Segons l’últim Digital News Report de Reuters -que hem comentat a bastament en aquest Bloc de l’Estanis-, els joves, a títol informatiu, citen més els creadors de contingut que les marques de mitjans tradicionals. El periodisme ja no és prerrogativa dels mitjans des de la revolució de les xarxes socials, que ha transformat tothom en un potencial periodista, influencer (és a dir, influenciador) o més aviat creador de continguts, com preferim dir-ne d’aquest darrer.

Kati Bremme, directora d’Innovació i redactora en cap de Méta-Média, escriu un interessant article en el seu mitjà en el qual ens diu que “l’era del bombardeig de catifes  i el control de portes ha acabat per als mitjans de comunicació, encara que, en els paradisos artificials de la IA generativa i en ple “any súper electoral”, sentim una vegada més la necessitat d’identificar una referència, o fins i tot d’una única font d’informació etiquetada, marcada d’aigua i verificada triple”.

Bremme ens diu que “davant d’aquesta realitat, els mitjans tradicionals han d’enfrontar-se a un gran repte: evolucionar per atreure un públic jove, essencial per a la democràcia, o arriscar-se a perdre aquest públic davant d’influencers carismàtics que captiven una generació sovint presa del dubte i la inquietud amb formats entretinguts”. I tot seguit fa una gran pregunta: “Els hem d’imitar, integrar-los o desafiar-los?” La periodista ens diu que la resposta la podem trobar un nou llibre de tendències de Méta-Media, que reuneix “vells” i “moderns”, inclosos els periodistes en aparició encara a l’escola, al voltant de testimonis, desxifrats i solucions. 

Arianna Huffington va ser de les primeres a llançar-se a Internet en forma de bloc (la versió web 1.0 d’influència). La van seguir periodistes com Samuel Etienne, que va mantenir viva la premsa a Twitch durant la pandèmia fent el paper del “boomer” parlant als joves d’una manera web 2.0. Quina és la recepta de l’èxit d’HugoDécrypte, Taylor Lorenz, Rana Ayyub, Squeezie, Fang Fang, Maria Ressa, Kara Swisher & Co?, es pregunta Bremme. I encara més, escriu, “com poden mantenir-se rellevants els mitjans tradicionals a mesura que el públic es dirigeix ​​cada cop més als 50 milions de creadors de contingut a tot el món, que comparteixen els seus interessos i habilitats en línia?”.

Per a alguns, el periodisme fora de la redacció també és l’única manera d’afirmar-se. La periodista del Washington Post i experta en cultura digital, Taylor Lorenz, va explorar la història dels creadors de continguts a Internet i va observar que “les primeres influencers eren dones perquè els mitjans no estaven interessats en els seus interessos”. Els influencers utilitzen les plataformes socials per abordar temes sovint poc representats als mitjans tradicionals, oferint així una diversitat de perspectives i enriquint el debat públic, fent-se càrrec de part de la tasca d’un servei públic.

El quadern de “Periodista-influencer” raona que trobar l’equilibri adequat entre atraure joves i mantenir el públic tradicional és essencial. “Més enllà de paraules de moda com la IA, la immersió o el joc -diu el quadern-, és important forjar una millor relació amb el nostre públic. ‘El vídeo no va matar la ràdio’, i els influencers no signifiquen la fi del periodisme”.

I conclou: “Els creadors estan redefinint els codis d’informació. Aprenem els uns dels altres. Els influencers seran una mica més influenciats pels periodistes i els periodistes seran una mica més influents. Accediu al quadern complet de Periodista-Influencer, val la pena.- BeMediàtic/Àmbit d’Estratègia (Il·lustració: metamedia)