La indústria periodística viu una de les crisis més profundes de la seva història. Davant l’allau d’informació, la pèrdua de confiança en els mitjans i l’aparició de la intel·ligència artificial com a competència directa per captar l’atenció, cada cop són més els qui reclamen una redefinició de la funció del periodisme. En aquest context, el Reuters Institute for the Study of Journalism ha publicat l’article Change-Centric Journalism: reframing the value proposition of news in the AI age (2025), signat per Jazmín Acuña, periodista paraguaiana i cofundadora d’El Surtidor, que proposa un canvi de mirada radical: deixar de centrar-se en la producció de continguts i orientar-se a generar canvi social tangible.

Per situar al lector, El Surtidor (anomenat a Asunción El Surti), és un innovador mitjà de comunicació que va néixer el 2015 i ha guanyat múltiples premis. És un dels exemples més creatius de periodisme investigatiu del segle XXI, amb un estil visual fresc, enginyoses aproximacions investigatives, activitats atractives per aconseguir la participació de l’audiència i solucions robustes de sostenibilitat. Des del seu inici, El Surti pretén apel·lar a una audiència jove.

Jazmín Acuña (cofundadora i directora editorial d’El Surtidor, al temps que exerceix de becaria de periodisme del Reuters Institute) parla en el seu article de la crisi existencial a la qual s’enfronta el periodisme avui dia. Segons Acuña, “l’era digital va portar a molts mitjans a perseguir audiències i a multiplicar formats sense parar-se a pensar en quin propòsit tenien”. Això ha fet que el periodisme sovint es confongui amb un simple flux de continguts. La seva proposta, en canvi, posa en primer pla un periodisme centrat en el canvi: no es tracta de publicar més, sinó de treballar amb una missió clara, al servei de comunitats concretes, amb capacitat de mesurar quin impacte real tenen les històries.

El concepte de Change-Centric Journalism -que es centra en el canvi- parteix d’una crítica al periodisme “content-centric”, que ha guiat bona part de l’estratègia mediàtica dels últims anys: més articles, més vídeos, més formats breus per a xarxes socials… tot amb l’objectiu d’arribar al màxim de gent possible. Però, com assenyala Acuña, això no ha resolt ni la crisi de confiança ni la pèrdua de sostenibilitat dels mitjans.

La seva aposta és diferent: fer del periodisme un servei amb propòsit, que no només informi, sinó que ajudi a construir coneixement col·lectiu i a facilitar canvis socials. Aquesta visió s’alimenta de l’experiència de mitjans del Sud Global que han sabut connectar amb les seves comunitats en contextos d’escassetat de recursos i de fortes desigualtats.

Un dels aspectes més innovadors que recull el text és la denominada “Memetodología”, desenvolupada a El Surtidor. Es tracta d’un marc de treball que combina el pensament àgil, la lògica de producte i la teoria dels memes, tal com va desenvolupar l’especialista AX Mina. La idea és aprofitar la capacitat dels mems per condensar i transmetre missatges potents en comunitats digitals i aplicar aquesta lògica al periodisme.

La metodologia inclou eines com les prompt questions (preguntes guia per definir què volem aconseguir amb una història), els impact maps (mapes d’impacte que visualitzen els possibles efectes d’una cobertura) i els impact trackers (sistemes de seguiment del que realment s’aconsegueix). D’aquesta manera, es poden identificar i mesurar impactes de diferent abast: des de augmentar la consciència sobre un problema fins a propiciar canvis institucionals.

Acuña defensa que “quan el periodisme es veu a si mateix com a infraestructura de canvi, les redaccions poden articular millor les seves estratègies, establir prioritats i ser més clares amb el seu públic sobre allò que volen aconseguir”.

Un altre pilar fonamental és el compromís intencional amb comunitats específiques. El periodisme centrat en el canvi no pretén parlar amb tothom, sinó establir vincles forts amb determinats grups socials. Això implica escoltar, comprendre les necessitats i actuar com a pont entre actors socials. En aquest sentit, Catarina Carvalho, directora de Mensagem, de Lisboa, resumeix aquesta visió amb una frase clara: “You see yourself not only as a journalist, but as a neighbour” (et veus a tu mateix no només com a periodista, sinó també com a veí). La confiança, doncs, no neix de grans campanyes institucionals, sinó d’una ètica de cura i, molt important també, de proximitat.

Un altre exemple que ens posa l’autor de l’article és el de Izabela Moi, directora de Agência Mural (Brasil), que va decidir crear un equip format íntegrament per residents de les perifèries urbanes, perquè fossin ells mateixos els qui expliquessin les històries de les seves comunitats. Aquest model redueix la distància entre periodista i públic i reforça la legitimitat de la informació.

Crear “espais d’informació”

El text del Reuters Institute recull també la idea dels “information grounds” o espais d’informació. El periodisme no és només transmissió unidireccional de dades, sinó també generació d’espais col·lectius on la informació es comparteix i adquireix sentit social.

A Amèrica Llatina, alguns mitjans han organitzat trobades presencials en bars, centres comunitaris o fins i tot a l’aire lliure, amb l’objectiu de debatre temes locals i compartir experiències. Aquestes “mingas informativas” converteixen el periodisme en un espai cultural i social, que enforteix la cohesió i la identitat comunitària.

En l’era de la intel·ligència artificial, quan els continguts poden ser generats de manera automàtica i massiva, el periodisme té encara més necessitat de diferenciar-se. El Change-Centric Journalism ofereix una possible via: en lloc de competir en velocitat i volum de producció, proposa situar el valor en el propòsit i en l’impacte social.

Acuña adverteix que els mitjans que no reformulin la seva proposta de valor corren el risc de perdre encara més rellevància. En canvi, aquells que apostin per un periodisme amb propòsit clar podran reconnectar amb els ciutadans i amb el seu paper democràtic.

El plantejament que exposa el Reuters Institute a través de Jazmín Acuña és, en essència, una crida a replantejar el periodisme com a infraestructura de canvi. No es tracta només de fer millor periodisme, sinó de fer-lo amb una intencionalitat explícita: crear consciència, promoure diàleg i facilitar transformacions socials.

El periodisme centrat en el canvi és, per tant, una aposta arriscada però necessària. En temps d’IA, de saturació informativa i de desconfiança, el futur del periodisme potser no depèn tant de la quantitat de continguts que sigui capaç de produir, sinó de la capacitat de demostrar la seva utilitat real per a la societat.-  El Bloc de l’Estanis/Comunicació 360º (Il·lustració: El Surti)