Un amic, periodista jubilat, em fa arribar un estudi molt interessant. Porta per títol “Impacto de la inteligencia artificial y digitalización en los perfiles periodísticos”, i ha estat realitzat pels docents Alba Silva-Rodríguez, Ana Isabel Rodríguez-Vázquez i Xosé López-García, de la Universitat de Santiago de Compostela. Quaderns de Comunicació i Cultura (núm. 73, 2025).

L’estudi es centra en els canvis tecnològics actuals que, com reconeixen els autors de l’estudi, exigeixen una reconfiguració dels perfils periodístics professionals. La investigación que culmina amb l’estudi al que ens referim analitza com estan canviant aquests perfils a les redaccions de la premsa espanyola en un entorn caracteritzat per la digitalització i l’avanç de les tecnologies impulsades per la intel·ligència artificial, amb la conseqüència que la intel·ligència artificial i la digitalització no estan canviant només les eines del periodisme, sinó la seva arquitectura professional. Aquesta és la tesi de fons de l’estudi.

La recerca parteix d’una constatació compartida: els canvis tecnològics actuals “exigeixen una reconfiguració dels perfils periodístics professionals”. Però lluny dels discursos grandiloqüents sobre redaccions automatitzades, l’estudi baixa al terreny i analitza què està passant realment a les redaccions de la premsa espanyola. Ho fa a partir de deu entrevistes a responsables de mitjans diversos —des d’El País fins a Regió7 o Nós Diario— i d’una anàlisi exploratòria d’ofertes laborals vinculades a perfils tecnològics durant el 2025.

Un primer resultat és clar: la incorporació de la IA a les redaccions és encara limitada, desigual i poc sistematitzada. Un 60% dels mitjans entrevistats ha incorporat nous perfils digitals en els darrers anys, però sovint no tant vinculats a la intel·ligència artificial com a àrees ja consolidades de la transformació digital: SEO, gestió d’audiències, desenvolupament web o xarxes socials. Els perfils més estesos continuen sent els editors de xarxes, d’audiències i de posicionament, mentre que figures més orientades al compromís, la participació o el creixement són encara minoritàries.

Quan es parla estrictament d’IA, el panorama és encara més prudent. Alguns mitjans —com elDiario.es, El Progreso o Galicia Confidencial— han integrat perfils tècnics o han internalitzat funcions abans externalitzades. D’altres opten per redistribuir tasques entre el personal existent o, senzillament, no poden incorporar nous rols per limitacions pressupostàries. El resultat és una polarització entre redaccions que avancen cap a models híbrids i d’altres que resisteixen amb estructures tradicionals adaptades “a pedaços”.

Pel que fa a les competències, l’estudi recull un consens interessant: les habilitats tecnològiques són necessàries, però no suficients. Els responsables entrevistats insisteixen que el domini d’eines digitals, nocions bàsiques d’IA o lectura de mètriques ha d’anar acompanyat de criteri periodístic, capacitat crítica, bona agenda de fonts i sentit ètic. “La clau continua sent oferir informació veraç i rellevant”, recorda Manuel Rico (Público), mentre que altres entrevistats alerten del risc d’una adopció acrítica de la tecnologia.

L’anàlisi d’ofertes laborals reforça aquesta idea de transició. Les poques ofertes que mencionen explícitament la IA no sempre provenen de mitjans, sinó d’àmbits com el màrqueting, la comunicació corporativa o l’anotació de dades. Es demanen perfils capaços de generar, avaluar o optimitzar continguts assistits per IA, sovint amb contractes flexibles o fórmules freelance. El periodisme hi apareix, però encara de manera lateral, com si el sector observés el fenomen amb interès però sense fer encara el pas decidit.

Un altre punt clau és la formació i els marcs ètics. Només una part dels mitjans ha impulsat formació específica en IA, i encara menys disposen de protocols clars sobre el seu ús. Alguns, com elDiario.es o El País, han començat a establir principis o documents interns; d’altres reconeixen la necessitat de regular, però no han passat de la intenció. L’estudi constata així una paradoxa: la consciència sobre els riscos i oportunitats de la IA avança més ràpid que la seva institucionalització.

Pel que fa als usos concrets, la IA s’utilitza sobretot com a eina de suport: transcripcions, traduccions, resums, cronologies o anàlisi de dades. La generació automàtica de continguts és residual o directament vetada en alguns mitjans. En paraules recollides a les entrevistes, la IA ha de servir per “descarregar la redacció de tasques simples i repetitives”, no per substituir el periodista.

En conclusió, l’estudi dibuixa un periodisme espanyol en fase d’experimentació, lluny tant del col·lapse com de la revolució promesa. La intel·ligència artificial hi apareix com una oportunitat real per reforçar el periodisme de qualitat, però només si s’integra amb estratègia, formació i criteri professional. El futur, apunten els autors, no passa per redaccions automatitzades, sinó per perfils híbrids, capaços d’entendre la tecnologia sense renunciar als valors fundacionals de l’ofici.- EL BLOC DE L’ESTANIS / COMUNICACIÓ 360º (Il·lustració: Imatge generada per Copilot)