Customize Consent Preferences

We use cookies to help you navigate efficiently and perform certain functions. You will find detailed information about all cookies under each consent category below.

The cookies that are categorized as "Necessary" are stored on your browser as they are essential for enabling the basic functionalities of the site. ... 

Always Active

Necessary cookies are required to enable the basic features of this site, such as providing secure log-in or adjusting your consent preferences. These cookies do not store any personally identifiable data.

No cookies to display.

Functional cookies help perform certain functionalities like sharing the content of the website on social media platforms, collecting feedback, and other third-party features.

No cookies to display.

Analytical cookies are used to understand how visitors interact with the website. These cookies help provide information on metrics such as the number of visitors, bounce rate, traffic source, etc.

No cookies to display.

Performance cookies are used to understand and analyze the key performance indexes of the website which helps in delivering a better user experience for the visitors.

No cookies to display.

Advertisement cookies are used to provide visitors with customized advertisements based on the pages you visited previously and to analyze the effectiveness of the ad campaigns.

No cookies to display.

Es veu a venir la fi de les xarxes socials?

Es veu a venir la fi de les xarxes socials?

La naturalesa de les xarxes socials també està canviant. Ja no tan joves –Facebook va fer vint anys el 4 de febrer–, veuen com els hàbits dels seus seguidors canvien. El treball periodístic “La fi anunciada de les xarxes socials” desxifra la tendència actual: les interaccions personals estan deixant les xarxes socials per missatgers privats com WhatsApp, deixant Facebook i companyia amb una comunicació massiva en forma de vídeos de desconeguts que s’assembla a la televisió hiperactiva. Segons escriu Eduoard Laugier a Le Nouvel Economiste, això es deu probablement als algoritmes que afavoreixen més l’entreteniment que les connexions socials.

Al mateix temps, la gent té menys ganes d’exposar les seves vides en línia i els debats s’estan traslladant a plataformes tancades. El periodista francès es pregunta si ens n’hem d’alegrar. Ell mateix respon que no n’està segur, “perquè les plataformes tancades no estan regulades i, per tant, són un atractiu per a les notícies falses.

Es poden recollir opinions arreu, naturalment. El periodista francès ho té clar: “Alguns argumenten que els defectes de les xarxes socials es poden solucionar mitjançant una millor governança, una codificació intel·ligent o un model de negoci diferent. Aquestes mesures poden ser útils. Però els problemes plantejats per la nova generació d’aplicacions suggereixen que els defectes de les xarxes socials també són el resultat dels compromisos inherents a la comunicació humana. Quan les plataformes tornen al principi de grups privats, inevitablement són menys controlades. Quan la gent s’escapa de la seva cambra d’eco, pot trobar contingut més extrem. Quan els usuaris passen a un entreteniment inofensiu, veuen menys informació. A mesura que les xarxes socials es debiliten, els operadors i els usuaris de la plataforma haurien de dedicar menys temps a velles batalles i més a lluitar-ne de noves.

El treball periodístic que trobareu en l’enllaç de més a munt és força aclaridor, però tampoc tanca a les xarxes d’un cop de porta.- Àmbit d’Estratègia