A França, un dels pilars tradicionals de la democràcia com són els mitjans de comunicació locals i regionals es troba en plena transformació i, segons l’estudi recent “Déserts médiatiques” del think tank Fondation Jean-Jaurès (2025), en risc d’extinció en moltes zones. El treball, coordinat per Marie Duru-Bellat i Vincent Leclercq, analitza amb dades i testimonis l’extensió d’aquells territoris on la informació local és mínima o pràcticament inexistent, els anomenats deserts mediàtics.

Els autors parteixen de la premissa que la democràcia sense periodisme robust no pot funcionar completament. La recerca subratlla que la concentració de la propietat dels mitjans, la disminució de redaccions i la pressió econòmica sobre els petits diaris i ràdios locals han generat una situació crítica en moltes poblacions mitjanes i petites. Aquests deserts no només representen absència d’informació sinó també una reducció del control social sobre les institucions locals.

Segons l’informe, més del 40% dels municipis francesos tenen un accés limitat a la informació de proximitat. Aquesta manca provoca una espiral: menys periodisme local significa menys implicació ciutadana i més vulnerabilitat a la desinformació. L’estudi documenta casos concrets on redaccions que abans eren estables han desaparegut en menys de cinc anys, deixant a la població sense cobertura noticiosa quotidiana.

El treball de Duru-Bellat i Leclercq combina dades estadístiques amb entrevistes a periodistes, editors i responsables municipals, revelant la complexitat del problema. Els editors admeten que els costos de producció i la dificultat per mantenir anuncis locals fan inviable la continuïtat dels diaris impresos petits, mentre que les plataformes digitals no sempre cobreixen l’espai amb rigor ni constància.

Una de les conclusions més rellevants és que els deserts mediàtics no afecten només les grans ciutats: és en els territoris perifèrics, petits municipis i zones rurals on l’absència de periodisme és més palpable. Això genera una desigualtat informativa que l’estudi associa directament amb una menor participació ciutadana en eleccions locals i un increment de la desafecció política.

Per combatre aquesta tendència, l’informe suggereix polítiques públiques més actives, des de suports financers per a mitjans locals fins a incentius per a iniciatives comunitàries de periodisme digital. També destaca la necessitat d’innovació editorial i col·laboracions regionals que permetin mantenir la cobertura informativa sense dependre exclusivament dels models tradicionals de negoci.

Els autors posen l’accent en un punt crucial: la qualitat de la informació és essencial per a la salut democràtica. La desaparició de la premsa local no només empobreix el paisatge mediàtic, sinó que amenaça la transparència, la rendició de comptes i, en última instància, la participació ciutadana. En paraules de Duru-Bellat i Leclercq, “caminar cap als deserts mediàtics és caminar cap a una democràcia més fràgil”.

L’estudi també recull exemples d’èxit que mostren que la situació no és irreversible. Alguns territoris han aconseguit revitalitzar la informació local mitjançant col·laboracions entre mitjans, finançament públic i projectes de periodisme comunitari. Aquests casos posen de manifest que la combinació d’estratègies innovadores i compromís ciutadà pot pal·liar els efectes dels deserts mediàtics.

Per als professionals de la comunicació, l’estudi “Déserts médiatiques” funciona com un recordatori clar: el periodisme de proximitat no és un luxe, sinó una necessitat per a una democràcia saludable. Conèixer la magnitud del fenomen a França pot servir de referència per entendre com els canvis en el model de mitjans impacten directament la vida cívica i el dret a la informació de la població.

En definitiva, l’informe de la Fondation Jean-Jaurès ens convida a reflexionar sobre la importància de preservar la diversitat i l’accés als mitjans de comunicació. Els deserts mediàtics no són només un problema d’oferta informativa; són un indicador que la participació i la transparència democràtiques poden veure’s compromeses si no es garanteix l’existència de periodisme local sòlid i sostenible.- El Bloc de l’Estanis / Comunicació 360º (Il·lustració: F. Jean-Jaurès)