Aquest mes d’agost ha entrat en vigor en tots els estats membres de la Unió Europea el Reglament Europeu sobre la Llibertat dels Mitjans de Comunicació (EMFA) Es tracta d’un avanç legal sense precedents, perquè és un reglament d’aplicació directa: no cal transposició nacional, només compliment immediat. En principi, aquest marc legal renova la protecció de la independència editorial, el pluralisme informatiu, la transparència financera i la defensa de les fonts periodístiques.

Per què és una norma necessària?
– Independència editorial i protecció de fonts: l’EMFA prohibeix espies i intromissions, protegeix les fonts i reforça els mitjans públics amb finançament previsible.
– Transparència i rendició de comptes: imposa registres públics de propietat, transparència en la publicitat institucional i mecanismes per evitar favoritismes econòmics o polítics.
– Equilibri davant les grans plataformes: les grans tecnològiques hauran d’informar sobre retirada de continguts i permetre respostes ràpides dels mitjans afectats.
– Comitè Europeu: un nou òrgan independent substituirà l’ERGA per coordinar l’aplicació i supervisió del reglament des de febrer de 2025.

Crítiques i dubtes legítims segons AMI
L’associació AMI, referent per al sector periodístic espanyol, assenyala diversos aspectes crítics que em sembla que cal considerar:

– Pel que fa a la protecció de les fonts i el secret professional: tot i que la protecció està reconeguda, cal anar més enllà. Els mitjans necessiten garanties reals per distribuir informacions rellevants sense por a censura encoberta.

– Sobre la restricció al rol de l’editor: AMI critica que el reglament limiti l’editor a fixar només una línia general. Aquestes limitacions posen en qüestió la llibertat de premsa així com la llibertat d’inversió i d’empresa.

– Risc per als mitjans locals: els rànquings com a criteri de repartiment de publicitat institucional poden perjudicar els mitjans locals, ja que aquests no sempre apareixen de manera significativa en estadístiques que no consideren unitats menors (com comarques o municipis).

Punt de contrast institucional.- Sabine Verheyen, ponent del reglament al Parlament Europeu, admet que hi ha resistència i aplicacions lentes a alguns països com Espanya, Hongria, Malta o Grècia. El compliment no pot dependre de la voluntat política, sinó que cal més pressió institucional.

La situació a Espanya

El Govern espanyol ha presentat un projecte que dona més poder a la CNMC, preveu un registre obligatori i sancions fortes per incompliments (fins a milions d’euros), en línia amb l’EMFA i el DSA. Tot i aquests passos, Reporters Sense Fronteres alerta que la voluntat política segueix mancant, i l’aplicació nacional encara requereix adaptacions legislatives.

Segons el meu punt de vista, l’EMFA representa sens dubte un gran avenç legislatiu: un escut jurídic per a mitjans i periodistes. Però la seva efectivitat real dependrà de la voluntat política dels estats i de l’atenció especial als mitjans locals. Alguns frens identificats per algunes associacions (com l’espanyola AMI) —com la gestió del rol editorial o la protecció insuficient de les fonts— mereixen atenció pública i una revisió futura. La democràcia no sobreviu només amb bones lleis, sinó amb ciutadans i mitjans vigilants.

Per defensar la llibertat informativa és imprescindible transparència real, protecció de la independència editorial i alerta davant qualsevol mecanisme que dilueixi la responsabilitat dels editors i el pluralisme local. L’EMFA queda curta.- El Bloc de l’Estanis/Comunicació 360º (Il·lustració: EBE)