Quan Joaquim Maria Puyal va iniciar les retransmissions en català, el 1976, el repte no era només periodístic: era lingüístic. El català no disposava d’un registre esportiu modern, capaç de sostenir la velocitat, la tensió i la precisió que exigeix la narració futbolística. En aquell buit, Jordi Mir —filòleg, membre de la Secció Filològica de l’IEC i referent en l’estudi de Fabra— va assumir una funció decisiva: dotar el projecte d’una arquitectura lingüística que fes viable un futbol en català genuí, normatiu i popular alhora.

Construir un llenguatge on no n’hi havia 

Mir va ajudar Puyal a bastir un repertori terminològic que esquivés la dependència del castellà i que, al mateix temps, sonés natural per a l’oient. Va recuperar mots en desús, va fixar expressions genuïnes i va encunyar solucions que Puyal incorporaria a la narració, com gardela, flèquic o escapolir-se de l’escomesa . Aquell lèxic —amb paraules que la gent gran encara reconeixia, però que havien desaparegut dels mitjans— va acabar convertint-se en un model adoptat per emissores i locutors posteriors.

Assessorament constant i legitimitat institucional 

La contribució de Mir no es limitava a la creació de vocabulari. Revisava terminologia, afinava solucions, garantiva coherència normativa i ajudava a evitar que la innovació lingüística derivés en artifici. La seva presència aportava, a més, una legitimació acadèmica imprescindible en un moment en què la normalització lingüística encara era fràgil. Que un membre de la Secció Filològica avalés el projecte reforçava la idea que el català podia ocupar tots els espais, també els que semblaven més allunyats de la tradició culta.

Un documental que restitueix la figura de Mir 

La importància de Mir en la normalització lingüística ha estat recuperada recentment gràcies al documental “Jordi Mir. Pompeufabrant Catalunya”, dirigit per Josep Alcover i produït per Clementina. Estrenat el 4 de juny de 2025 al Teatre del Casino Municipal de Roda de Berà, dins la selecció oficial del Festival Internacional de Cinema en Català, el film combina testimoni personal, context històric i una mirada sobre la seva obra. Posteriorment, el documental es va emetre en obert a TV3 el 20 de desembre de 2025, dins el programa El documental.

Els testimonis: Puyal, Terribas, Bassas, Jané… 

El documental incorpora una nòmina de veus que expliquen la dimensió de Mir. Hi apareixen, entre d’altres, Mònica Terribas, Antoni Bassas, Albert Jané, Pep Coll, Maria Barbal i el dirigent esportiu Joan Granados. També hi intervé Joaquim Maria Puyal, que reivindica Mir com el responsable de dotar el català d’un llenguatge esportiu propi, capaç de sostenir la narració futbolística sense subordinacions. Les aportacions de Puyal són especialment rellevants perquè situen Mir en el lloc que sovint ha ocupat: el de l’home discret que fa possible la feina dels altres.

Una mirada sobre el país i la llengua 

El film no és només un retrat biogràfic. Segons 3Cat, és “una anàlisi sobre l’estat del català i del nostre territori a través de la mirada d’un activista únic”. El documental signat per Josep Alcover recorre indrets emblemàtics del país, parla del català des d’un camp de futbol i un plató de televisió, i fa història de la llengua i del país. Mir hi apareix com a filòleg, com a activista, com a excursionista i com a divulgador, en una síntesi que explica per què la seva figura ha estat tan influent en la preservació i la difusió del català.

Una herència que perdura 

El model creat per Puyal amb l’assessorament de Mir va establir un estàndard que les emissores catalanes han adoptat i evolucionat. Sense aquella arquitectura lingüística inicial, el futbol en català hauria estat possible, però no hauria tingut la solidesa, la naturalitat ni la personalitat que el van convertir en un símbol de normalització. La feina de Mir continua present en la manera com els locutors actuals narren, en la terminologia que utilitzen i en la consciència que el català pot ser una llengua plenament funcional en qualsevol registre.- Estanis Alcover i Martí / EL BLOC DE L’ESTANIS – Comunicació 360º (Il·lustració: Clementina)