El paisatge informatiu global està canviant, i els creadors de contingut i influencers de notícies n’han esdevingut protagonistes inevitables. Aquesta és la conclusió principal del nou informe News Creators and Influencers, elaborat per Nic Newman, Amy Ross Arguedas, Mitali Mukherjee i Richard Fletcher per al Reuters Institute for the Study of Journalism d’Oxford. L’estudi analitza l’expansió d’aquest fenomen en 24 països, i confirma que les veus sorgides a les plataformes digitals —amb estils personals, formats àgils i audiències pròpies— ja formen part del circuit informatiu en molts mercats. Tal com anticipava el Digital News Report, la informació ha deixat de ser patrimoni exclusiu dels mitjans tradicionals per convertir-se en una xarxa híbrida on conviuen professionals, comunicadors independents i comunitats en línia.

L’informe ofereix una tipologia de creadors, identifica les seves plataformes preferides i examina què poden aprendre els mitjans d’aquest nou ecosistema. Els autors apunten que els creadors de contingut poden actuar com a ponts entre el periodisme i els públics joves, que ja no se senten atrets pels formats convencionals. Però també subratllen la gran diversitat cultural i mediàtica: allò que triomfa a Tailàndia o al Brasil no té per què funcionar a França o al Japó. Els resultats depenen del nivell d’ús de les xarxes socials, de la mida del país, del grau de confiança en els mitjans i, sobretot, del pes de la televisió i la premsa com a fonts principals d’informació.

En països com el Brasil, Mèxic, Indonèsia, Nigèria o els Estats Units, el paper dels influencers de notícies és ja molt rellevant i amb un gran impacte social. En canvi, a Europa i especialment a Espanya, el seu pes és més moderat, tot i que creix de manera constant. Segons l’anàlisi, això es deu a la fortalesa dels mitjans tradicionals, que mantenen una gran presència a la ràdio i la televisió, i a una cultura informativa on la credibilitat institucional encara juga un paper clau. Tanmateix, els investigadors assenyalen que les noves generacions espanyoles —especialment els menors de 35 anys— s’informen cada cop més a través de creadors independents a YouTube, TikTok i Instagram. Aquesta tendència obre un debat sobre com els mitjans poden renovar el seu llenguatge i acostar-se a nous formats sense perdre identitat.

Els tres noms més esmentats a Espanya il·lustren bé aquesta coexistència entre el periodisme tradicional i el nou ecosistema digital. En primer lloc hi trobem Carlos Herrera, periodista radiofònic de llarga trajectòria i veu molt seguida a la COPE. En segon lloc, Alvise Pérez, un comunicador i polític d’extrema dreta que ha construït la seva notorietat a les xarxes socials, sovint amb continguts d’opinió i denúncia. I en tercer lloc, Sheila Hernández, reportera i influencer que combina informació i divulgació en formats audiovisuals curts. Aquesta tríada revela un panorama divers: des de la veu consolidada del periodisme clàssic fins a figures emergents que s’adrecen a audiències digitals. A diferència del que passa a Llatinoamèrica, on molts influencers substitueixen el periodisme, a Espanya el fenomen tendeix més a la convivència que a la substitució.

A Amèrica Llatina, l’estudi identifica perfils de gran influència política, com el president argentí Javier Milei, que va convertir les xarxes en l’eix de la seva comunicació, o la periodista Vicky Dávila a Colòmbia. A Mèxic, els més esmentats són tres professionals del periodisme d’investigació: Carlos Loret de Mola, Carmen Aristegui i Joaquín López-Dóriga. En aquests mercats, la frontera entre opinió, activisme i informació és especialment porosa, i els creadors actuen sovint com a contrapès o alternativa a les grans cadenes.

Una altra dada rellevant és la desigualtat de gènere: el 85% dels principals creadors de notícies són homes, segons la mitjana dels 24 països analitzats. A Espanya, també la majoria dels noms més seguits corresponen a homes, tot i que s’observa un increment progressiu de presència femenina, sobretot en àmbits de divulgació o continguts socials. Filipines és el país amb més equilibri (54% de dones), mentre que al Canadà cap creadora apareix entre les quinze primeres posicions. Els autors vinculen aquesta diferència amb el predomini masculí en el debat polític i amb la naturalesa del públic que consumeix aquests continguts, majoritàriament masculí.

Pel que fa a les plataformes, YouTube i TikTok concentren la major part de l’activitat informativa d’aquests creadors, gràcies al pes del vídeo com a format central. Facebook continua essent rellevant a Àsia i Àfrica, mentre que X (antic Twitter) manté un paper destacat per seguir polítics i opinadors, especialment als Estats Units i al Japó. A Espanya, TikTok s’ha convertit en la xarxa amb més creixement per a notícies entre els joves, i ja supera Instagram com a porta d’entrada informativa per als menors de 25 anys, segons els últims informes del Reuters Institute.

L’aportació de l’estudi no és només descriptiva. Els seus autors defensen que aquests nous actors poden ajudar els mitjans a entendre millor com es construeix la confiança en entorns digitals. L’audiència ja no busca només informació, sinó també empatia, autenticitat i connexió. Els creadors que aconsegueixen generar comunitat ho fan perquè ofereixen una veu pròpia, transparent i constant. En aquest sentit, el repte per als mitjans tradicionals no és competir-hi, sinó aprendre’n: adoptar la proximitat i el llenguatge directe dels nous formats, sense renunciar al rigor i al context que els caracteritzen.

El cas espanyol, per tant, mostra una transició pausada però significativa. Els influencers de notícies encara no desplacen els grans mitjans, però en condicionen el to, la manera d’explicar i fins i tot el ritme de la informació. Cada cop és més freqüent que una entrevista, una declaració o una exclusiva circulin primer per canals independents abans d’arribar als informatius convencionals. Aquesta permeabilitat pot ser una oportunitat si s’aprofita per enriquir el debat públic, diversificar veus i reforçar la confiança en la informació contrastada.

Com recorda Nic Newman, “la credibilitat es construeix allà on és la gent: a les plataformes, als vídeos, a les comunitats digitals”. El periodisme del futur, afegeix, haurà de ser capaç d’habitar aquests espais amb la mateixa naturalitat amb què ho fan els creadors independents. L’informe News Creators and Influencers confirma que la informació és avui una trama compartida, on la professionalitat i la proximitat poden sumar, si se saben combinar amb intel·ligència.- El Bloc de l’Estanis / Comunicació 360º (Il·lustració: Invbit)