En un moment en què la inteligència artificial (IA) ocupa un espai central en el debat públic —traspassant l’ensenyament, la salut, el treball i els mitjans— emergeix una pregunta fonamental: Què entenem realment per IA i com la podem explicar amb rigor a la ciutadania? Aquest és el punt de partida de l’article “Inteligencia artificial y edu-comunicación” del professor Santiago Tejedor, publicat a El Diario de la Comunicación.
Tejedor parteix de la constatació que, tot i la seva ubiqüitat mediàtica, la ciutadania no disposa de les eines conceptuals ni comunicatives necessàries per comprendre plenament les implicacions, els límits i les oportunitats de la IA. La manera com es parla de tecnologia —entre retòriques alarmistes i visions tecnocràtiques— sovint no afavoreix una comprensió sòlida, accessible i crítica. Per això, segons l’autor, cal repensar no només què s’ensenya, sinó com s’explica i s’integra el coneixement sobre IA en l’espai educatiu i comunicatiu.
Del debat acadèmic a la transferència social del saber
Una de les aportacions més consistents de Tejedor és posar l’accent en la necessitat de reforçar la transferència del coneixement acadèmic a la societat en general. L’educació i la comunicació no poden quedar circumscrites a l’àmbit universitari o científic: han d’arribar a públics diversos amb llenguatges comprensibles i significatius. Això, diu, passa per desenvolupar materials, narratives, formats i estratègies que facin la IA intel·ligible no sols per a experts, sinó per a estudiants, ciutadans i professionals de múltiples àmbits.
En aquest sentit, el text defensa que la universitat ha de ser un pont entre la generació de coneixement i la seva explicació social. Produir evidències és imprescindible, però publicar només en revistes especialitzades no és suficient si no es pensa també en com aquestes evidències es transfereixen a la societat. Això implica adaptar el llenguatge, els canals i les formes de comunicació per tal de crear una cultura compartida sobre la IA que sigui crítica i democràtica.
Tres projectes per educar i comunicar la IA
L’article il·lustra aquesta proposta amb tres projectes impulsats des del Gabinet de Comunicació y Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), sota la direcció de Tejedor, que exemplifiquen com la recerca sobre IA pot ser pensada i compartida en clau educativa i comunicativa.
- “La intel·ligència artificial per al foment del periodisme de qualitat i l’alfabetització mediàtica”.- Aquest projecte parteix de la necessitat d’adaptar el periodisme a l’era digital i de la IA mitjançant directrius, recursos i bones pràctiques que millorin la producció i promoció de continguts informatius. L’objectiu és crear una cartografia interactiva d’experiències globals, un catàleg de casos d’èxit i materials divulgatius com infografies, mapes conceptuals i vídeos. El projecte també generarà un llibre blanc adreçat a periodistes i comunicadors per orientar la integració crítica de la IA en la professió.
La iniciativa no es limita a l’àmbit acadèmic: dissenya una àmplia estratègia mediàtica amb notícies, reportatges i formats sonors i audiovisuals perquè els resultats arribin a la ciutadania de manera efectiva. Aquí l’èmfasi no només recau en la tecnologia, sinó en com es comunica i es comprèn.
- Observatorio OI2 per a la innovació dels informatius.- En col·laboració amb la Cátedra RTVE-UAB, aquest observatori analitza les transformacions dels informatius televisius en un entorn digital, amb l’objectiu d’identificar models i pràctiques que puguin adaptar-se al canvi d’hàbits dels públics. En un context on l’audiovisual i les plataformes digitals reconfiguren la relació amb l’audiència, entendre els efectes de la IA en la narració, producció i distribució d’informació és clau.
3. Projecte Dea Dama: IA, biodiversitat i narració de la natura.- Aquest projecte aplica tecnologies com IA, realitat augmentada i entorns immersius per comunicar la investigació científica realitzada als parcs nacionals espanyols, buscant implicar públics amplis en temes de biodiversitat i sostenibilitat. La iniciativa, que combina elements educatius i interactius, posa de manifest que la IA pot ser un recurs per expandir l’abast del coneixement científic, però sempre dins d’un marc crític i pedagògic.
Una proposta que articula educació, comunicació i ciutadania crítica
Al llarg de l’article, Santiago Tejedor sosté que la resposta als reptes de la IA ha de ser transversal: no es tracta només d’incorporar tecnologies als processos comunicatius o educatius, sinó de entendre la IA com un objecte de coneixement, debat públic i alfabetització crítica. Això significa repensar els currículums, els formats educatius, les narratives mediàtiques i els espais de transferència social del saber.
En aquest marc, l’alfabetització mediàtica s’entén com una alfabetització digital complexa, que inclou la capacitat d’analitzar els fonaments, les dinàmiques i les implicacions ètiques de la IA, així com els seus usos i abusos en contextos reals. L’objectiu no és reduir-la a una competència tècnica, sinó fer-la part de la competència ciutadana essencial en una societat digital.
Cap a una educació i comunicació en línia amb els debats globals
Les idees del professor Tejedor ressonen amb les discussions internacionals sobre IA, educació i comunicació que s’han intensificat en els darrers anys. Diversos estudis acadèmics i informes internacionals posen l’èmfasi en que la IA no és només una eina, sinó un agent que transforma les dinàmiques de coneixement, representació i participació social. Això implica repensar el paper de les universitats, dels mitjans i de les polítiques públiques per garantir que la ciutadania desenvolupi competències crítiques i ètiques davant d’aquestes tecnologies.
A nivell educatiu, investigacions recents subratllen que la integració de la IA ha de combinar capacitats tècniques amb comprensió crítica del seu impacte social, ètic i cognitiu, posant el focus en el desenvolupament de la ciutadania digital més que en l’ús de les eines per si mateixes. Aquesta visió coincideix amb la proposta de Tejedor i reforça la idea que educomunicació i alfabetització mediàtica són claus per a una societat ben informada i crítica.- EL BLOC DE L’ESTANIS / COMUNICACIÓ 360º (Il·lustració: edartransformación)