Cada mes de març, la ciutat d’Osca es converteix en una mena d’epicentre del debat periodístic. Des de fa gairebé tres dècades, el Congrés de Periodisme d’Osca reuneix professionals, editors, estudiants i analistes per parlar —amb més o menys optimisme— del futur de l’ofici. La seva 27a edició, celebrada els dies 12 i 13 de març de 2026, ha confirmat que el periodisme continua vivint en transformació permanent, però també que hi ha alguns pilars que resisteixen el pas del temps. I un d’aquests és, sens dubte, el periodisme local.
El congrés, organitzat per l’Asociación de Periodistas de Aragón, va reunir més de 350 professionals i estudiants procedents de diferents punts d’Espanya per debatre sobre la professió: desinformació, intel·ligència artificial, salut mental a les redaccions, cobertura de conflictes internacionals o nous formats digitals.
Però entre tots aquests grans temes globals, n’hi havia un que travessava moltes de les converses: la necessitat de reforçar el periodisme que explica el que passa a prop.
La proximitat com a valor periodístic
No és casual que aquesta edició del congrés hagi volgut posar l’accent en el periodisme local i de proximitat, juntament amb la cura de les redaccions i el pas del local al global com a grans eixos del programa.
En una època dominada per plataformes globals, algoritmes i fluxos informatius gairebé infinits, cada vegada hi ha més consciència que el periodisme que connecta amb la comunitat té una funció democràtica difícilment substituïble.
A Osca, aquesta idea es va expressar de manera especialment simbòlica amb la creació del Premi de Comunicació Rural, que en la seva primera edició ha reconegut el veterà periodista Ángel Huguet. El premi no és només un reconeixement individual, és també un recordatori que hi ha un periodisme que continua fent la feina més elemental —i alhora més difícil—: escoltar el territori.
Debatre el món des d’una ciutat mitjana
El programa del congrés va combinar aquesta mirada de proximitat amb debats de dimensió global. La corresponsal de TVE Cristina Olea va inaugurar la trobada amb una reflexió sobre la política nord-americana i la pressió que reben els periodistes en contextos de polarització i desinformació.
També hi va haver espai per a converses sobre innovació digital, cobertura de conflictes internacionals o salut mental en el sector, un tema que cada vegada preocupa més en un ofici sotmès a una pressió constant.
La clausura va reunir dos directors de mitjans digitals influents, Jan Martínez Ahrens i Ignacio Escolar, que van dialogar sobre sostenibilitat, models de negoci i el futur del periodisme en un ecosistema cada cop més fragmentat.
El valor de la conversa professional
Com passa sovint en aquests congressos, potser el més interessant no és només el que es diu a les ponències sinó el que es comenta als passadissos. El Congrés de Periodisme d’Osca s’ha convertit, amb els anys, en una mena de trobada anual de la professió: un espai on periodistes de redaccions molt diferents —grans mitjans, projectes digitals o publicacions locals— comparteixen experiències i inquietuds.
Aquesta dimensió comunitària explica, en part, la longevitat d’un esdeveniment que va començar a finals del segle XX i que ha estat testimoni de totes les metamorfosis del periodisme digital.
Un recordatori necessari
Potser la conclusió més interessant d’aquesta edició és que, en plena revolució tecnològica, el debat sobre el futur del periodisme torna sovint a un punt de partida sorprenentment clàssic.
El futur passa per noves eines, sí. Però també per reforçar el que fa singular el periodisme: la capacitat de mirar la realitat amb rigor i explicar-la a una comunitat concreta. I és precisament aquí on el periodisme local continua sent imprescindible.
Perquè mentre les plataformes connecten el món sencer, els ciutadans continuen necessitant algú que els expliqui què passa al seu barri, al seu poble o a la seva comarca. I aquesta, al capdavall, és una tasca que encara no ha sabut fer cap algoritme.- EL BLOC DE L’ESTANIS / COMUNICACIÓ 360º (Il·lustració: Radar Huesca)
