La FirONA 2026, celebrada a Palma el dissabte, 5 de setembre, ha convertit el Museu Es Baluard en un espai de diagnòstic sobre l’estat de la llibertat de premsa en català. El debat, organitzat pel Grup Blanquerna, ha reunit Martxelo Otamendi (MIDAS), Txell Partal (VilaWeb), Tomeu Martí (Diari de Balears) i Jesús Rodríguez (La Directa), que han coincidit a descriure els expedients de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) com una ofensiva destinada a «generar por», «carregar econòmicament els mitjans» i «establir un precedent contra el periodisme que examina les autoritats públiques», segons recull Diari de Balears.

Els tres mitjans afectats —La Directa, VilaWeb i dBalears— han investigat les infiltracions policials en moviments socials i independentistes. Que l’AEPD actuï precisament contra tres capçaleres en català, independents i especialitzades en fiscalitzar el poder, ha estat interpretat com un element significatiu.

«L’AEPD aplica estàndards completament diferents»

Otamendi ha obert el debat recordant que el diari Gara va publicar la identitat d’un infiltrat de la Guàrdia Civil sense conseqüències. Ha denunciat «la disparitat de criteris» de l’agència i ha afegit: «Quantes vegades s’ha publicat la identitat de la dona de Pedro Sánchez en relació amb la possible comissió d’un delicte?».

L’exdirector de Berria ha recuperat el precedent d’Egunkaria, clausurat el 2003. Ha recordat la seva detenció, les tortures denunciades i la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans, que va concloure que l’Estat espanyol no havia investigat les denúncies «amb la diligència suficient». El tancament, ha dit, va deixar «tota una comunitat lingüística sense diari» i va posar sota sospita un projecte íntegrament en èuscar. Partal i Martí han coincidit que una comunitat sense mitjans propis no pot ser considerada «lliure».

Otamendi ha establert un paral·lelisme entre aquell episodi i els procediments actuals: l’objectiu seria «crear por» perquè «els periodistes s’ho pensin dues vegades abans d’investigar» i es vegin obligats a consultar «amb advocats, que sempre solen ser cautelosos». Ha relatat també un episodi amb Fernando Grande-Marlaska, aleshores jutge de l’Audiència Nacional, que va exigir al diari l’original d’un comunicat d’ETA i que identifiqués «els autors del comunicat», una petició que ha qualificat d’instrument intimidatori.

«Evitar que la por arribi a les redaccions»

Txell Partal ha vinculat l’expedient de l’AEPD amb les pressions que VilaWeb va patir arran del referèndum del 2017. Ha afirmat que la responsabilitat dels editors és impedir que la por «arribi als periodistes redactors», perquè puguin continuar publicant allò que exigeix el periodisme sense treballar sota l’amenaça constant d’una sanció.

Partal considera que el cas «no arribarà a res» al Tribunal Constitucional, però alerta del desgast: «L’objectiu és provocar un esgotament financer i organitzatiu». El que més la preocupa és el precedent: «Volen obrir una porta perquè aquesta agència pugui fer el mateix amb altres mitjans».

«Molta gent sabia que passava, però ningú ho havia demostrat»

Jesús Rodríguez, de La Directa, ha explicat en una intervenció enregistrada que la investigació sobre els infiltrats va requerir «dades i informes pericials» per demostrar que els agents no eren qui deien ser. Ha remarcat les precaucions adoptades: rostres difuminats, inicials, però sense ometre dades biogràfiques rellevants.

Tot i això, l’AEPD considera que la publicació vulnera la normativa, fins i tot pel que fa a «les dades fictícies» creades pels agents. Rodríguez ha qualificat la interpretació de «surrealista» i ha defensat que «l’única cosa que podem fer és començar a lluitar pel dret a la informació». Ha recordat que altres mitjans europeus, com The Guardian, han publicat investigacions similars sense represàlies.

Pressions estructurals a les Illes

Tomeu Martí ha situat els expedients en una trajectòria llarga de pressions sobre els mitjans en català a les Illes. Ha recordat els tancaments de Som Ràdio, Ona Mallorca i Televisió de Mallorca, i ha assenyalat la presidència de José Ramón Bauzá com una etapa «particularment difícil». Ha afirmat: «Hem estat sotmesos a una pressió que abans s’exercia a través de poderosos interessos creats».

dBalears afronta una sanció mínima de 15.000 euros per cinc articles sobre infiltracions policials, i l’expedient planteja que les peces puguin quedar inaccessibles, una mesura que el diari considera censora.

Subscripcions com a antídot

Els participants han coincidit que l’ofensiva de l’AEPD afecta no només tres mitjans, sinó «el dret del públic a conèixer i controlar les accions de les institucions estatals». Davant la pressió, han reivindicat el suport social: compres, afiliacions, subscripcions.

Nota: Aquesta crònica parteix de l’article original de Diari de Balears (06/09/2026) i de la seva traducció a l’anglès publicada per MIDAS/Eurac Research. Les cites textuals corresponen a les declaracions recollides en aquestes dues versions.- Estanis Alcover i Martí / EL BLOC DE L’ESTANIS – Comunicació 360º (Il·lustració: Diari de Balears)