La Cimera de Creixement Digital (DGS25) ha arribat a la seva 8a edició. Enguany ha unit professionals líders dels mitjans de comunicació a Stuttgart per a un dia d’estudis de casos inspiradors, networking i tallers pràctics sobre tot allò relacionat amb la IA, la tecnologia i el futur de les notícies.

La Cimera ha marcat un punt d’inflexió crucial. La indústria mediàtica ja no es pregunta si el canvi està arribant, sinó com l’ha d’adoptar per sobreviure i prosperar. Els reptes tradicionals (el declivi de la impressió o la competència clàssica) han estat substituïts per amenaces més subtils, com la desintegració de la marca per la IA i la fragilitat de la cadena de subministrament.

A continuació, des de El Bloc de l’Estanis intento desgranar les vuit conclusions més rellevants de la cimera, amb una perspectiva sobre la seva aplicació directa en la feina diària del periodisme.

I. Les noves amenaces a la cadena de valor

Les velles guerres de la premsa estan acabant, i els enemics ja no són els que esperàvem. Els editors han de reorientar el seu enfocament i reconèixer que la batalla es lliura en nous fronts.

La impressió: la seva supervivència es jugarà en la logística. En un gir que pot sorprendre a la narrativa del “digital primer”, els líders de la indústria com Felix Graf (NZZ) i Daniel Kempf (PD Digital) confirmen que la impressió segueix sent un negoci fonamental i rendible. Lluny de ser una antigalla, el paper ancorarà la fidelitat i els ingressos durant anys, s’afirma.

La lliçó clau: El perill real per a la premsa impresa no és la falta de lectors, sinó la fallida de la cadena de subministrament. La consolidació dels serveis postals i la reducció dels sistemes de lliurament fan que la distribució física sigui el veritable punt feble. La transició al digital, per tant, podria ser forçada per la fragilitat logística, no per la demanda del públic.

El competidor més gran no és un altre diari: Nic Newman (Reuters Institute) va subratllar que el periodisme lluita en una guerra a dos fronts: l’automatització des de dalt (IA) i els creadors des de baix. Són aquests últims, els creadors humans, els que s’estan emportant la guerra de l’atenció.

Aquestes veus independents construeixen marques personals i relacions de confiança directes amb el públic, evitant completament la marca de mitjans tradicional. Tot i que aquesta tendència està més consolidada en mercats com els EUA, és un fenomen global.

A més, la cimera accepta que els mitjans tradicionals pateixen una pressió enorme des de dalt, amb la caiguda del trànsit de referència de les grans plataformes: un descens del 65% des de Facebook i un 50% des d’X en els darrers dos anys. Això no només impacta en els ingressos publicitaris, sinó que planteja un repte existencial de descoberta per als editors.

II. L’impacte de la IA en la identitat de marca

La intel·ligència artificial ja no és un assistent de suport, sinó un mediador que transforma la naturalesa del contingut i amenaça amb fer invisible la feina editorial.

La IA amenaça amb la desaparició d’una marca: Nikita Roy (Newsroom Robots Lab) va exposar la idea més disruptiva: “L’article ja no és la unitat de periodisme en un món mediat per la IA.”

Els models d’IA no llegeixen històries; extreuen dades. Esborren el to, el context i la marca de la capçalera per reempaquetar els fets amb la seva pròpia veu. L’amenaça és clara: “el vostre periodisme es veurà, però la vostra marca no. Els editors corren el risc de convertir-se en mers proveïdors de dades sense rostre”.

La solució: Invertir massivament en la fidelització a la marca a les plataformes pròpies. Anne Tostain (Le Monde) va destacar que, fins i tot amb trànsit de cerca rècord, la dependència de les plataformes continua sent alta. La innovació en producte i màrqueting és crucial per fer que el lector torni a casa: des de la millor selecció i personalització fins a esdeveniments d’àudio en directe i iniciatives de marca audaces.

La part més difícil de la IA no és la tecnologia: El major obstacle per a l’adopció de la IA és intern, segons es va afirmar. Líders com Alan Hunter (HBM Advisory) i Gregor Zoller (MHS Digital) van coincidir que la resistència prové menys dels límits tècnics i més dels reptes culturals (la por a perdre el to editorial, la identitat i el control).

La lliçó clau: La transformació reeixida comença amb la confiança, l’alfabetització i un lideratge que normalitzi l’experimentació. MHS Digital va organitzar “Dies d’IA” interns i va crear rols de lideratge d’IA a nivell sènior per garantir la visibilitat i l’adopció.

III. El futur autònom del workflow periodístic

La IA ja no es concep només com una eina d’assistència, sinó com un ecosistema d’agents autònoms que gestionaran fluxos de treball complexos, alliberant els humans per a tasques d’alt valor.

Oblideu-vos dels assistents d’IA: arriben els agents autònoms: Markus Franz (Ippen Digital) va presentar una visió futurista on els sistemes d’IA col·laboren sense intervenció humana directa. En lloc d’un sol assistent, tindrem xarxes d’agents especialitzats: un “director creatiu” que marca la visió, un “col·leccionista” que obté recursos i un “editor” que munta la història final.

Aquesta orquestració canvia el rol del periodista: passen de ser operadors (entrada activa) a observadors (supervisió i validació). Això implica un futur on els fluxos de treball no només són compatibles amb la IA, sinó que també són gestionats per ella.

En què coincideixen les principals redaccions europees sobre la IA: Le Parisien, The Telegraph i Süddeutsche Zeitung, tot i la seva diversitat de mercats, comparteixen la mateixa realitat: el veritable avanç de la IA no ve del codi, sinó de la col·laboració amb els periodistes.

• Totes han superat la fase pilot i utilitzen sistemes pràctics (assistents de titulars, automatització d’informes).

• Van coincidir que la confiança i l’alfabetització (a través de formació, prototips pràctics i co-creació) són el que transforma la IA d’eina en companya d’equip.

• També van destacar la moderació: no tots els problemes necessiten IA generativa; de vegades, un simple ajust de metadades és superior a un model complex.

• L’objectiu unificat és utilitzar la IA per aprofundir en la qualitat, reduir la fricció i fer que el periodisme sigui més humà, no menys.

IV. Valoració de la utilitat per als periodistes

Les conclusions de la Cimera de Creixement Digital no només són útils, sinó que són essencial per a qualsevol professional del periodisme o qualsevol persona que gestioni una publicació. Al meu parer, aquestes són les raons de la seva alta utilitat:

1. Coneixement del panorama competitiu (Immediat)

• Amenaces reals vs. percebudes: Ajuda el periodista o l’editor a sortir de la mentalitat obsoleta de competir només amb altres capçaleres. La lliçó sobre els creadors de contingut i el col·lapse del trànsit de plataformes obliga a una reflexió sobre l’estratègia de distribució i a prioritzar la relació directa amb l’audiència.

2. Navegació per l’era de la IA (Estratègic i Tàctic)

• Protecció de la marca: La idea que la IA fa “desaparèixer la marca” és una alerta crítica. Els periodistes han de ser conscients que la seva feina, si es consumeix a través d’una capa d’IA (com les AI Overviews de Google), pot perdre el seu segell de qualitat. Això reforça la necessitat de crear contingut que fomenti la visita directa (alta qualitat, formats únics, valor afegit que la IA no pot replicar fàcilment).

• Gestió interna: L’èmfasi en la cultura organitzativa i la confiança com a obstacles clau per a l’adopció de la IA és una guia per a cap de redacció. Demostra que les iniciatives d’IA han d’estar liderades per programes d’alfabetització interna i no només per equips tècnics.

3. Model de referència pràctic (inspirador)

• Casos d’ús reals: Les demostracions d’Schibsted i FAZ ofereixen models a seguir. Els periodistes veuen exemples concrets de com es pot utilitzar la IA per augmentar la participació (engagement) (resums, text a veu, chatbots) i estalviar temps. Això pot inspirar projectes d’innovació a petita escala dins de les pròpies redaccions.

4. Reafirmació del rol humà (motivacional)

El missatge final que la IA s’ha d’utilitzar per fer el periodisme més humà, no menys, és un element motivacional i de reafirmació professional. En un món de contingut automatitzat, la qualitat, l’ètica i la profunda connexió humana es converteixen en els actius més valuosos del periodista.

Conclusió: Entenc que la Cimera de Creixement Digital ha resultat d’una utilitat màxima. Serveix com un full de ruta que passa de la por a l’acció, subratllant que la propera dècada no serà definida només per la tecnologia, sinó per la capacitat de les organitzacions periodístiques per adaptar la seva cultura i protegir la seva marca enfront de les noves forces autònomes del mercat.- El Bloc de l’Estanis / Comunicació 360º (Il·lustració: twipemobile.com)