L’Estat de Nova York ha presentat el seu pressupost que inclou un crèdit fiscal per a la nòmina per als mitjans locals de notícies, inspirat en la Llei de sostenibilitat del periodisme local. Amb l’aprovació d’aquest projecte de llei, Nova York és ara el primer estat nord-americà que incentiva la contractació i la retenció de periodistes locals. Aquest canvi de joc per a la indústria de les notícies locals arriba pocs mesos després del llançament de l’Empire State Local News Coalition, una campanya de base sense precedents impulsada per més de 200 diaris locals a tot l’estat.

El programa, de 30 milions de dòlars anuals durant tres anys, permet que cada diari i empresa de radiodifusió de proximitat rebi un crèdit fiscal reemborsable del 50% contra els primers 50.000 dòlars del sou d’un empleat, fins a un total de 300.000 dòlars per empresa. S’assignaran 4 milions de dòlars per incentivar les empreses d’impressió i difusió a contractar nous periodistes. Els 26 milions de dòlars restants es repartiran de manera uniforme entre empreses amb menys de 100 empleats i aquelles amb més de 100 empleats, assegurant que els mitjans de notícies hiperlocals i independents tinguin una oportunitat justa d’accés a aquests fons.

Nova York és el primer estat del país que incentiva la contractació i la retenció de periodistes locals, una inversió crítica atès que centenars de diaris de Nova York han tancat des del 2004, deixant massa comunitats de Nova York sense accés a la informació local vital (fenomen, malauradament, estès arreu del país). L’objectivitat d’aquest crèdit demostra que hi ha una manera justa de donar suport a les notícies locals sense posar en perill la integritat periodística. Així, doncs, el lideratge de Nova York en aquest tema podria canviar el curs negatiu del periodisme local als EUA. El primer pas està donat.

Per cert, contrasta aquesta diligència novaiorquesa amb la lenta reacció europea davant del mateix problema. Al desembre de 2020, la Comissió Europea va redactar un pla d’acció per recolzar la recuperació dels mitjans de comunicació després de la covid en què s’assenyalaven les directrius amb què els diferents estats membres haurien de destinar part dels fons de recuperació i resiliència, els coneguts com a Fons Next Generation per impulsar la transició digital i ecològica d’aquest sector. Un sector que la mateixa Comissió considerava estratègic i fonamental. Però a més del seu valor econòmic, el document abans esmentat reconeix el caràcter de bé públic que representen els mitjans de comunicació en la preservació de la democràcia i de la diversitat cultural. Un bé públic que requereix molt de temps per consolidar-lo. Anys i fins i tot dècades per aconseguir la seva implantació i guanyar la confiança dels seus lectors.

A Espanya ni un sol euro dels fons Next Generation ha arribat a cap d’aquells objectius assenyalats, entre els quals es posava el focus als mitjans de comunicació de caràcter local, com a garants de la defensa de primera línia dels territoris propers al lector i l’oient. I una pregunta directa, què hi té a dir La Generalitat de Catalunya? S’hi apunta a donar un veritable cop de ma a la premsa local d’una vegada per totes?- BeMediàtic/Àmbit d’Estratègia (Il·lustració: Digilander)