Per ESTANIS ALCOVER i MARTÍ, periodista i consultor

La intel·ligència artificial ja no és només una eina que s’afegeix a les redaccions: comença a integrar-les dins els seus propis engranatges. Al JournalismAI Festival 2025, celebrat al novembre a Londres i documentat per l’organització i per mitjans com Nieman Lab, s’ha verbalitzat una idea que sacseja els fonaments del periodisme: els mitjans de comunicació “s’estan convertint en part dels sistemes d’IA”. Què significa això? Quines oportunitats ofereix? I quins riscos planteja per a l’ecosistema informatiu?

L’èmfasi del debat va ser una frase llançada per un dels ponents: “Media is being added to AI – becoming part of AI systems”. Així, el periodisme –els seus textos, arxius, contextos, dades històriques– es converteix en matèria primera per als sistemes d’IA, més enllà de servir només com a output final.

Durant dues jornades intenses, amb 19 sessions i la participació de ponents de gairebé 20 països, segons l’organització, el festival va oferir una barreja de ponències, debats i tallers que mostraven tant les promeses com les tensions de la IA aplicada al periodisme.

Diversos exemples pràctics exposats reflectien aquesta transformació de l’ofici. Hi havia mitjans que proposaven continguts modulables –amb diferents nivells de profunditat segons l’usuari– i altres que utilitzaven la IA per analitzar dades de xarxes socials, construir serveis d’informació especialitzada o revitalitzar arxius històrics a través de resums, línies de temps i recomanacions de contingut. Aquestes experiències dibuixen un periodisme cada cop més adaptat a la diversitat de lectors, contextos i recursos disponibles.

Entre els exemples pràctics es va presentar l’organització espanyola de verificació de fets, anomenada Newtral, que ha creat una eina d’IA personalitzada per proporcionar consells als seus periodistes. Per cert, per a la redacció de Newtral, una de les plataformes de xarxes socials més difícils de monitoritzar és l’aplicació de missatgeria Telegram, que, entre altres reptes, no permet cerques per paraules clau a la plataforma. “Trobar històries i comunitats que difonen desinformació a Telegram és més aviat una feina artesanal”, va dir Marta Martínez Mora, enginyera d’aprenentatge automàtic a Newtral. Per això, l’equip de Martínez Mora va decidir crear una eina d’IA que pogués monitoritzar totes les publicacions en determinats canals sospitosos i alertar els verificadors de dades quan una narrativa perillosa comencés a fer-se viral.

“Si decidim alimentar la IA amb la nostra feina, cal preguntar-nos: quines veus volem preservar? Quin periodisme volem que sobrevisqui? I, sobretot, quin model volem construir per garantir que el retorn sigui real?”

En un altre ordre de coses, el festival també va alertar d’efectes preocupants. Una de les crítiques més mencionades va ser la que va fer Irene Jay Liu (directora d’IA d’un fons per a mitjans d’interès públic de la Universitat de Yale), quan va assenyalar que en molts mercats els mitjans estan veient com “els cercadors resumeixen el contingut periodístic” i això ha provocat caigudes de trànsit de fins al 50-60%. Això representa un cop molt dur per a models econòmics ja de per si fràgils.

També es va posar en evidència el perill d’homogeneïtzació de la informació. Quan els sistemes d’IA s’alimenten bàsicament de grans mitjans o grans volums de dades existeix el risc que les veus minoritàries, les perspectives locals o les narratives menys ‘optimitzades’ quedin invisibilitzades. Es va estar d’acord en què si el periodisme es converteix en mer contingut per a IA, el valor de la diversitat informativa pot diluir-se.

Però el panorama no es va visionar del tot negre. Les possibilitats són reals i potents. Aquesta nova relació entre mitjans i IA pot donar lloc a un periodisme més eficient, accessible i sostenible, sobretot per a redaccions petites, independents o situades en contexts perifèrics. L’ús d’eines d’IA per analitzar dades, tractar arxius, generar serveis especialitzats o crear contingut personalitzat obre camins que sovint eren inviables sota el model tradicional.

Al final, el que sembla emergir és un periodisme reconvertit, no ja com a producte definit, sinó com a infraestructura informativa –una matriu fluïda d’articles, dades, arxius i interaccions que alimenten tant la IA com les redaccions–. Però això exigeix consciència, ètica i transparència, com es va posar de manifest al festival londinenc, que en les seves conclusions ens ve a dir que, si decidim alimentar la IA amb la nostra feina, cal preguntar-nos: quines veus volem preservar? Quin periodisme volem que sobrevisqui? I, sobretot, quin model volem construir per garantir que el retorn –no només econòmic, sinó social i democràtic– sigui real?

En la seva crònica sobre el JournalismAI Festival 2025, Andrew Deck escriu a Nieman Lab: “Aquest festival ha deixat clar que la frontera entre periodisme i tecnologia està canviant definitivament. La pregunta que planteja –per a periodistes, mitjans i lectors– no és només com usar la IA, sinó si estem disposats a deixar que la IA usi el periodisme com a matèria primera”. (Il·lustració: LatAm Journalism Review)