Fa anys que sentim parlar d’intel·ligència artificial aplicada al periodisme. Quasi sempre arriba embolicada amb grans paraules, promeses futuristes i una certa sensació que només és apta per als gegants mediàtics capaços d’invertir milions. Per això m’ha cridat tant l’atenció un cas explicat recentment per WAN-IFRA: una petita redacció noruega que treballa amb una estratègia d’IA centrada en l’ésser humà i basada en dades, i que —malgrat la seva dimensió modesta— està obtenint resultats que molts editors envejarien. Es tracta de iTromsø, una redacció de 25 reporters al nord de Noruega, on el seu propietari, Polaris Media, ha creat una estructura que permet que les innovacions reeixides i de baix a dalt s’escalin a tota l’organització.
Quan llegeixes el reportatge, hi ha un moment que et sorprens pensant: “Això ho podria fer qualsevol redacció local catalana. No cal ser gegant, cal tenir prioritats clares.”
Com treballen? Primer, les preguntes; després, la tecnologia
La seva fórmula és tan simple que gairebé incomoda: abans de posar IA per tots els racons, el mitjà noruec es pregunta “perquè?”; quin problema volem resoldre?; com ens ajudarà a fer millor periodisme?; hi guanyarà el lector? I l’editor només incorpora IA quan la resposta és afirmativa, un filtre que molts mitjans encara no utilitzen.
En canvi, ells treballen amb un enfoc minimalista:
– IA per automatitzar processos repetitius.
– IA per ordenar i interpretar dades pròpies (no externes).
– IA per reforçar la relació amb els subscriptors.
No volen substituir periodistes: volen alliberar-los de feines mecàniques perquè puguin fer millor la seva feina.
Dades pròpies: l’or que molts editors no utilitzen
El segon pilar del model noruec és el que ells en diuen first-party data. Dit planer: dades que ja tenen i que no necessiten demanar a ningú. Es tracta, doncs, de convertir dades pròpies en decisions editorials i aquí rau el secret del seu avantatge competitiu. Per tant, parlem de:
– Analitzar quines notícies retenen la lectura.
– Observar en quin moment del dia els subscriptors obren els butlletins.
– Detectar quins temes provoquen més converses entre lectors i redacció.
Si saben què funciona, ho repeteixen. Si no funciona, ho deixen de fer.
IA com a motor, periodisme com a destí
Les seves eines d’intel·ligència artificial fan tres coses que qualsevol redacció catalana podria començar a fer demà mateix:
1. Redacció automàtica de petites peces informatives.
2. Classificació i etiquetatge automàtic de continguts.
3. Assistents interns per a guions i esquemes de notícies
Per tant, la IA s’utilitza per fer el contingut més útil, no més abundant.
Què podrien copiar les redaccions locals catalanes?
Em pregunto, des de la humilitat i des de l’experiència amb la premsa de proximitat, què passaria si un petit editor català adoptés tres gestos d’aquest model noruec:
1. Un mapa de prioritats
2. Una relació transparent amb la comunitat
3. Petites proves, iteracions constants
Perque potser no podem imitar la seva tecnologia, però sí la seva filosofia!.
Deixar de mirar el que no podem fer
La premsa de proximitat local catalana podria tenir una oportunitat única: si incorpora IA amb sentit comú, pot reforçar allò que ja fa bé, amb la qual cosa la innovació no va de fer més, sinó de fer millor.
Resumint, a Noruega, una redacció petita està demostrant que:
– La IA no és patrimoni dels grans.
– Les dades pròpies són suficients per començar.
– La innovació no va de fer més, sinó de fer millor.
Sempre he cregut que el gran avantatge dels mitjans locals no és la seva mida, sinó la seva distància curta amb la comunitat. Si la IA serveix per apropar encara més periodistes i lectors, benvinguda.
Quina part de la nostra feina és essencialment humana, i quina part és només mecànica, ens podem preguntar? La resposta dels editors de proximitat de Catalunya —i com s’hi actua— marcarà la diferència.- El Bloc de l’Estanis / Comunicació 360º (Il·lustració: itromso.no)