La Universitat de Navarra fa saber l’estudi realitzat pels professors Ramón Salaverría, Jordi Rodríguez-Virgili i Aurken Sierra, investigadors de la Facultat de Comunicació de la Universitat de Navarra, sobre la desinformació electoral. L’estudi, inclòs en el llibre “Disinformation. A Multi-Disciplinary Analysis“, posa de manifest com la desinformació en l’àmbit electoral és un problema antic que ha evolucionat i s’ha sofisticat amb les noves tecnologies i plataformes digitals.
El problema antic amb noves eines:
Els investigadors subratllen que la desinformació electoral no és un fenomen nou. Històricament, s’han utilitzat diverses estratègies per manipular l’opinió pública i influir en els resultats electorals. No obstant això, l’arribada d’Internet i, especialment, de les xarxes socials, ha multiplicat l’abast i la velocitat de propagació de la desinformació. Aquestes plataformes faciliten la creació, difusió i consum de notícies falses, rumors i propaganda, sovint amb l’objectiu de desacreditar adversaris polítics, polaritzar la societat o manipular el vot.
Claus de l’estudi:
Identificació de les fonts i estratègies de desinformació: L’estudi analitza les diferents fonts de desinformació electoral, incloent-hi actors estatals, grups polítics, mitjans de comunicació partidistes i individus particulars. També identifica les estratègies més comunes utilitzades per difondre informació falsa, com ara la creació de comptes falsos, la manipulació de continguts, l’ús de bots i la difusió de rumors a través de grups de WhatsApp i altres plataformes de missatgeria.
1. Impacte de la desinformació en la participació electoral: Els investigadors exploren com la desinformació pot afectar la participació electoral. Aquesta pot desmotivar els votants, generar apatia o, per contra, mobilitzar-los a partir de la indignació. L’estudi analitza també com la desinformació pot influir en les decisions dels votants, especialment en aquells amb menys coneixements sobre política o que són més vulnerables a la manipulació.
2. El paper de les plataformes digitals: L’estudi posa èmfasi en el paper crucial que juguen les plataformes digitals en la difusió de desinformació electoral. Aquestes plataformes, tot i que han implementat mesures per combatre la desinformació, sovint lluiten per controlar la propagació de continguts falsos i manipuladors a causa de la seva gran escala i la dificultat de detectar i verificar la informació.
3. Efectes de la desinformació en la polarització política: El treball dels investigadores de la Facultat de Comunicació de la Universitat de Navarra examina com la desinformació pot exacerbar la polarització política. La difusió de notícies falses i narratives tendencioses pot enfortir les identitats partidistes, radicalitzar les posicions i dificultar el diàleg i el consens.
Conclusions i recomanacions:
L’estudi conclou que la desinformació electoral representa una amenaça significativa per a la democràcia. Els investigadors emfatitzen la necessitat de prendre mesures urgents per combatre aquest problema. Entre les seves recomanacions, destaquen:
- Educació mediàtica: Promoure l’educació mediàtica entre la ciutadania per millorar la capacitat de discernir entre informació vera i falsa. Això inclou ensenyar a les persones a verificar fonts, identificar biaixos i analitzar críticament la informació que troben en línia.
- Col·laboració entre plataformes digitals i mitjans de comunicació: Fomentar la col·laboració entre les plataformes digitals i els mitjans de comunicació per identificar i eliminar la desinformació. Això pot incloure la verificació de dades, la creació de bases de dades de fonts fiables i la implementació de polítiques més estrictes contra la difusió de notícies falses.
- Legislació i regulació: Considerar la implementació de regulacions que obliguin les plataformes digitals a ser més responsables de la informació que difonen. Aquesta regulació hauria de ser equilibrada per no afectar la llibertat d’expressió.
- Investigació continuada: Continuar investigant el fenomen de la desinformació electoral per comprendre millor les seves causes, impactes i possibles solucions.
Certament, aquest estudi dels professors Salaverria, Rodríguez-Virgili i Sierra ofereix una anàlisi exhaustiva de la desinformació electoral, destacant la seva evolució, les seves causes i els seus impactes en la societat. L’estudi emfatitza la necessitat d’una resposta multidimensional que inclogui educació, col·laboració entre actors i regulació per protegir la integritat dels processos democràtics. El treball subratlla la importància de la conscienciació i la vigilància constants per fer front a aquest desafiament creixent.- EL BLOC DE L’ESTANIS / COMUNICACIÓ 360º (Il·lustració: UNAV)