El Baròmetre Edelman Trust 2026, publicat per l’Edelman Trust Institute recentment, presenta un diagnòstic alarmant de la confiança a escala global. Més de 33.900 persones de 28 països van participar en l’enquesta realitzada entre el 25 d’octubre i el 16 de novembre de 2025, i les dades reflecteixen que la societat està fent un gir cap a dins —cap a cercles més petits i familiars— en resposta a l’ansietat econòmica, la tensió geopolítica i la disrupció tecnològica.

La nova crisi de confiança (insularity, dirien en anglès)

El tema central del 2026 és el retrocés cap al replegament social com a una nova crisi de confiança. El terme anglès insularity descriu la tendència de les persones a confiar només en aquells que pensen, viuen i actuen com elles mateixes, i a rebutjar els qui tenen diferències en valors, experiències o enfocaments. Aquest fenomen suposa una evolució del que el baròmetre havia detectat en anys anteriors —de la polarització i el ressentiment cap a la insularitat— i emergirà com una barrera per al progrés col·lectiu.

Una de les conclusions més contundents del Baròmetre és que set de cada deu persones al món ara es mostren reticents o no disposades a confiar en algú amb diferents valors que ells mateixos. Aquesta resistència és transversal: afecta totes les edats, gèneres, nivells socioeconòmics i tant mercats desenvolupats com en desenvolupament.

“Hem passat de por a polarització, de polarització a ressentiment i, ara, cap a l’insularity. La gent s’està retirant del diàleg i el compromís, buscant la seguretat de l’aferrament a allò familiar davant del risc percebut del canvi.”

Aquest replegament no és només cultural o social, sinó que té implicacions econòmiques i institucionals profundes: des de la manera com els individus perceben el futur, fins a la relació amb les institucions i les empreses.

Factors que alimenten l’insularity

L’informe destaca quatre grans forces que impulsen aquest comportament insular:

Ansietat econòmica: un alt percentatge de persones es mostra preocupat que factors com les polítiques comercials o els canvis tecnològics —inclosa la intel·ligència artificial— puguin perjudicar el seu futur laboral o benestar.

Tensions geopolítiques: conflictes internacionals i nacionalismes reforcen la desconfiança entre societats i cultures.

Disrupció tecnològica: l’acceleració de la tecnologia, especialment la IA, genera incertesa i por a quedar-se enrere, especialment entre els grups de menors ingressos.

Desinformació i entorn d’informació fragmentat: la proliferació de fonts informatives polaritzades redueix el terreny comú de dades i narratives compartides.

Aquest clima emocional es tradueix en una caiguda de l’optimisme: globalment només el 32 % de les persones creuen que la pròxima generació estarà millor que l’actual.

Del “nosaltres” al “jo”

Un dels insights més simbòlics del baròmetre és la transformació del pensament col·lectiu: la confiança ha passat del “we” (“nosaltres”) al “me” (“jo”). Això vol dir que la gent tendeix a prioritzar la seguretat del seu cercle més proper —família, amics, companys de feina— en comptes de comprometre’s amb espais socials més amplis o diversos.

Aquest moviment té repercussions no només socials, sinó també econòmiques i institucionals:

– Les empreses locals gaudeixen d’un nivell de confiança notablement més alt que les internacionals, i en alguns països aquesta diferència és de fins a 31 punts percentuals.

– La distància entre els més rics i els menys rics en termes de confiança s’ha més que duplicat des de 2012.

– La confiança en governants, mitjans de comunicació i líders institucionals ha disminuït, mentre que la confiança en persones properes o figures locals com el CEO de la pròpia empresa ha augmentat.

Aquest canvi no només modifica qui es considera digne de confiança, sinó també com es construeix i manté la confiança en la pràctica.

Els rols del lideratge i de les empreses

Una de les recomanacions clares de l’informe és que les empreses, i especialment els empresaris, esdevinguin “corredors de confiança” (trust brokers). Aquest rol implica connectar persones amb diferents orígens, escoltar sense judici i traduir realitats diverses per generar un terreny comú.

Les empreses, segons el baròmetre, es troben millor posicionades que moltes institucions tradicionals per fer-ho, ja que —en general— tenen un marge de confiança més alt amb els seus treballadors i comunitats locals.

Situació a l’Estat espanyol: 44 punts

A Espanya, els resultats del baròmetre Edelman 2026 situen l’estat entre els mercats amb un nivell de confiança relativament baix dins de l’estudi global: concretament, l’índex combinat de confiança en institucions (govern, empreses, mitjans i ONG) és d’uns 44 punts, per sota de la mitjana global i dels països desenvolupats.

Això s’emmarca en un context social en què una part important de la ciutadania percep una falta de civisme i respecte mutu i una polarització creixent, tal com indiquen també anàlisis centrades en la realitat espanyola.

En estudis anteriors del baròmetre, les empreses eren percebudes amb una confiança més gran que el mateix govern, amb un 56% de ciutadans expressant que esperen que les empreses “facin el correcte” davant d’un 36% per al Govern. Aquesta diferència il·lustra com, en períodes de depressió de confiança, actors més propers o percebuts com més competents poden esdevenir referents de confiança més forts.

Conclusió: recuperar connexions per avançar

El Baròmetre Edelman Trust 2026 no només diagnostica un problema —la insularity creixent— sinó que adverteix de la seva ràpida evolució cap a una barrera per al progrés col·lectiu. Quan la confiança es restringeix a cercles petits i homogenis, la cooperació necessària per afrontar reptes globals —com el canvi climàtic, la desigualtat o la innovació tecnològica— es debilita.

Cal, doncs, repensar com reconstruir la confiança més enllà de les fronteres del jo: des del lideratge empresarial fins a les comunitats, des de les polítiques públiques fins als mitjans i la societat civil. Això implica fomentar diàlegs reals, reduir la fractura d’informació i posar en valor les experiències diverses com a motor de confiança compartida.- EL BLOC DE L’ESTANIS / COMUNICACIÓ 360º (Il·lustració: Edelman)