PER ESTANIS ALCOVER i MARTÍ

Un llunyà any 2007, l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal i Local va promocionar una enquesta entre els editors i els redactors d’aquesta premsa de proximitat per veure si era o no prou adequada la formació que es donava a les facultats de ciències de la informació catalanes per forjar periodistes que asseguressin el futur de la “premsa de casa”. El resultat fou molt negatiu i va incentivar que es promogués, des de la mateixa associació, una primera trobada interuniversitària de professors de periodisme de les 12 universitats de la Xarxa Vives que oferien aquests estudis. La trobada es va fer el 2008, a la seu de la Universitat Jaume I a Morella, capital de la comarca dels Ports, amb professors de totes les universitats convocades. Era el seu alcalde Ximo Puig, que fou posteriorment president del País Valencià, que va donar-hi suport i donar totes les facilitats possibles.

La primera sorpresa d’aquella trobada gairebé històrica la va donar Maria Corominas, llicenciada i doctora en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, en reconèixer públicament que era la primera vegada que es feia una reunió transversal d’aquesta mena per analitzar els estudis de Periodisme que s’impartien a cada facultat, i veure què podien compartir per “contribuir a la formació de millors periodistes i bons coneixedors de la premsa de proximitat”.

En aquesta trobada, els professors van saber els plans d’estudi de cadascuna de les 12 facultats representades i van descobrir que n’hi havia que impartien la llicenciatura en Ciències de la Informació durant cinc anys i no quatre com les altres. Una anècdota que mostra el distanciament entre elles.

El darrer dia es redactaren unes conclusions. Una de les quals diu literalment: “L’arrelament al territori, la proximitat amb el públic, el mercat publicitari propi, la flexibilitat empresarial, les formes directes de reclutament de la redacció, la funció social i cultural i la identitat de grup són algunes de les característiques que enforteixen i diferencien la premsa comarcal i local”.

Des d’aleshores cap aquí, val a dir que la premsa de proximitat ha estat força més present en els estudis de Periodisme, però, en general, amb una mancança enorme: la universitat va dues passes enrere de la realitat que trepitja la premsa en ple segle XXI. Amb algunes honroses i exemplars excepcions, es continua tendint més a la teoria que a la pràctica, i s’obvia en molts casos l’estudi del model de negoci, imprescindible avui per als emprenedors.

Set anys més tard, el 2014, l’ACPC va intentar sense èxit tirar endavant la segona trobada, que no va reeixir. La va motivar l’encesa d’una nova alarma que, d’una manera o altra, corroborava que la farga de nous periodistes era encara en el carreró de l’obsolet. La revista Comunicar presentava els resultats d’una enquesta realitzada a una mostra de 1.552 estudiants de periodisme de cinc universitats públiques espanyoles durant el curs 2011-2012 (de la Xarxa Vives només n’hi havia una, la Jaume I), i a estudiants de periodisme d’altres onze estats del món. La investigació abordava dos objectius: conèixer la valoració dels estudiants respecte a la titulació i esbrinar si consideraven necessaris o no els estudis de Periodisme per exercir la professió.

Primera conclusió: els estudiants no estaven satisfets amb la formació que rebien a les facultats espanyoles, a les quals s’atorgava la segona pitjor valoració, només per darrere de les xilenes. Els alumnes eren taxatius: “La bretxa que separa la formació universitària del món professional continua sent gran”. Amb una altra dada rellevant: els estudiants amb experiència laboral i que ja coneixen el treball dels mitjans eren els més crítics amb la docència a Espanya. D’aquí que no és d’estranyar que, si bé la majoria dels enquestats creien apropiat estudiar el grau de Periodisme a les facultats espanyoles per millorar la seva formació, “una quarta part d’ells considerava innecessari completar la titulació per poder exercir aquesta professió”.

Avui som al 2024 i, deu anys després de l’intent de fer una segona trobada interuniversitària de professors de les universitats de la Xarxa Vives que ofereixen els estudis de Comunicació i Periodisme, potser fora el moment d’intentar-la novament. Som en una veritable nova època per al periodisme i, vist el panorama, és urgent la vitaminització d’aquestes facultats perquè creixin brots verds del periodisme de proximitat de l’era digital i la seva adaptació als canvis constants dels darrers temps en la manera d’informar.

La informació en si mateixa ha patit una apassionant metamorfosi que pot, fins i tot, remuntar-se a la tradició oral i que actualment cobra un especial significat amb el salt digital, amb una redefinició gairebé total del model de negoci periodístic. Per exemple, internet ha democratitzat molts aspectes de la nostra vida, i la informació és un dels que més visiblement han resultat d’aquest avenç. Per lògica, el periodisme de proximitat no en pot estar al marge.

Tot plegat fa necessari creure en una nova trobada d’aquesta mena. També per profunditzar novament en com s’incorpora en el pla d’estudis la visió d’una premsa de proximitat realista, encarrilada en aquest nou món de la intel·ligència artificial, les xarxes i les plataformes, i tantes altres metes que arriben a una velocitat vertiginosa, arrenglerades entre una de les tendències mundials de la premsa: localització, ser cada vegada més local, fins i tot hiperlocal, en aquest món global.

A Catalunya es necessiten periodistes molt preparats per a la proximitat i per empentar la multidisciplina informativa que enriqueix la informació a les comarques: premsa en paper, premsa digital, ràdio tradicional, televisió, plataformes, pòdcasts… sense oblidar el paper dels dircoms, molts dels quals són veritables editors de premsa de proximitat.

D’aquella trobada a Morella del 2008 se’n va aprendre molt, però en van quedar moltes assignatures pendents, com per exemple la quarta de les conclusions que allí es van adoptar: “Cal percebre de forma emprenedora l’escenari digital i les tecnologies del futur i extreure’n el màxim rendiment possible. Les perspectives de futur de la indústria periodística comarcal catalana passen per l’aprofitament d’internet, la digitalització i el que pugui venir”. Tota una premonició.

Fora bo posar en marxa el cronòmetre per a una propera valoració dels estudis de Comunicació i Periodisme. S’ha de caminar cap a l’excel·lència si volem els mitjans de comunicació que el país necessita en aquesta cruïlla transcendental de la seva història.- Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de Comunicació