La Federació Internacional de Periodistes (FIP) ha publicat un conjunt de recomanacions per regular l’ús de la intel·ligència artificial al periodisme, amb l’objectiu de preservar valors fonamentals de la professió i garantir pràctiques responsables davant la integració accelerada de tecnologies automatitzades. Podeu consultar les recomanacions en aquest enllaç.

Segons les directrius, la intel·ligència artificial no pot substituir els periodistes humans i els continguts generats per sistemes automatitzats no s’haurien de considerar periodisme excepte quan han estat verificats i supervisats per persones. Les recomanacions destaquen que l’essència de la professió –com la comprovació de fets, el sentit crític i la relació amb les comunitats informades– no es pot replicar per algorismes sense intervenció humana.

Entre les mesures proposades, la FIP advoca per:

• Etiquetar clarament qualsevol contingut produït amb suport d’IA per informar l’audiència sobre el seu origen tecnològic.

• Implementar mecanismes que evitin els biaixos inherents a les dades amb què s’entrenen els models d’IA, preservant la diversitat i precisió informativa .

• Garantir que les redaccions mantinguin control editorial humà , assegurant responsabilitat pel treball publicat.

Les recomanacions de la FIP s’alineen amb posicions semblants d’altres organitzacions de periodistes. Per exemple, l’European Federation of Journalists insta que els professionals atorguin el seu consentiment explícit perquè els seus treballs siguin utilitzats per entrenar sistemes d’IA i exigeixen remuneració proporcional per aquest ús, a més d’un control humà rigorós sobre les eines automatitzades.

El debat sobre normes ètiques i regulacions no es limita als sindicats professionals. Consells de premsa i organismes com la UNESCO han promogut principis de transparència, responsabilitat editorial i etiquetatge obligatori de continguts generats amb IA, insistint que la tecnologia ha de recolzar, no reemplaçar, el judici periodístic humà .

Altres avenços s’observen en iniciatives regionals: a Europa, països com Grècia han llançat codis ètics que exigeixen marcar clarament l’ús d’IA en continguts periodístics, amb possibles conseqüències disciplinàries si no es respecta la transparència.

La preocupació per l’impacte de la IA als mitjans també es reflecteix en estudis acadèmics recents que mostren que l’adopció d’aquestes tecnologies planteja riscos de biaix, manca de transparència i difusió de contingut sense claredat editorial, cosa que podria erosionar la confiança pública si no s’acompanya de marcs ètics sòlids.

La FIP ha assenyalat que aquestes recomanacions busquen establir bases per a un diàleg global entre periodistes, ocupadors i legisladors, a fi d’equilibrar els beneficis tecnològics amb la protecció de la integritat professional, els drets laborals i la qualitat informativa en un entorn dominat per sistemes automatitzats.

Mentre les redaccions de tot el món exploren aplicacions d’IA per optimitzar tasques rutinàries —com recopilació de dades o anàlisi inicial de fonts—, les veus de la professió apunten que la responsabilitat i la supervisió humanes continuaran sent inevitables per assegurar que el periodisme continuï complint la funció social d’informar amb precisió, independència i ètica.- EL BLOC DE L’ESTANIS / COMUNICACIÓ 360º (Il·lustració: FIP)