El periodisme de proximitat viu un moment decisiu. Entre la crisi de confiança, la fragmentació d’audiències i la manca de recursos, els mitjans locals han de repensar quin paper juguen en la vida de les seves comunitats. Amb aquesta convicció, l’organització Press Forward va encarregar a Commoner Company un estudi que porta un títol ben eloqüent: This is Local News Now. Rethinking who creates, shares, and sustains it (agost de 2025), signat per Anika Anand i Darryl Holliday. L’informe no només diagnostica la situació, sinó que aporta idees pràctiques perquè editors, periodistes i actors comunitaris puguin reforçar l’ecosistema informatiu. I ho fa des d’una mirada constructiva, positiva, que situa la premsa local com a peça clau en la cohesió social.

Un dels aspectes més interessants de l’estudi és el concepte d’information stewards, que podríem traduir com a “guardians de la informació”. No es tracta únicament de periodistes o mitjans, sinó de totes aquelles persones o organitzacions que contribueixen al fet que la comunitat estigui ben informada: des del setmanari comarcal fins a l’associació de veïns que comparteix dades útils per WhatsApp, passant per un ajuntament que publica amb rigor la informació pública. La investigació distingeix tres grans tipus de guardians: els local news providers, és a dir, els mitjans tradicionals que produeixen i difonen notícies verificades; els civic promoters, que són actors cívics i institucionals que faciliten informació en brut o la fan accessible; i els community catalysts, ciutadans que comparteixen dades o alertes amb l’ànim de reforçar la cohesió veïnal o pressionar les institucions. Aquesta taxonomia obre la porta a un enteniment més col·laboratiu de la comunicació local.

La novetat d’aquesta visió és que no redueix el periodisme a la tasca solitària del reporter, sinó que l’integra en una xarxa d’agents que aporten valor en diferents moments del cicle informatiu. Així, un periodista professional manté el seu rol insubstituïble d’intèrpret i vigilant, mentre que un col·lectiu ciutadà pot esdevenir un aliat a l’hora de detectar necessitats informatives o distribuir butlletins. L’ecosistema s’eixampla i, amb això, es multiplica la capacitat d’arribar a públics més diversos i compromesos.

L’informe arriba en un context molt oportú. L’afebliment de les infraestructures mediàtiques locals i les retallades en mitjans públics han generat un buit informatiu en comunitats d’arreu del món i de manera especial els Estats Units. Davant d’aquesta mancança, la investigació de Commoner proposa no resignar-se, sinó identificar tots els recursos disponibles, connectar actors i aprofitar la tecnologia per reconstruir la confiança. El més esperançador és que, lluny d’un discurs derrotista, es planteja que encara hi ha marge de maniobra si es reconeix el valor dels periodistes i es teixeixen aliances amb altres guardians de la informació.

Els exemples que recull l’informe són especialment inspiradors. Signal Ohio, per exemple, ha posat en marxa amb el City Bureau el programa Documenters, que forma veïns perquè documentin reunions públiques. D’aquesta manera, allò que abans passava desapercebut ara arriba a més ciutadans mitjançant vídeos breus o resums accessibles. Un altre cas és el de Resolve Philly, que treballa amb “capitans d’informació” per repartir butlletins impresos en espais comunitaris, garantint que la informació arribi també a qui no està connectat digitalment. Igualment, Epicenter-NYC va dissenyar durant la pandèmia un formulari per ajudar a registrar-se a la vacunació, integrant dades de servei públic amb periodisme local. Són iniciatives que mostren que la col·laboració entre mitjans, institucions i ciutadania no només és possible, sinó eficaç.

L’informe també destaca que el públic valora en els periodistes funcions molt concretes: ser vigilants del poder, intèrprets de la realitat, curadors d’informació i connectors comunitaris. És a dir, que més enllà del soroll de les xarxes socials, continua existint un reconeixement cap al periodisme professional quan aquest s’exerceix amb rigor ètic i vocació de servei. Aquesta constatació és un estímul per a les redaccions locals, que poden reafirmar-se en la seva missió fonamental d’explicar, fiscalitzar i cohesionar.

A més de les experiències concretes, l’estudi formula recomanacions estratègiques que resulten de gran utilitat. La primera és ampliar la recerca sobre necessitats informatives, incorporant no només els mitjans, sinó també associacions i catalitzadors comunitaris, per obtenir una radiografia més completa. La segona és donar suport de forma pràctica als diferents guardians de la informació, creant estudis de cas i guies de col·laboració. La tercera consisteix a replantejar les polítiques públiques entorn de la informació, seguint models com el del Civic Information Consortium a Nova Jersey, que finança projectes periodístics amb impacte comunitari. I la quarta és fomentar la col·laboració intersectorial, promovent trobades i diàlegs entre periodistes, líders comunitaris i promotors cívics.

De tot això se’n desprèn una conclusió clara: la premsa local no està sola ni condemnada a la marginalitat. Ben al contrari, pot liderar un ecosistema més ampli, recolzant-se en la força de la comunitat i en aliances intel·ligents. Els periodistes aporten professionalitat, ètica i capacitat interpretativa; els promotors cívics, legitimitat institucional i accés a recursos; i els catalitzadors comunitaris, capil·laritat i proximitat. La combinació d’aquests tres actors pot convertir la informació local en un veritable bé comú.

L’estudi de Commoner per a Press Forward és, en definitiva, una invitació a repensar el paper de la premsa local amb optimisme. No es tracta de negar les dificultats, sinó de veure-hi una oportunitat per renovar vincles amb les comunitats i reforçar el valor social del periodisme. Els editors i periodistes locals hi trobaran arguments sòlids per reivindicar la seva importància i, alhora, per obrir-se a noves formes de col·laboració. Perquè si alguna cosa queda clara és que el futur del periodisme de proximitat depèn de la capacitat d’escoltar, connectar i actuar al costat de la gent a qui serveix. Recomanem la lectura d’aquest informe als editors i periodistes de la premsa local catalana.- El Bloc de l’Estanis/Comunicació 360º (Il·lustració: Press Forward)