Fa uns dies s’ha fet públic un treball sobre periodisme i mitjans que és de lectura obligatòria pels professionals de la comunicació. Es tracta d l’estudi “Paisatges mediàtics: escenaris de futur per al periodisme i les empreses de mitjans”, coordinat pels professors Bertran Salvador‑Mata i Joan M. Corbella (Universitat Pompeu Fabra) durant 2024 i inicis de 2025. El treball presenta una anàlisi prospectiva amb tres possibles escenaris mediàtics: continuista, rupturista i reformista. És fruit de la Càtedra Futurs de la Comunicació i inclou vectors clau –com la confiança i la tecnologia– per perfilar recomanacions, algunes centrades específicament en mitjans locals, així com polítiques públiques de suport

La situació dels mitjans locals:

L’informe dedica una secció significativa als mitjans locals i comarcals, identificant-los com a elements essencials per a una informació de proximitat, plural i verificada. No obstant això, destaca que aquests mitjans es troben en una situació de clara vulnerabilitat, enfrontats a diversos reptes:

1. Audiències fragmentades: l’escenari rupturista pinta un panorama en què gran part de la ciutadania recull informació directament via Big Tech i xarxes socials, cosa que margina els mitjans locals si no aporten valor diferencial.

2. Limitats recursos tecnològics: la majoria d’editors locals no tenen capacitat per desenvolupar eines pròpies –especialment IA periodística– independents de les grans plataformes, la qual cosa agreuja la seva dependència externa.

3. Model econòmic feble: depenen en gran part de la publicitat local i subvencions puntuals. La crisi financera de mitjans ha reduït l’abast i qualitat informativa, i la sostenibilitat segueix sent endeble.

Propostes per reforçar els mitjans locals en l’agenda pública:

Per superar aquesta limitació i promoure una veritable sostenibilitat local, l’estudi dels professors Salvador-Mata i Corbella proposa:

• Simplificació de sol·licituds per ajuts i subvencions, amb procediments digitals i menys selecció amb criteris de volum de difusió.
• Fomentar estructures col·laboratives perquè petits mitjans no hagin de competir individualment amb grans empreses; crear “clusters” regionals.
• Reforçar la presència local en les polítiques mediàtiques nacionals: assegurar que les inversions públiques en comunicació incloguin objectius explícits de pluralisme de proximitat.
• Cursos i assistència tècnica: formació subvencionada en IA, models de subscripció, gestió de continguts i publicitat digital.
• Impuls fiscal a la inversió en innovació digital: deduccions per a empreses tecnològiques que col·laboren amb mitjans locals.

Recomanacions estratègiques de l’informe:

L’estudi formula set recomanacions per evitar l’escenari rupturista i consolidar un futur més sostenible per al periodisme, moltes amb implicacions per als mitjans de proximitat. Semblen repetitives en relació al reforçament dels mitjans locals en l’agenda pública, però tenen vida pròpia:

1. Integració interna d’IA: desenvolupar solucions pròpies compactes per a la verificació i producció de continguts (§ Fact‑checking IA), amb un enfocament cooperatiu entre mitjans, evitant la dependència tecnològica de les grans plataformes.
2. Negociació col·lectiva amb les Big Tech: crear aliances (federacions de mitjans locals) per reforçar el poder de negociació i obtenir millors condicions comercials.
3. Consorcis tecnològics locals: proposa la creació de xarxes col·laboratives que permetin accedir a tecnologies avançades a preu assequible (IA, blockchain, plataformes de subscripció), fomentant economies d’escala.
4. Reforçar la confiança i la sostenibilitat: augmentar la credibilitat amb sistemes transparents, incentius fiscals (similar a models de França, Canadà, Portugal) i models de subscripcions locals.
5. Combat a la desinformació: incorporar IA especialitzada en verificació, mecanismes de rastreig de cadena de confiança i blockchain per garantir integritat informativa.
6. Diversificació de fonts de negoci: explorar models mixtos –subscripció, micropagaments, esdeveniments, formació– que complementin la publicitat.
7. Adaptació als canvis tecnològics i vertebració editorial: professionalització, formació continua i resistència a la mercantilització excessiva.

Els Paisatges mediàtics de Salvador‑Mata i Corbella ofereixen una visió lúcida i pragmàtica: tant si l’escenari és continuista, rupturista o reformista, la clau està en l’acció combinada de mitjans i institucions. Especialment pels mitjans locals, el repte és crear aliances sòlides, activar mesures fiscals i tecnològiques adaptades a la seva escala, i promoure mecanismes públics que impulsin la sostenibilitat realment local. Sense aquest posicionament estratègic, corren el risc quedar relegats –finançament feble, audiències perdudes i limitada capacitat per innovar. L’estudi és una crida a actuar ara, de manera coordinada i amb visió de futur per garantir que la informació de proximitat segueixi sent motor de democràcia i cohesió social.

Em permeto destacar l’excel·lent recerca i investigació dels autors de l’estudi: Bertran Salvador‑Mata: investigador i coordinador de la Càtedra Futurs de la Comunicació (UPF); especialitzat en periodisme digital i models de sostenibilitat. Joan M. Corbella Cordomí: professor del Departament de Comunicació de la UPF; ha participat en múltiples projectes sobre l’evolució dels mitjans i innovació tecnològica.- El Bloc de l’Estanis/Comunicació 360º (Il·lustració: CPC)