Acaba de fer-se públic el document “European Digital Media Observatory: How is disinformation addressed in the member states of the European Union?”, editat per EDMO (European Digital Media Observatory). Aquest informe analitza les estratègies i mesures adoptades pels vint-i-set estats membres de la Unió Europea per combatre la desinformació. ​ Es descriuen enfocaments legislatius i no legislatius, estratègies nacionals, documents de política, lleis proposades i condicions estructurals que influeixen en la capacitat dels països per abordar aquest problema. L’objectiu és identificar eines polítiques comunes per fomentar un entorn informatiu segur i una major resiliència social, complementant l’enfocament europeu institucionalitzat. ​

L’informe inclou una informació destacada sobre Espanya (aportada pel professor de la Universitat de Navarra, doctor Ramón Salaverría Aliaga), que resumim:

L’estat espanyol en l’estudi d’EDMO

Espanya és un país altament permeable a la desinformació, amb narratives que aborden gairebé qualsevol tema. ​ La polarització política és significativa, amb un 80% de la població que considera la desinformació un problema. ​ Els polítics sovint utilitzen narratives de desinformació en les seves campanyes, i s’han detectat operacions com la campanya “Doppelgänger”, que va crear webs falses en espanyol per difondre informació manipulada. ​ A més, la pertinença a una comunitat lingüística global de 600 milions de parlants facilita la propagació transfronterera de narratives de desinformació. ​

RESILIÈNCIA I VULNERABILITATS:

Confiança en els mitjans: Només el 33% de la població confia en els mitjans, segons el Digital News Report 2024.

Polarització mediàtica: Segons Reporters Sense Fronteres, la línia entre notícia i opinió està difuminada, contribuint a la desconfiança en el periodisme. ​

Mitjans públics: Els mitjans de comunicació públics estan sota control estatal. ​

FACT-CHECKING I INICIATIVES: ​

Espanya compta amb diverses iniciatives independents de verificació de fets, com Maldita, Newtral, Verificat, Infoveritas, Efe Verifica i Verifica RTVE. També hi ha projectes especialitzats, com “Salud sin bulos”, que desmenteix desinformació relacionada amb la salut. ​

Mesures legislatives i polítiques: ​

Convicció per desinformació (2022): Espanya va ser el primer estat de la UE a condemnar una persona per difondre desinformació combinada amb incitació a l’odi. El cas implicava un vídeo fals que acusava un menor estranger d’agressió.

Pla Nacional de Competències Digitals: Prioritza l’alfabetització digital com a eina principal contra la desinformació. ​

Accions governamentals: ​

Fòrum contra campanyes de desinformació (2022): Creat per coordinar accions en l’àmbit de la seguretat nacional. ​

Comitè de detecció de “fake news” (2023): Anunciat pel Partit Socialista per combatre les “fake news” difoses per partits de dreta abans de les eleccions. ​

Pla d’acció per a la democràcia (2024): Inclou 31 mesures per reforçar la transparència, el pluralisme i la responsabilitat mediàtica, inspirades en el Pla d’Acció per a la Democràcia de la UE i l’Acta Europea de Llibertat de Premsa. ​

L’informe destaca que les mesures contra la desinformació varien significativament entre els estats membres de la UE. Mentre que alguns països com Finlàndia i Estònia excel·leixen en alfabetització mediàtica i estratègies de resiliència, altres, com Espanya, combinen accions legislatives amb iniciatives educatives. ​ No obstant això, la polarització política i la desconfiança en els mitjans són reptes comuns. ​ L’informe subratlla la necessitat d’un enfocament coordinat que inclogui accions legislatives, educatives i de cooperació internacional per abordar la desinformació de manera efectiva.

L’objectiu de l’informe, com hem pogut comprovar, és comprendre millor quin tipus d’eines polítiques s’utilitzen habitualment als estats membres de la UE per crear un entorn d’informació més segur i fomentar una major resiliència social, complementant un enfocament europeu ja institucionalitzat sobre la desinformació. A més, pretén identificar els enfocaments dominants i ajudar els responsables polítics a entendre quina combinació de polítiques pot ser preferible en determinats contextos.

Es pot accedir a l’informe complet “European Digital Media Observatory How is disinformation addressed in the member states of the European Union? – 27 country cases” des d’aquest enllaç.- El Bloc de l’Estanis/Comunicació 360º (Il·lustració: EDMO)