Fa uns dies avançava en aquest blog la presentació, a la Universitat Pompeu Fabra, d’un treball de la Càtedra Futurs de la Comunicació que prometia aportar llum enmig del soroll. Ara que disposem del document complet, val la pena aturar-s’hi amb calma. L’informe, titulat Nous perfils i fluxos creatius: adopció, perspectives i reptes de la intel·ligència artificial generativa en la indústria audiovisual a Catalunya (2026), està liderat per Frederic Guerrero-Solé, amb la participació d’Àlex Valverde-Valencia, Marco Díaz zur Linden, Michelle Rennerova, Eva Puig Julià i Sikai Wang, és molt més que una fotografia conjuntural: és un exercici de cartografia sectorial en un moment d’acceleració històrica.

No és un manifest ni un text especulatiu. És, sobretot, un exercici de mapatge rigorós. I això, en un escenari de transformació accelerada, és molt més important del que pot semblar.

Un sector atomitzat davant d’una tecnologia concentrada

L’estudi parteix d’una realitat coneguda però sovint poc sistematitzada: el sector audiovisual català —definit a partir de dades d’ACCIÓ i del Consell de l’Audiovisual de Catalunya— és un ecosistema dens, altament atomitzat, amb una presència majoritària de pimes i microempreses que treballen en una lògica de project-based ecology. Flexibilitat, especialització i interdependència en són fortaleses… però també vulnerabilitats.

Davant d’això, la IA generativa irromp com una tecnologia desenvolupada i controlada majoritàriament per grans corporacions globals. La tensió local-global no és retòrica: afecta directament els fluxos de treball, la dependència tecnològica i el marge d’autonomia de les empreses catalanes.

Canvi de paradigma o evolució natural?

Un dels resultats més suggerents de la recerca és la divisió perceptiva entre professionals. Per a alguns, la IA generativa és un “game changer”, un canvi existencial que altera els fonaments mateixos de la producció audiovisual. Per a d’altres —especialment perfils més tècnics— és un pas més en la digitalització iniciada fa dècades.

L’informe ho formula amb prudència però amb contundència: “La integració de la IA generativa no només optimitza processos existents, sinó que altera la naturalesa mateixa del procés creatiu i les jerarquies tradicionals dins dels equips de producció”.

No estem, doncs, només davant una eina d’eficiència. Parlem d’una reconfiguració del procés creatiu i de l’estructura interna dels equips.

En termes operatius, els beneficis són clars: acceleració de processos, reducció de costos, automatització de tasques repetitives i facilitació d’iteracions en preproducció i postproducció. Però aquesta mateixa dinàmica obre interrogants.

Democratització i pressió sobre el valor professional

Una de les aportacions més rellevants de l’estudi és la lectura ambivalent del fenomen. La IA pot ampliar capacitats, però també tensionar el mercat laboral.

Ho expressa amb claredat: “Si bé la IA generativa pot democratitzar l’accés a determinades eines creatives, també pot contribuir a la devaluació de tasques tradicionals i a una pressió a la baixa sobre els honoraris en determinats perfils”.

Aquí hi ha un dels nusos del debat. L’erosió potencial de rols especialitzats —especialment en postproducció— conviu amb la possible emergència de nous perfils híbrids: gestors d’automatitzacions, directors d’IA, supervisors editorials de processos generatius. L’expertesa ja no es defineix només per dominar una tècnica, sinó per saber orquestrar processos humà-màquina amb criteri narratiu i estètic.

Alguns entrevistats apunten també al risc d’homogeneïtzació visual, a un “estil algorítmic” que podria diluir identitats pròpies. Paradoxalment, això podria revaloritzar l’artesania i el segell creatiu diferencial.

Incertesa jurídica i adopció prudent

L’estudi també posa el focus en les barreres legals i contractuals: drets d’autor, transparència, biaixos algorítmics, reticències de clients. Moltes empreses exploren la IA internament, però encara no han sistematitzat protocols ni models de negoci estables.

Aquesta adopció asimètrica —aprenentatge tècnic actiu, però integració comercial prudent— reflecteix una consciència clara de la incertesa estructural. No és casual que les conclusions siguin explícites: “La ràpida evolució de la IA generativa fa difícil preveure amb precisió com serà la indústria audiovisual catalana en els pròxims cinc anys”.

La prospectiva, doncs, no pot ser lineal.

Per què aquest informe és estratègic

En un debat públic sovint dominat per discursos apocalíptics o celebratoris, aquest treball aporta evidència empírica situada: vint-i-sis entrevistes a perfils tècnics i creatius amb responsabilitat decisòria, metodologia qualitativa rigorosa, validació de transcripcions amb model local per garantir compliment normatiu i una anàlisi estructurada per àrees d’impacte.

Per al sector audiovisual català, disposar d’aquest mapa és una qüestió estratègica. Permet entendre on som, quins rols estan més tensionats, quines oportunitats s’obren i quines dependències es poden generar. I, sobretot, permet pensar política sectorial i estratègia empresarial amb dades i no només amb intuïcions.

La IA generativa no és només una tecnologia emergent. És una reconfiguració dels fluxos creatius, del valor professional i de les relacions de poder tecnològic. Davant d’això, el pitjor escenari seria no mirar-ho de cara.

Aquest informe ens convida, precisament, a fer-ho. I això, en l’actual escenari de canvis accelerats, ja és una aportació de primer ordre per al futur de l’audiovisual català. Enhorabona als seus autors.- EL BLOC DE L’ESTANIS / COMUNICACIÓ 360º (Il·lustració: Unirioja)