La intel·ligència artificial té, en general, bona premsa. Pot semblar una afirmació sorprenent en un moment en què sovintegen les advertències sobre la desinformació, la destrucció de llocs de treball, els drets d’autor o la pèrdua de control sobre les noves tecnologies. Però les dades indiquen que les informacions favorables a la IA superen clarament les desfavorables. La qüestió interessant és que aquest optimisme disminueix considerablement quan els mitjans informen dels efectes de la tecnologia sobre el seu propi sector.

Aquesta és una de les conclusions que extrec de l’informe La IA en los medios de comunicación, elaborat per EnigmIA a partir de l’anàlisi de 11.605 notícies sobre intel·ligència artificial publicades a les principals capçaleres espanyoles. El treball estudia el to de les informacions, els temes predominants, els sectors econòmics, els grups editorials i les empreses i personalitats que apareixen en les notícies.

L’informe aporta una perspectiva poc habitual. No pregunta als ciutadans què pensen de la intel·ligència artificial, ni als periodistes com la utilitzen. Examina què expliquen els mitjans sobre aquesta tecnologia i si el tractament informatiu és favorable, desfavorable o neutre.

Per cada notícia negativa sobre la IA, se’n publiquen 1,7 de positives. És una proporció prou significativa per afirmar que el relat informatiu general tendeix a ser favorable. Ara bé, darrere d’aquesta dada s’amaguen diferències que mereixen una lectura més atenta.

L’entusiasme per les aplicacions i la preocupació pels riscos

El primer que crida l’atenció és la distància entre la valoració de les aplicacions de la intel·ligència artificial i la dels seus possibles efectes negatius. Les notícies sobre aplicacions i serveis obtenen un índex net de to de +72, i les dedicades a la innovació i als avenços tecnològics arriben a +70. En canvi, les informacions sobre riscos i seguretat registren un −79, mentre que les relatives a regulació, ètica i drets se situen en −38.

L’índex utilitzat per EnigmIA és la diferència entre el percentatge de notícies positives i el de negatives, en una escala que va de −100 a +100. No mesura, per tant, la qualitat de la informació ni el grau de confiança dels lectors, sinó el predomini d’un determinat to informatiu.

La distància entre els dos extrems és reveladora. Els mitjans expliquen amb entusiasme allò que la IA ja permet fer, però es mostren molt més preocupats quan aborden les conseqüències que pot tenir. El 78% de les notícies sobre aplicacions són positives, mentre que el 42% de les informacions negatives es refereixen a riscos i seguretat.

L’economia, la inversió i l’ocupació constitueixen el bloc temàtic amb més notícies, 3.106, i presenten un índex positiu de +25. És una dada que ajuda a entendre fins a quin punt la intel·ligència artificial s’ha convertit també en una qüestió econòmica, empresarial i laboral, més enllà de la innovació tecnològica.

Quan l’informe examina les narratives, la sanitat i la medicina obtenen una valoració especialment favorable, amb un índex de +84. També destaquen la ciència i la investigació, amb +83, i les aplicacions industrials, energètiques i agroalimentàries, amb +93.

A l’altre extrem apareixen les al·lucinacions i els errors dels sistemes d’IA, amb −85, la desinformació i els vídeos o imatges manipulats, amb −82, i els litigis, les sancions i els fraus. Dit d’una altra manera, els mitjans tendeixen a valorar positivament la capacitat de la tecnologia per resoldre problemes, però negativament els usos que poden perjudicar persones, institucions o drets.

Aquesta dualitat no és necessàriament contradictòria. Una tecnologia pot oferir avenços considerables i, al mateix temps, generar riscos importants. La feina del periodisme és explicar totes dues realitats sense convertir-se ni en propagandista de la innovació ni en anunciador permanent de catàstrofes.

Quan la intel·ligència artificial afecta els mateixos mitjans

Aquí és on, al meu entendre, l’informe esdevé especialment interessant per als qui treballem o hem treballat en el periodisme. En la classificació per sectors, els mitjans i la comunicació registren un índex de −38, a partir de 397 notícies. És un dels balanços més negatius de l’estudi, només superat, entre els sectors que s’hi comparen, pel de justícia i seguretat, amb −49.

La diferència respecte d’altres activitats és considerable. El sector agroalimentari obté +84; la mobilitat i l’automoció, +72; el turisme i la sanitat, +65. En canvi, les informacions que relacionen la IA amb els mitjans de comunicació presenten un predomini clar del to negatiu.

Què ens diu aquesta dada? D’entrada, que les informacions sobre la incidència de la intel·ligència artificial en el sector periodístic tenen un caràcter més crític que les referides a moltes altres activitats. Però cal ser prudents: l’informe no permet afirmar que els periodistes rebutgin la IA quan entra a les redaccions, ni que les empreses informatives s’oposin a incorporar-la.

El que sí que podem constatar és que la cobertura informativa del sector reflecteix més preocupacions que entusiasme. I això em porta a pensar en algunes de les qüestions que han ocupat repetidament aquest bloc: la credibilitat de les notícies, la verificació, els continguts generats automàticament, els drets dels autors i la responsabilitat professional sobre allò que es publica.

Són qüestions prou importants perquè el periodisme les examini amb una exigència particular. No és el mateix informar sobre una aplicació que facilita una tasca administrativa que sobre un sistema capaç de generar una notícia, reproduir la veu d’una persona o fabricar una imatge aparentment real.

Però també convé recordar que aquesta interpretació és meva. L’estudi no identifica detalladament quins factors expliquen el balanç negatiu del sector de la comunicació. Per tant, no seria rigorós presentar aquestes possibles causes com si fossin conclusions demostrades per EnigmIA.

No tots els diaris expliquen la IA amb el mateix to

Un altre dels atractius de l’informe és la comparació entre grups editorials i capçaleres. Les diferències són prou notables per justificar una reflexió sobre com es construeix el relat informatiu de la intel·ligència artificial.

Entre els deu grups amb més notícies analitzades, Prisa és l’únic que presenta un índex negatiu, de −5, amb 1.214 informacions. A l’altre extrem se situa Editorial Ecoprensa, editora d’elEconomista, amb +37. També obtenen balanços positius El Español, amb +30; Planeta, amb +23; Prensa Ibérica, amb +20; Unidad Editorial, amb +17, i el Grup Godó, amb +15.

En la classificació per capçaleres, Expansión encapçala les valoracions favorables, amb +41, seguit d’elEconomista, amb +37, i El Español, amb +34. El País, en canvi, presenta un índex de −15, el més crític entre les onze capçaleres amb més informacions sobre IA que recull l’estudi.

Pel que fa als dos grans diaris editats a Catalunya, La Vanguardia registra 429 notícies i un índex de +13, mentre que El Periódico en publica 354 i obté +20. Les dades mostren diferències de tractament, però no permeten establir si responen a criteris editorials, a la selecció de temes, a les fonts consultades o a altres factors.

Aquest matís és important. Que un diari publiqui més informacions positives sobre la intel·ligència artificial no significa necessàriament que la seva direcció sigui més favorable a aquesta tecnologia. Tampoc no podem deduir que una capçalera amb un índex negatiu practiqui un periodisme més rigorós. El to informatiu i la qualitat periodística són dues coses diferents.

La premsa econòmica, en conjunt, presenta un índex de +37, més del doble de la mitjana que assenyala l’informe. És una observació suggeridora, perquè bona part del discurs empresarial sobre la IA gira al voltant de la productivitat, la competitivitat, la inversió i les noves oportunitats de negoci. Ara bé, per determinar fins a quin punt aquest discurs condiciona la cobertura periodística caldria una investigació específica.

Les empreses tecnològiques també tenen reputacions diferents

L’estudi dedica una part significativa a les empreses i als models d’intel·ligència artificial que apareixen a les notícies. Google és l’empresa més esmentada, amb 700 informacions i un índex de +40. OpenAI apareix en 619 notícies, amb un balanç neutre, mentre que Anthropic registra −8.

Entre els models, ChatGPT és el més citat, amb 565 notícies, però presenta un índex de −8. Gemini, de Google, obté +43, mentre que Grok, vinculat a xAI, se situa en −43.

És important no confondre aquestes dades amb una classificació de la qualitat dels sistemes. El fet que Gemini rebi un tractament més positiu que ChatGPT no significa que sigui tecnològicament superior. L’informe analitza les notícies en què apareixen aquests models, no el seu rendiment ni la satisfacció dels usuaris.

L

a mateixa cautela s’ha d’aplicar a les persones i institucions. L’estudi constata, per exemple, que les notícies sobre IA en què apareix el Barcelona Supercomputing Center tenen un índex de +82, però això no constitueix una valoració global de la institució. És el to de les informacions en què és esmentada.

Una fotografia interessant, però amb límits

Hi ha un aspecte metodològic que considero necessari advertir. El document consultat explica que s’han analitzat 11.605 notícies, classificades segons el to, els temes, els sectors i les entitats citades. Però aquestes dotze pàgines no especifiquen el període exacte de recollida, la relació completa de capçaleres ni el procediment concret utilitzat per classificar les informacions. L’última pàgina remet a un informe complet des del post d’origen; aquestes reserves es refereixen, doncs, a la versió consultada.

Tampoc no sabem, a partir d’aquest document, quin pes tenen els diferents gèneres periodístics o si les notícies d’agència reproduïdes per diverses capçaleres han rebut algun tractament específic. Són precisions que ajudarien a valorar millor els resultats.

Això no invalida l’interès de l’estudi, però obliga a llegir-lo pel que és: una anàlisi del to de la cobertura informativa, no una auditoria de la qualitat periodística ni una investigació sobre les motivacions de les empreses editores. La seva principal aportació és mostrar que la intel·ligència artificial no té una reputació uniforme; depèn del sector, de l’aplicació, dels riscos associats i també de les capçaleres que n’informen.

I aquí voldria acabar amb una reflexió. Els mitjans de comunicació no són simples espectadors de l’expansió de la intel·ligència artificial. També contribueixen, amb la selecció dels temes, els titulars, les fonts i els enfocaments, a construir la percepció pública d’una tecnologia que ja afecta molts àmbits de la vida quotidiana.

Que la IA tingui més notícies positives que negatives no és, per si mateix, ni una bona ni una mala notícia. La pregunta que em sembla realment important és si els ciutadans reben informació suficient per entendre’n les possibilitats, els límits i les conseqüències. Perquè el periodisme no ha de decidir si la intel·ligència artificial mereix aplaudiments o recels, ha de proporcionar als lectors els elements necessaris perquè puguin formar-se el seu propi criteri. I aquesta responsabilitat no es pot delegar a cap algoritme.- Estanis Alcover i Martí / EL BLOC DE L’ESTANIS – Comunicació 360º (Il·lustració: EnigmIA)