L’article “When Local Newspapers Die, Corruption Festers”, escrit per Brad N. Greenwood i publicat a The Media Today, CJR’s daily newsletter, explora una preocupant correlació entre el declivi dels diaris locals als Estats Units (i, com veurem més endavant, del Brasil) i l’augment de la corrupció. L’autor, Brad N. Greenwood, és coautor d’un estudi que valida una predicció feta fa setze anys per David Simon, el creador de la sèrie “The Wire” i antic reporter de crònica negra al Baltimore Sun. Simon va advertir el 2009 un subcomitè del Senat que la desaparició dels diaris regionals a Amèrica propiciaria una “època d’esplendor per a la corrupció política estatal i local”.

Setze anys més tard, la predicció de Simon sembla confirmada per la realitat. Des de 2004, més d’una quarta part dels diaris nord-americans han desaparegut. Greenwood i el seu coautor Ted Matherly, de la Northeastern University, van publicar el juny de l’any passat un estudi que examinava directament aquesta qüestió: la desaparició dels diaris locals i regionals ha donat llum verda als funcionaris locals per involucrar-se en corrupció?

L’estudi es va centrar en el tancament de seixanta-cinc diaris importants —aquells amb recursos per a un periodisme d’investigació seriós— entre 1996 i 2018. Van comparar les tendències en les acusacions de corrupció federal presentades als tribunals de districte dels Estats Units en aquells districtes que van experimentar la pèrdua d’un diari important amb aquells que no. Els resultats van ser inequívocs: la desaparició d’un diari va provocar, ceteris paribus («Sent la resta de les coses iguals»), un augment del 6,9% en les acusacions de corrupció, un 6,8% en el nombre d’acusats i un 7,4% en els casos presentats.

És crucial destacar que els investigadors van utilitzar una tècnica estadística anomenada “diferència en diferències”, dissenyada per establir una relació de causalitat, no només una correlació. Això vol dir que van comparar el canvi en les taxes de corrupció entre districtes judicials federals, controlant factors de confusió potencials com les condicions econòmiques o la mida relativa del districte, deixant la pèrdua del diari com la principal diferència residual. A més, van realitzar un estudi de seguiment similar amb dades del Brasil, un país que també va perdre seixanta-cinc diaris des de 2011 fins a 2021, trobant el mateix patró.

Certament, els diaris no són l’únic vehicle de notícies. En moltes comunitats, els blogs de notícies i els llocs web de periodistes ciutadans han omplert el buit deixat pels diaris locals. No obstant això, la investigació de Greenwood i Matherly va trobar que aquestes alternatives no van tenir un impacte significatiu en les taxes de corrupció. Van avaluar l’impacte de diversos mitjans en línia, des d’organitzacions sense ànim de lucre d’alta qualitat fins a blogs de notícies hiperlocals com Patch, però el resultat principal no va canviar ni es va atenuar: els casos de corrupció van augmentar igualment. Des del punt de vista de la prevenció de la corrupció, l’impacte d’aquests nous mitjans va ser negligible.

La investigació no va poder determinar la raó exacta per la qual la pèrdua dels diaris locals va contribuir a aquest augment de la corrupció, però els autors presenten algunes teories. Una possibilitat és que els mitjans de notícies seriosos són més propensos a tenir reporters que fan la feina de camp —assistir a reunions de l’ajuntament, seguir funcionaris públics— que podria conduir a revelacions sobre abusos de poder. Tot i els intents d’avaluar-ho mitjançant anàlisis estadístiques de sol·licituds de Llei de Llibertat d’Informació o articles que esmentaven funcionaris estatals i governamentals, no es va trobar una connexió significativa amb la taxa de casos de corrupció.

No obstant això, sí que van trobar proves que la presència de diaris locals afecta com els fiscals tracten els casos de corrupció dins la sala de tribunals. Concretament, van observar que, després del tancament d’un diari, els fiscals eren més propensos a oferir acords de culpabilitat en lloc de portar els casos de corrupció a judici. Això suggereix que els diaris poden jugar un paper important en elevar el perfil públic dels casos de corrupció, potser pressionant els fiscals perquè els portin fins al final, o maximitzant la consciència pública del cas. També és possible que aquests canvis portin els funcionaris corruptes a suposar, falsament, que sense un diari, els seus actes de corrupció passaran desapercebuts.

Altres perspectives sobre la importància del periodisme local

El fenomen descrit per Greenwood no és aïllat i ha estat objecte de preocupació en altres estudis i informes. Un text que aborda una temàtica similar, tot i que des d’una perspectiva més àmplia sobre les conseqüències democràtiques de la pèrdua de notícies locals, és l’informe “The Crumbling of Local News: The Impact of a Crisis on Civics, Business, and Politics” (2019) del Knight Foundation.

Aquest informe, tot i no centrar-se exclusivament en la corrupció, destaca com la desaparició del periodisme local afecta directament la participació cívica, la supervisió del govern i la responsabilitat dels càrrecs públics. Subratlla que, quan els ciutadans estan menys informats sobre el que passa a la seva pròpia comunitat, són menys propensos a votar en eleccions locals, a participar en reunions públiques o a tenir una opinió formada sobre les decisions que els afecten directament. Això crea un buit que pot ser aprofitat per actors que operen sense el degut escrutini.

El text de la Knight Foundation també posa de manifest que la pèrdua de notícies locals no només minva la capacitat de detectar la corrupció, sinó que també afecta la salut democràtica general de la comunitat. Els mitjans locals actuen com un pilar fonamental per a la construcció de la identitat comunitària, el debat públic i la rendició de comptes. Sense aquest “gos guardià”, l’opinió pública es debilita, i la capacitat de resistència de la societat civil davant possibles abusos de poder disminueix considerablement. En darrer terme, ambdós articles conflueixen en la mateixa conclusió preocupant: la viabilitat del periodisme local és un element insubstituïble per a la salut democràtica i la integritat de les nostres institucions.- El Bloc de l’Estanis/Comunicació 360º (Il·lustració: Elderecho.com)