L’emotivitat i la satisfacció per la tasca acomplerta van caracteritzar l’acte de celebració del 40 aniversari de la Societat Catalana de Comunicació-Institut d’Estudis Catalans SCC-IEC, a la seu de l’EC, a Barcelona. L’aniversari, sense cap mena de dubte, catapulta la institució cap al futur més esperançador.
El president de la SCC-IEC, Joan Francesc Fondevila Gascón, va manifestar “l’honor i l’orgull que representa haver arribat als quaranta anys d’activitat. Les ciències de la comunicació han evolucionat molt en aquest temps, des de l’època analògica a la digital”. El president va mostrar exemplars de “Comunicació: Revista de Recerca i d’Anàlisi”, que ha arribat als quaranta números, i de “Periodística”, de la qual s’ha editat aquest 2024 un número especial (el divuit), per demostrar la intensa tasca de recerca científica de l’entitat, i alhora va referir-se a la nova pàgina web de la institució i a les xarxes socials LinkedIn, Twitter, Instagram i Facebook.
El president Fondevila també va subratllar la progressió del Congrés Internacional de Recerca en Comunicació, que el 6 de juny arribarà a la setena edició i que comptarà amb l’editorial Tirant lo Blanch com a col·laboradora amb l’edició d’un llibre amb una selecció de comunicacions. Així mateix, Fondevila va defensar que l’ús del català com a llengua científica “no només no hauria de penalitzar els investigadors en les avaluacions de qualitat, sinó que hauria de suposar-hi un mèrit afegit”.
Cal recordar que el 9 d’abril de 1984 es va portar a terme la primera reunió formal d’autoconstitució d’una junta gestora, un dels seus membres, Josep Maria Casasús, va afirmar que l’impulsor inicial de l’entitat va ser Josep Gifreu, “germen de la SCC”. Per a Gifreu, la creació de la SCC és una “fita en la història de la recerca a Catalunya” i va recordar com Josep Maria Muntaner i Enric Casassas van entendre l’interès de la comunicació com a ciència, i des de la Secció de Filosofia i Ciències Socials se’n va canalitzar la introducció.
Jaume Guillamet va subratllar “l’origen universitari” de la SCC, l’antecedent de la qual va ser l’Institut Català de Periodisme. Els impulsors de la SCC van ser “periodistes amb vocació de recerca”, i va esmentar noms com Mercader, Schaaff, Udina, Bassets, Alsius o Romaguera, entre d’altres. “La riquesa de la SCC és la conjunció d’investigadors professionals i vocacionals”, va reblar Guillamet.
LA SCC va ser caracteritzada com a “plataforma col·laborativa acadèmica i professional” per Miquel de Moragas, per a qui va ser un encert que l’activitat es portés a terme la seu de l’IEC. L’entitat és un centre de transferència de coneixement i d’anàlisi sobre com millorar la informació i la comunicació com a servei públic.
Una altra funció de la SCC és “fer ciència en català”, en paraules de Maria Josep Recoder, la qual va apuntar que “els eixos de l’èxit de l’entitat són l’obertura de l’experiència, la responsabilitat, l’extraversió, la convicció i l’amabilitat en el sentit d’una forma amistosa de fer les coses”. El sorgiment de la SCC va ser “increïble” en el seu moment, a parer de Rosario de Mateo, que va subratllar la situació complicada de la comunicació. Fins i tot va proposar que la SCC “creï un grup per debatre d’on venim i on anem”, i per descobrir les ombres que afecten el sector.
La vigència de la SCC i els seus valors prospectius va canalitzar el missatge d’Emili Prado, per a qui la institució afronta cada vegada “desafiaments més grans”. Altres assistents van remarcar la cultura de cooperació interna i externa i de l’amabilitat (Josep Lluís Gómez Mompart), la defensa del català com a llengua científica (Maria Corominas), la col·laboració entre universitat i empresa (Jordi Fortuny) i el salt endavant en recerca a Catalunya (Sergi Cortiñas).
Els records intensos i la consciència de la febril feina vocacional feta fins ara van surar en tot moment en un acte carregat d’emocions.- Resum: BeMediàtic (Fotografia de família de tots els oradors de l’acte: SCC-IEC)