La tinta no mor: perquè la premsa escrita està ressorgint i què significa per a Catalunya

La tinta no mor: perquè la premsa escrita està ressorgint i què significa per a Catalunya

Durant anys, hem escoltat el lamentable epitafi de la premsa impresa: “el paper ha mort”. No obstant això, un nou informe desafia aquesta narrativa, suggerint que la tinta no només no ha mort, sinó que està experimentant una notable revifalla. Aquesta notícia, que arriba de la mà de Peter Houston, de Media Voices, i publicada per FIPP.com, té implicacions significatives per a la indústria editorial global i, molt especialment, per a la premsa catalana.

Desmuntant el Tòpic: “Inside the Print Revival”.- L’informe “Inside the Print Revival” de Peter Houston és un exhaustiu document que explora les raons darrere d’aquesta inesperada renaixença del format imprès. Amb més de seixanta pàgines de recerca i estudis de cas, el report il·lustra com moltes publicacions, tant les de sempre com les de nova creació, estan prosperant en paper.

La clau d’aquest ressorgiment no rau en un retorn massiu a les tirades d’antany, sinó en un canvi de paradigma. La gent busca ara productes de paper col·leccionables i de qualitat, una antítesi a la “desil·lusió digital” i a la saturació d’informació en línia. En un món de “scroll infinit”, una revista ben dissenyada o un suplement especial ofereixen una experiència tangible, curada i sovint més relaxada. Aquests productes es perceben com a articles premium, dignes d’un preu més alt i d’un lloc en la nostra prestatgeria.

L’informe subratlla que la premsa escrita està sabent adaptar-se, oferint continguts que no es troben fàcilment en línia o que es presenten d’una manera més elaborada. Ja no es tracta només d’informació, sinó d’experiència, disseny i el plaer tàctil de passar les pàgines.

Què implica aquesta revifalla per a la premsa catalana?

La premsa catalana, com moltes altres regions del món, ha viscut en carn pròpia la davallada de la difusió en paper, amb molts mitjans focalitzant gran part dels seus esforços i inversions en el món digital. No obstant això, les conclusions de l’informe “Inside the Print Revival” podrien ser un balsam d’esperança i una font d’inspiració per a les nostres capçaleres:

  1. Reafirmar el valor del paper: Aquest report ens recorda que el paper té un valor intrínsec que molts lectors encara busquen. Per als diaris i revistes catalanes, és una oportunitat per a reafirmar la importància de les edicions impreses, no com una relíquia, sinó com un format amb un propòsit renovat.
  2. Impulsar la qualitat i la diferenciació: Moltes publicacions catalanes ja han apostat per una millora del disseny i el contingut de les seves edicions en paper. Aquesta notícia valida aquestes estratègies i anima a anar més enllà. Crear revistes, suplements o edicions especials que siguin autèntiques joies de col·leccionista pot ser una via per atraure lectors disposats a pagar més per la qualitat.
  3. Explorar nous nínxols de mercat: La tendència global cap a publicacions de nínxol i especialitzades en paper podria obrir portes a nous projectes editorials a Catalunya. Revistes culturals, de proximitat, de temàtica específica o de disseny acurat podrien trobar el seu públic, sense la necessitat de competir amb les grans tirades.
  4. Redissenyar estratègies d’inversió: Si bé el digital és inqüestionable, els arguments que l’informe de Houston presenta per invertir en paper podrien fer que els mitjans catalans reconsiderin un equilibri més estratègic entre ambdós formats. Potser no es tracta d’abandonar el paper, sinó de repensar com es produeix i es distribueix per maximitzar el seu valor.
  5. Aprofitar la “desil·lusió digital” Local: La saturació d’informació, les notícies falses i la fatiga de pantalla són fenòmens globals. A Catalunya, molts lectors també podrien estar buscant una alternativa més tranquil·la, fiable i tangible. El paper pot ser aquesta resposta.

En resum, “Inside the Print Revival” no és només una anècdota per als amants de la premsa; és un senyal que el panorama mediàtic està en constant evolució i que, amb estratègia i visió, la tinta encara té molt a dir. Per a la premsa catalana, és un recordatori que la innovació no només resideix en el digital, sinó també en la reinvenció del seu suport més tradicional. Com ha testimoni, els centenars de capçaleres en paper de la premsa local i comarcal catalana, les úniques del país que mantenen un lleu creixement i són valorades com a “premsa de confiança”.- El Bloc de l’Estanis/Comunicació 360º (Il·lustració: MediaVoices)