi en el fet que l’atracció dels mitjans de comunicació per les xarxes de masses serà difícil de resistir: “Des de l’aparició de la premsa popular al segle XIX, el lideratge d’audiència ha estat sempre una prioritat per als mitjans. És molt poc probable, per tant, que aquesta obsessió per la maximització de l’audiència desaparegui”.
Sota el títol “Xarxes descentralitzades com a eina per lluitar contra la desinformació i la censura: les xarxes fediverses i lliures, col·laboratives i obertes”, els autors constaten que, des de la seva compra per Elon Musk l’any 2022, Twitter (anomenat X) ha pres mesures controvertides per augmentar els beneficis, “a costa de degradar el contingut que s’ofereix als usuaris”. Altres xarxes, com TikTok, “són sospitoses de servir com a recurs per a l’espionatge internacional o d’estimular comportaments addictius entre menors”. Davant les amenaces derivades de l’estratègia d’aquestes xarxes socials -escriuen-, “estan sorgint alternatives de xarxa descentralitzada, entre les quals l’anomenada fediverse de xarxes com Mastodon, amb models basats en la col·laboració oberta i dinàmiques allunyades dels trending tòpics”.
Sobre l’equilibri d’aquesta subordinació dels mitjans de comunicació a les xarxes socials corporatives, que ha caracteritzat el periodisme en l’última dècada, els autors d’aquest treball afirmen que hi ha “avantatges i inconvenients”. “En el costat positiu -ens diuen-, és inqüestionable que, gràcies a la seva activitat a les xarxes, els mitjans de comunicació han ampliat el seu abast públic i han generat dinàmiques informatives rendibles. En el costat negatiu, però, el frenesí de les xarxes “socials” ha portat més d’uns quants perjudicis”.
El treball analitza, lògicament, l’evolució recent de les xarxes socials centralitzades, mostrant els problemes derivats de la seva transformació. A continuació, analitza les oportunitats i limitacions de les xarxes descentralitzades com a recurs per superar els problemes que se’n deriven. En particular, s’explora la resiliència d’aquestes xarxes com a eina per combatre la desinformació i la censura.
Tot i que reconeixen que és massa aviat per a dir-ho, els professors de la Universitat de Navarra es pregunten si hi haurà una separació definitiva entre mitjans de comunicació i xarxes corporatives, i el periodisme abraçarà xarxes descentralitzades? Tanmateix, accepten que “els mitjans de comunicació sembla que han après una lliçó de la seva relació desigual amb les plataformes corporatives, on aquestes últimes han marcat les regles del joc i n’han estat les principals beneficiades. La forta caiguda dels ingressos publicitaris de les plataformes també ha revelat als mitjans de comunicació que l’augment del volum de trànsit té poc valor si no es tradueix en un rendiment financer més elevat”.
Mereix especial atenció la reflexió que els autors fan cap al final del seu treball: “l’alternativa de les xarxes socials descentralitzades no ofereix, de moment, incentius significatius per als mitjans periodístics, tot i que sí per als periodistes”.
Absolutament recomanable, es pot accedir a aquest capítol del llibre “Periodisme, Mitjans Digitals i Quarta Revolució Industrial”, de l’editorial Palgrave Macmillan, des d’aquest enllaç.- BeMediàtic/Àmbit d’Estratègia (Il·lustració: Salaverria.es)