La irrupció de la intel·ligència artificial no només està transformant els processos productius o els models de negoci dels mitjans. També està tensionant, i potser redefinint, la manera com expliquem el món. Aquesta és una de les idees de fons que planteja el professor Santiago Tejedor, director del  Gabinet de Comunicació i Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, en l’article publicat a El Diario de la Educación, centrat en la relació entre IA i educomunicació.

El punt de partida és conegut però no per això menor: la intel·ligència artificial s’ha situat al centre del debat públic. Però, tal com apunta Tejedor, el veritable desafiament no és només tecnològic, sinó pedagògic i comunicatiu. És a dir, no n’hi ha prou amb generar coneixement; cal fer-lo comprensible, útil i socialment rellevant.

Aquesta idea connecta directament amb una preocupació recurrent en el periodisme —i especialment en el de proximitat—: la distància creixent entre el coneixement expert i la ciutadania. En aquest context, l’alfabetització mediàtica i digital esdevé una peça clau per evitar que la IA ampliï encara més aquesta escletxa.

Tres projectes per “traduir” la IA

L’article no es queda en el diagnòstic i presenta tres iniciatives impulsades des del Gabinet de Comunicació y Educació que intenten abordar aquest repte des de la pràctica.

El primer és IA-COM, un projecte d’abast interuniversitari que treballa per integrar la intel·ligència artificial en el periodisme amb criteris de qualitat. L’objectiu és doble: millorar la producció informativa i, alhora, contribuir a combatre la desinformació mitjançant eines i metodologies adaptades al nou entorn tecnològic.

En paral·lel, l’Observatori OI2 —impulsat conjuntament amb RTVE— analitza les transformacions dels informatius en la societat digital. El focus aquí és més operatiu: identificar models, rutines i pràctiques que siguin viables en un ecosistema mediàtic marcat per la incertesa econòmica i la pressió tecnològica.

Finalment, el projecte Dea Dama completa aquest ecosistema d’iniciatives amb la voluntat de fer més entenedora la IA des d’una perspectiva pedagògica i social, reforçant el vincle entre recerca, educació i ciutadania.

Entre la innovació i la responsabilitat

El fil conductor de totes tres propostes és clar: la necessitat d’explicar millor la tecnologia. No només com funciona, sinó quines implicacions té. I aquí és on la reflexió del catedràtic interpel·la directament el periodisme.

En un moment en què la generació automatitzada de continguts guanya pes, la funció mediadora dels professionals de la informació esdevé més necessària que mai. No per competir amb la màquina, sinó per contextualitzar-la, interpretar-la i fer-la intel·ligible.

Aquesta mirada encaixa especialment amb els reptes dels mitjans locals i de proximitat. Si alguna cosa poden aportar aquests mitjans en l’era de la IA és, precisament, capacitat de traducció: convertir fenòmens globals en relats comprensibles i arrelats al territori.

Una oportunitat per al periodisme de proximitat

Llegit en clau de sistema mediàtic, el plantejament del professor Santiago Tejedor apunta a una oportunitat. La IA pot accelerar processos i obrir noves possibilitats narratives, però també pot desorientar una part de la ciutadania. És en aquest espai on el periodisme —i especialment el més proper— pot recuperar centralitat.

No es tracta només d’incorporar eines, sinó de reforçar funcions: explicar, contextualitzar, verificar. En definitiva, fer que el coneixement sigui accessible i significatiu.

Perquè, tal com suggereix el mateix article, el futur no dependrà tant de la potència de les tecnologies com de la nostra capacitat per fer-les entenedores.- EL BLOC DE L’ESTANIS / COMUNICACIÓ 360º (Il·lustració: UAB)