“Porque el periodismo de hoy no es solo escribir, sino medir, indagar, analizar y presentar. Los datos son la nueva fuente; la estadística, el nuevo testigo ocular; la programación, el nuevo bloc de notas.” — José García Avilés (professor associat de periodisme i investigador del Departament de Ciències Socials de la Universitat de Miguel Hernández (UMH, d’Elx)

Vivim una època de canvi accelerat en els mitjans: algoritmes, intel·ligència artificial, eines digitals, noves formes de narració, noves audiències i una gran exigència de transparència i credibilitat. En aquest context, l’article de García Avilés, “Facultades de Periodismo: del fósil al algoritmo”, posa en evidència que molts plans d’estudis de periodisme a Espanya encara semblen dissenyats per a un món que ja no existeix. Aquestes crítiques ressonen fortament amb estudis acadèmics i informes recents que assenyalen dèficits similars — en tecnologia, pràctica professional, metodologia, ètica i connexió amb la realitat mediàtica.

L’objectiu d’aquest article és recollir les coincidències entre aquestes diverses fonts, analitzar els dèficits i oferir una proposta amb línies concretes per com haurien de planificar-se aquests estudis de periodisme de cara al futur immediat, per tal que siguin rellevants, robustos i capaços de respondre als reptes del 2025 i més enllà.

Diagnosi: quins són els principals problemes

• Continguts desfasats: assignatures que semblen del segle XIX, amb poca presència de formació en dades, IA, programació.

• Formació insuficient en eines digitals, dades i tecnologia: manca de coneixement sobre dataset, neteja de dades, IA.

• Desconnexió entre teoria i pràctica, així com entre cultura humanística i tècnica.

• Formació adaptada als nous formats i la multiplicitat de suports: escassa integració de multimèdia i narratives transmedia.

• Ètica, responsabilitat social, vocació i independència: manca de formació en criteri ètic i visió democràtica.

• Urgència del canvi: els mitjans demanden ara professionals amb noves capacitats mentre les facultats avancen lentament.

Coincidències amb altres estudis.

Molts dels problemes que assenyala Avilés estan ben documentats en la literatura acadèmica: manca de continguts pràctics en dades i tecnologia, predomini de la teoria, poca orientació a audiències i efectes, i una visió ètica insuficient.

Proposta concreta de reformulació del pla d’estudis de periodisme

Tenint en compte aquests diagnòstics, podem redactar unes línies concretes de com haurien de ser els plans d’estudis de periodisme dissenyats per al 2025‑2030:

– Continguts tecnològics i digitalització: periodisme de dades, visualització, estadística, programació bàsica, IA.

– Equilibri humanitats‑tècnica: literatura, història de l’art, ciència, filosofia, economia política combinats amb tècniques modernes.

– Metodologies i pràctiques abundants: laboratoris, projectes reals amb mitjans, pràctiques externes integrades.

– Narratives emergents i formats diversos: multimèdia, podcasts, vídeo, informació interactiva.

– Ètica i responsabilitat: ètica periodística, ètica de la IA, transparència i privacitat.

– Audiència i impacte social: estudis de consum informatiu, analítica d’audiència, comunitats digitals.

– Economia, regulació i empresa mediàtica: models de negoci, drets d’autor, propietat intel·lectual.

– Flexibilitat i revisió periòdica: mecanismes d’actualització constant.
– Perfil docent i entorns col·laboratius: professors amb experiència actualitzada i col·laboració amb professionals.

– Formació personal i vocacional: foment de la passió, la curiositat i l’esperit crític.

Exemple de pla d’estudis reestructurat (quatre anys)

Any 1: Fonaments (redacció, història del periodisme, comunicació, alfabetització de dades).

Any 2: Tecnologia i mètodes (estadística, periodisme de dades, programació, eines de verificació, ètica, projectes inicials).

Any 3: Especialitzacions i formats (multimèdia, narrativa transmedia, investigació, optatives, pràctiques externes).

Any 4: Projecte final i innovació (IA, algoritmes, narració creativa, pràctiques llargues, preparació professional).

Conclusió

El que proposa el professor García Avilés no és un ideal utòpic: els canvis tecnològics, socials i mediàtics estan en marxa i no atenen l’espera. Els plans d’estudi, les facultats, els claustres han de modificar no sols alguns mòduls sinó la manera de concebre què és ser periodista avui.

Renovar els plans d’estudi no és només una qüestió pedagògica, sinó democràtica: perquè, com diu Avilés, si els periodistes no aprenen a llegir dades i usar la tecnologia amb criteri, la mentida campa lliure i la credibilitat s’esfuma. En democràcia, això no és un luxe: és una necessitat.

Algunes fonts rellevants que també s’inclinen per una actualització dels estudis de periodisme:

1. “Estudios universitarios de periodismo en España: un análisis curricular” (Marín-Lladó, Cervi, Calvo-Gutiérrez)
   Estudi de 7 universitats espanyoles, tant públiques com privades, que analitza 518 assignatures de graus de periodisme. S’hi detecta una falta de matèries sobre tecnologia i habilitats digitals, i que els continguts són massa teòrics vs. pràctics. mediterranea-comunicacion.org

2. “Enseñanza técnico-digital en los estudios de Periodismo en España: hacia una formación híbrida genérica y especializada en lenguajes y formatos” (Pilar Sánchez-García i Santiago Tejedor)
   Aquest article reflexiona exactament sobre com els estudis de Periodisme han de incorporar més formació tècnica-digital, així com adaptar els llenguatges i formats a les necessitats professionals actuals. És una peça molt alineada amb les crítiques com les de García Avilés. revista.profesionaldelainformacion.com

3. “Integrating Artificial Intelligence and Big Data in Spanish Journalism Education: A Curricular Analysis” (Gabinete de Comunicación y Educación de la UAB i col·laboradors, 2024)
   Article que analitza quant s’està integrant la IA i el Big Data en els plans d’estudi dels graus de Periodisme d’Espanya, trobant que encara hi ha discrepàncies importants (algunes universitats molt avançades, altres amb poques assignatures rellevants). Aquesta mena d’estudi demostra que les facultats en general no han fet encara un pas homogeni en aquesta dirección. Gabinete de Comunicación y Educación UAB

4. “La formación universitaria en Historia del Periodismo español: un estudio longitudinal desde las licenciaturas a los grados (2000-2020)” (Universidad de Valladolid) Aquest estudi fa una revisió de com ha evolucionat la presència de la «Història del Periodisme» en els plans d’estudi al llarg de dues dècades, i examina si s’ha mantingut com a assignatura obligatòria, el seu pes, etc. És un exemple de com s’han perdut o reduït certs àmbits teòrics / humanístics en favor de continguts pràctics. revistascientificas.uspceu.com

5. “La educación mediática, una asignatura pendiente en la formación de periodistas, publicitarios y comunicadores audiovisuales” (Fernando Tucho, Ariadna Fernández-Planells, María Lozano, Mònica Figueras-Maz)
   Aquest article posa l’accent en que l’educació mediàtica (competència mediàtica, alfabetització mediàtica, etc.) és algo que moltes universitats no tenen ben integrat o amb poca força. Convida a reforçar aquest àmbit en la formació. nuevaepoca.revistalatinacs.org

El Bloc de l’Estanis/Comunicació 360º (I·lustració: UMH)