Acaba de publicar-se un article a la revista European Journal of Social Theory, amb el títol “Notícies locals, compromís social i utilitat pública: estudis de casos de mitjans digitals nadius al sud d’Europa”, del qual són autors els professors Rubén Rivas-de-Roca, Cruz Negreira i Xosé López-García, de la Universitat de Santiago de Compostela.

Aquest article (d’accés restringit), partint del paper crucial en la vida social i política que juga el periodisme local, aborda la situació actual de la teoria social crítica en un context de canvis profunds que desafien les seves pràctiques i pressupòsits establerts.

Pels autors d’aquest treball d’anàlisi, el periodisme local juga un paper crucial en la vida social i política de molts territoris. Això no impedeix que aquesta especialització experimenti problemes causats per la crisi del model de negoci, donant lloc a l’aparició dels mitjans de comunicació nadius digitals. L’objectiu de la recerca, segons els seus autors, és analitzar com els mitjans de comunicació nadius digitals del sud d’Europa desenvolupen el seu model informatiu i la seva relació amb el seu públic, en particular el compromís social i la utilitat pública.

El treball es basa en cinc estudis de cas de mitjans locals a França, Espanya, Itàlia i Portugal, seleccionant projectes que cobreixen diferents àmbits dins d’un mateix sistema mediàtic. Els resultats mostren diferències notables en termes de transparència i participació, amb un enfocament que prioritza la proximitat. A més, mentre que alguns mitjans se centren en fonts pluralistes i incorporen elements de periodisme constructiu, d’altres mantenen un perfil més institucional

El treball, a més, reconeix que les bases tradicionals de la teoria social estan en crisi, en part a causa de la fragmentació de l’esfera pública i les limitacions dels enfocaments clàssics per abordar qüestions globals i existencials (com la crisi climàtica, la desigualtat extrema, o l’impacte de la IA). També es pregunta com la teoria social pot mantenir el seu potencial crític i la seva rellevància moral i política quan la societat es percep com a fragmentada i resistent a narratives unificadores.

Els autors utilitzen un argument clau: defensen que la teoria social crítica ha de desplaçar el seu enfocament des d’una crítica a (o denúncia d’una realitat) cap a una crítica per (una orientació cap a la transformació i el futur).

Segons els professors Rivas-de-Roca, Negreira i Lóez-García, per romandre crítica, la teoria social ha de:

1. Reconèixer la seva pròpia posició fragmentada: Ha d’abandonar la pretensió d’una visió total o universal.

02. Actuar com a ‘brúixola moral’ (Moral Compass): Ha de proporcionar eines conceptuals i normatives per a la reflexió ètica en la incertesa, ajudant a distingir entre allò que és essencial per a un futur social just i allò que no ho és.

L’article s’inclina cap a la visualització conceptual de la crítica social. La Teoria Social Crítica (TSC), en general, es pot entendre com un cicle o procés. El canvi que proposa l’article se centra en el resultat i la intenció d’aquest procés:

1. Model Tradicional (Crítica a).- Aquest model es basa a denunciar l’estat actual, tenint com a punt de partida l’observació de la societat. Així, s’identifiquen i s’analitzen les contradiccions, les injustícies o les estructures de domini (capitalisme, patriarcat, etc.). Es posa el focus en el “què hi ha de dolent” en el present, amb l’objectiu d’exposar la veritat oculta (falsa consciència) per tal de provocar un canvi (tot i que el camí cap al futur queda sovint indeterminat).

2. Model Proposat per l’Article (Crítica per).- Aquest model se centra a orientar l’acció futura, tenint com a punt de partida el reconeixement d’un Món Fracturat/Incert. En lloc de només denunciar, la Teoria Social actua com a Brúixola Moral. Ajuda a avaluar normativament quins principis i accions són essencials per a una transformació social justa (és a dir, per a quins objectius val la pena lluitar, malgrat la incertesa).

Aquest model té com a objectiu la orientació ètica i política per al futur, proporcionant un marc conceptual per a l’acció en un context on la justícia no pot ser predefinida o universalment acceptada, però sí urgentment necessària.

L’article publicat a Sage Journals suggereix que, en lloc de buscar la imatge completa i coherent de la injustícia (com en el Model 1), la TSC ha de proporcionar les eines per navegar i prendre decisions ètiques dins de la complexitat (Model 2). En resum, l’article proposa un canvi d’enfocament: de la diagnosi global del present a l’orientació normativa per a un futur crític en un món inevitablement complex i fracturat. I tot plegat adreçat al compromís social i utilitat pública de les notícies locals, com bé diu el títol: “Notícies locals, compromís social i utilitat pública: estudis de casos de mitjans digitals nadius al sud d’Europa”.– EL BLOC DE L’ESTANIS / COMUNICACIÓ 360º (Il·lustració: RCF)