El relat sobre la desaparició de la premsa impresa fa anys que circula amb força, però les dades (i especialment les més recents) obliguen a matisar-lo. El recent Informe del mercado de medios impresos 2026, difós amb un resum executiu, apunta a un escenari de creixement moderat a escala global, però sobretot a una transformació profunda del paper dins l’ecosistema mediàtic.
La clau no és tant si el paper creix o decreix, sinó com canvia el seu rol.
Un mercat global que no desapareix
Segons aquest informe, el mercat mundial dels mitjans impresos manté una trajectòria de creixement moderat, impulsada per la hibridació amb el digital, les noves tecnologies i la diversificació d’ingressos.
No es tracta d’un retorn al passat, sinó d’una redefinició: el paper deixa de ser el centre del sistema per convertir-se en una peça més dins d’un model multiplataforma.
Aquesta idea és coherent amb el que ja apunten diversos analistes: el futur dels mitjans no és “paper o digital”, sinó la seva integració.
Espanya: menys exemplars, però més valor
Quan aterrem aquesta lectura al cas espanyol, la fotografia es fa més complexa.
Les dades d’auditoria de difusió, tradicionalment recollides per l’OJD, mostren una caiguda sostinguda de la circulació en paper durant l’última dècada. Segons diferents recopilacions sectorials, la premsa impresa ven avui al voltant de 764.000 exemplars diaris, dos milions menys que fa deu anys.
Aquesta davallada és estructural i no sorprèn. El que sí que és rellevant és com el sector s’hi està adaptant.
Per exemple, mentre la difusió baixa, els ingressos no sempre ho fan al mateix ritme, gràcies a estratègies de preu, subscripció i segmentació. És a dir: menys volum, però més valor per unitat.
Un lleu repunt en audiència (i una pista interessant)
Les dades més recents d’audiència apunten, fins i tot, a una certa estabilització —o petit repunt— en el consum de premsa impresa.
Segons l’última onada de l’EGM de 2026, el conjunt de la premsa en paper a Espanya arriba a 5,38 milions de lectors, lleugerament per sobre dels registres de finals de 2025.
És un increment modest, però significatiu en un context de caiguda continuada.
Algunes capçaleres, com El País, fins i tot registren creixements en lectura en paper, associats a un posicionament més analític i reposat enmig del soroll digital. Aquest fet puntual també és extensible a una bona colla de capçaleres de proximitat de Catalunya.
La paradoxa del sector: caure i resistir alhora
Aquestes dades encaixen amb una de les idees centrals de l’informe: el sector imprès viu una paradoxa estructural.
- Cau en volum (difusió, exemplars)
- Però resisteix (i en alguns casos creix) en valor (ingressos, influència, segmentació)
Això obliga a canviar la mirada. El paper ja no és un producte de masses, sinó un producte més selectiu, més qualitatiu i més estratègic.
El model híbrid com a nou estàndard
L’informe insisteix que el creixement del sector no s’explica pel paper en si mateix, sinó per la seva integració amb el digital.
En el nostre cas (Catalunya-Espanya), això és especialment evident:
- Creixen les subscripcions digitals (també auditades per l’OJD)
- Els grans grups combinen paper, web, apps i newsletters
- El paper es reserva sovint per a continguts de valor afegit
De fet, l’Oficina de Justificación de la Difusión mateixa ha ampliat el seu focus en els darrers anys per auditar no només la difusió impresa, sinó també el consum digital i les subscripcions .
Això és, en si mateix, un indicador del canvi de paradigma.
Una lectura per als mitjans de proximitat
Per al món de la premsa local i comarcal —on el paper encara té un pes específic— aquest escenari és especialment rellevant.
El missatge de fons és clar: no es tracta de defensar el paper com a bastió, sinó d’integrar-lo com a actiu diferencial dins d’una estratègia més àmplia.
En aquest sentit, el paper pot continuar aportant:
- Proximitat i identitat
- Credibilitat i permanència
- Valor publicitari en entorns locals
Però només si s’entén com a part d’un sistema híbrid.
Més que resistir, redefinir
El valor del Informe del mercado de medios impresos 2026 no és anunciar una recuperació, sinó ajudar a entendre una transició que sovint s’explica en termes massa simplistes.
El paper no desapareix, però tampoc torna. El que fa és canviar de funció. I potser aquesta és la idea més útil per als editors avui:
no es tracta de salvar el paper, sinó de saber per a què serveix ara.- EL BLOC DE L’ESTANIS – Comunicació 360º (Il·lustració: The Bussines)
