És rellevant l’article del número actual de kress pro -la revista alemana per a executius de mitjans de comunicació-, titulat “Com els mitjans de comunicació es beneficien dels assistents d’IA”. L’article destaca les solucions pràctiques d’IA com un potencial salvavides per a les redaccions locals amb limitacions de recursos als Estats Units i al Canadà. La corresponsal als EUA, Ulrike Langer, qui aprofundirà en aquests temes al Congrés Europeu d’Edicions el 24 de juny a Viena, presenta tres estratègies i casos d’ús rellevants que l’article recull ampliament.

Casos d’ús i estratègies clau des de Nord-amèrica

L’article se centra principalment en el model de Village Media, un grup de mitjans canadenc que va començar amb un sol lloc web i ara opera 29 llocs de notícies locals a Ontario, quatre més al Canadà i als Estats Units, i un a Nigèria. A més, llicencien la seva tecnologia d’IA patentada a uns 120 editors. El seu model de negoci rendible es basa en un 70% en publicitat local diversificada (gràfica, butlletins, vídeo, contingut patrocinat, programes de líders comunitaris) i productes com “Codi Comunitari” (directoris, classificats) i “Goldmine” (anuncis de vendes, feines, esdeveniments gestionats per un tauler de control d’IA).

Jeff Elgie, CEO de Village Media, emfatitza que el negoci de la publicitat digital local no es basa només en anuncis gràfics. Richard Gingras, vicepresident de notícies de Google i president del consell d’administració de Village Media, defineix l’empresa com una “organització d’impacte comunitari” amb l’objectiu d’enfortir comunitats locals.

Village Media ha desenvolupat eines d’IA innovadores que reforcen el seu enfocament comunitari, a més de les típiques per a fluxos de treball editorials (resums, optimització de text, etiquetatge):

1. Plataforma d’enquestes: Llegeix articles i suggereix enquestes comunitàries rellevants per integrar al contingut.
2. Motor de comentaris: Escaneja articles i suggereix comentaris per fomentar el diàleg constructiu.
3. Monitorització i filtratge d’informació local: Monitoritza i filtra informació d’autoritats escolars, policia, administracions municipals, departaments de salut i hospitals, segons rellevància local i valor de notícies per als editors.
4. “Spaces”: Una plataforma social hiperlocal desenvolupada per Village Media en resposta a la prohibició de contingut multimèdia de Meta al Canadà. Està dissenyada per crear connexions comunitàries al voltant de temes no necessàriament de notícies (jardineria, ciclisme), servir com a alternativa local a grups de Facebook, Reddit i Nextdoor, i proporcionar una plataforma controlada per Village Media per a la conversa comunitària. Actualment, s’està provant en deu municipis.

L’article també esmenta breument altres casos com el del Minnesota Star Tribune (“Les dades d’arxiu es converteixen en nous productes”) i el Philadelphia Inquirer (“Recerca des de l’arxiu”).

Què podríem copiar o importar els mitjans de proximitat de Catalunya?

La realitat dels mitjans locals a Catalunya, amb recursos sovint limitats, fa que l’aplicació intel·ligent de la IA sigui molt atractiva.

1. Casos directament “importables” / Adaptables:

• Eines d’IA per a fluxos de treball editorials: La creació automàtica de resums, l’optimització de text per a SEO o claredat, l’etiquetatge automàtic de continguts i la generació de titulars alternatius són funcions de la IA que poden estalviar temps significatiu als periodistes locals. Moltes d’aquestes eines ja estan disponibles en el mercat (models de llenguatge grans com el que utilitzem aquí) i podrien integrar-se amb poca inversió en els CMS (sistemes de gestió de continguts) existents.
• Monitorització i filtratge d’informació local: Aquesta entenc que és una “mina d’or” per a les redaccions locals. L’ús de la IA per escanejar webs d’ajuntaments, centres educatius, hospitals, policies locals i bombers, i filtrar la informació per rellevància local i valor noticiable, podria automatitzar la recollida de “temes de poble” que sovint es perden per manca de temps. Això alliberaria els periodistes per a la investigació i l’aprofundiment.
• Plataformes de publicitat “intel·ligent” (Goldmine/Codi Comunitari): Si bé la publicitat local tradicional és crucial, l’oferta de serveis de publicitat “augmentats” per la IA, com ara un tauler de control per a empreses locals per gestionar anuncis de vendes, feines o esdeveniments amb informes integrats, podria ser un nou fil d’ingressos molt valuós. Els directoris d’empreses i anuncis classificats millorats amb IA per a la segmentació o la generació de contingut bàsic també són idees a explorar.
• Reaprofitament de l’arxiu: L’experiència del Minnesota Star Tribune i el Philadelphia Inquirer és molt rellevant. Els mitjans locals catalans tenen arxius de notícies, fotos i dades històriques. La IA pot ajudar a indexar, classificar i extreure informació d’aquests arxius per crear nous continguts (efemèrides, contextualització, reportatges basats en dades històriques) o nous productes (butlletins temàtics, “viatges” al passat de la comunitat).
• Optimització del model de negoci amb diversificació: Village Media demostra que dependre només d’anuncis gràfics no és sostenible. Els mitjans catalans ja exploren models, però la IA pot ajudar a personalitzar butlletins, suggerir contingut patrocinat basat en dades d’audiència, o identificar oportunitats de subscripció/membresia amb propostes de valor afegit.

2. Què seria diferent i no aportaria res de nou (o seria un repte considerable)?

• El model de llicències de Village Media per a la tecnologia d’IA: Si bé l’eina en si és interessant, el fet que Village Media llicenciï la seva tecnologia patentada a 120 editors és fruit d’una inversió tecnològica i un model de negoci que no és directament replicable per la majoria de mitjans locals catalans de forma individual. Per contra, es podria plantejar des d’una perspectiva cooperativa o associativa (per exemple, des de l’ACPC) entre mitjans locals i comarcals per desenvolupar o adquirir solucions conjuntes.
• “Spaces” (Plataforma social hiperlocal): Aquesta és una solució molt específica a la prohibició de Meta al Canadà. Tot i que la idea de crear plataformes pròpies de comunitat és excel·lent per reduir la dependència de tercers (Facebook, Reddit, X, etc.), el desenvolupament d’una plataforma social complexa des de zero és una inversió massiva que pot ser inassumible per a un mitjà de proximitat. No obstant això, la idea de potenciar la conversa local en un espai controlat és molt vàlida, potser a través d’eines de fòrum o seccions de comentaris molt ben moderades i amb incentius a la participació, sense necessitat d’una xarxa social completa.

3. Què ens faria reflexionar?

• La redefinició del mitjà com a “organització d’impacte comunitari”: La visió de Richard Gingras de Google, i la d’Elgie, és clau. Els mitjans de proximitat catalans ja tenen arrelament a la comunitat, però cal reflexionar sobre com la IA pot ajudar-los a reforçar aquest paper. La IA pot ser una eina per connectar més profundament, no per substituir la interacció humana. Cal pensar com la tecnologia pot alliberar els periodistes dels mitjans catalans per fer més periodisme de camp i menys tasques repetitives.
• La importància dels ingressos diversificats més enllà de la publicitat gràfica: El model de Village Media subratlla la fragilitat de dependre d’un sol flux d’ingressos. La reflexió és clara: els mitjans locals catalans han de ser creatius en les seves fonts de finançament, i la IA pot ajudar a identificar nous productes o serveis d’alt valor per a les comunitats i els anunciants locals.
• El rol de la IA en la relació amb l’audiència (enquestes, comentaris): L’ús de la IA per suggerir enquestes o comentaris significatius és fascinant. Ens fa reflexionar sobre com podem utilitzar la tecnologia per potenciar el diàleg constructiu i la participació ciutadana, en lloc de caure en la superficialitat o la polarització que sovint domina els espais digitals.
• L’equilibri entre automatització i ètica periodística: L’article destaca, també,  el potencial de la IA per a l’eficiència, però és crucial recordar que la IA és una eina. La reflexió és que la supervisió humana, el judici editorial i els estàndards ètics han de romandre al centre de qualsevol procés automatitzat. La IA no és un substitut de la redacció, sinó un assistent potent, cal tenir-ho clar.

Què podem fer a Catalunya que no fem actualment?

Si la IA està impulsant el periodisme local a Nord-amèrica i al Canadà, hi ha diverses accions que els mitjans de proximitat a Catalunya podrien començar a explorar o intensificar:

1. Implementar eines d’IA per a l’eficiència bàsica: Molts mitjans locals encara no utilitzen plenament eines d’IA disponibles que poden automatitzar tasques repetitives: des de la generació de resums de rodes de premsa fins a la correcció estilística o la proposta de titulars optimitzats per a cerques. Integrar aquests assistents d’IA en el dia a dia de la redacció alliberaria temps als periodistes per a la investigació, les entrevistes i l’anàlisi de fons.
2. Desenvolupar sistemes de monitorització intel·ligent de fonts locals: Actualment, la monitorització de DOGC, BOP (BOPB, en el cas de Barcelona) webs d’ajuntaments, notificacions policials, hospitals, etc., és una tasca manual i àrdua. Podem començar a construir o adaptar sistemes basats en IA que alertin els periodistes de notícies rellevants de la seva àrea geogràfica, segons criteris predefinits, assegurant que no es perdi informació d’interès públic.
3. Explorar la IA per a nous models de publicitat local: Més enllà dels banners i videos, podríem oferir a les pimes i comerços locals la possibilitat de crear anuncis classificats o promocions breus assistits per IA (amb opcions de text, imatge i optimització). Això podria democratitzar l’accés a la publicitat digital per a petits negocis i generar nous ingressos amb menys esforç editorial.
4. Aprofitar la IA per “revitalitzar” l’arxiu històric: Els mitjans locals catalans tenen un valuós patrimoni documental. La IA pot ajudar a digitalitzar, etiquetar i fer cercables grans volums de dades i articles antics, permetent crear “càpsules del temps” per a aniversaris, contextualitzar notícies actuals amb fets històrics locals, o fins i tot generar productes editorials nous basats en aquest material (exemple: un butlletí setmanal de “Tal dia com avui a [nom del poble]”).
5. Fomentar la col·laboració entre mitjans de proximitat per a la IA: En lloc que cada mitjà inverteixi individualment en solucions costoses, les associacions de premsa local o els col·legis professionals podrien impulsar plataformes o eines d’IA compartides. Aquesta aproximació cooperativa permetria accedir a tecnologia avançada de forma més assequible i escalable.
6. Experimentar amb la IA per millorar la interacció amb l’audiència: Podem anar més enllà dels comentaris bàsics. Utilitzar la IA per suggerir preguntes per a enquestes relacionades amb els articles, o per analitzar el sentiment dels comentaris i proposar temes per a debats constructius, pot ajudar a enfortir el vincle amb la comunitat i a fer el periodisme més participatiu.
7. Capacitar els periodistes en IA: És fonamental que els periodistes (professionals o no) entenguin com funciona la IA, quins són els seus límits i com utilitzar-la èticament. Invertir en formació en eines d’IA i en pensament crític sobre la informació generada per IA és crucial per assegurar que la tecnologia sigui una aliada i no una amenaça per a la qualitat del periodisme.

Evidentment, l’objectiu no és substituir els periodistes, sinó augmentar les seves capacitats i alliberar-los de tasques rutinàries, permetent-los concentrar-se en el valor afegit humà del periodisme local: la investigació, el contacte amb les fonts, la narració de les històries que realment importen a la comunitat i la construcció de confiança. Com hem escrit en alguna altra ocasió, la IA és una eina que, ben utilitzada, pot injectar una nova vitalitat al periodisme de proximitat a Catalunya.- El Bloc de l’Estanis/Comunicació 360º (Il·lustració: HOPE)