El tema és rematadament actual i el seu tractament imprescindible. Tres professors de la Universitat del País Basc, Bárbara Sarrionandia, Simón Peña Fernández i Jesús Ángel Pérez Dasilva, si han posat a fons i han treballat la intel·ligència artificial com a motor d’innovació als mitjans: apropiació tècnica, cautela informativa… I aquest, precisament, és el títol que han posat al seu treball, amb l’argument que la intel·ligència artificial (AI) està transformant de manera profunda el treball als mitjans de comunicació, alterant no només les rutines de producció, sinó també els perfils professionals i l’organització interna de les redaccions.
Aquesta investigació examina com integren la IA els mitjans de comunicació del País Basc, amb l’objectiu de conèixer les pràctiques innovadores que estan desenvolupant en aquest àmbit i comprendre’n l’impacte en les diferents fases del treball periodístic. Per això, s’ha adoptat una metodologia mixta que combina entrevistes en profunditat a nou responsables de sis mitjans bascos amb una enquesta a 504 periodistes i professionals en actiu. L’anàlisi s’ha estructurat segons les tres fases clàssiques del procés periodístic: cerca d’informació, producció de contingut i distribució.
Els resultats d l’estudi “La intel·ligència artificial com a motor d’innovació als mitjans: apropiació tècnica, cautela informativa” mostren una adopció cauta de la IA en el pla informatiu, ja que el seu ús s’orienta principalment a tasques auxiliars, com ara la transcripció automàtica, la correcció de textos o la traducció.
Les conclusions més destacades són:
- Adopció cautelosa i gradual.- Els mitjans estan utilitzant la IA sobretot per a tasques auxiliars: transcripcions automàtiques, correcció de textos, traducció, etc. No s’ha estès gaire en l’àmbit purament informatiu (notícies, reportatges centrals).
- Innovacions experimentals més aviat marginals.- Sí que s’han identificat casos innovadors —com clonació de veu per a productes narratius— però sovint en formats no informatius o en projectes petits, externs o de prova. No formen part de la rutina de les redaccions.
- Dependència de solucions externes i iniciativa personal.- Molt del que es fa amb IA depèn de plataformes tecnològiques ja fetes, o de professionals que s’interessen per iniciativa pròpia. No està tant institucionalitzat dins les organitzacions. Hi ha poques estratègies corporatives ferma, normes internes, aplicacions internes.
- Desafiaments ètics, tècnics i organitzatius.- Alguns dels reptes esmentats són: qualitat de l’automatització (errors, biaixos), transparència davant l’audiència en l’ús de tecnologies IA, control humà, governs interns, polítiques de mitjà per regular com i quan usar-les. També la gestió del canvi: la capacitació i perfils professionals que s’adaptin.
- Potencial però limitacions actuals.– L’estudi reconeix que la IA pot aportar innovació real: millores d’eficiència, optimització de processos, noves formes narratives, etc. Però de moment les limitacions (recursos, cultura, coneixement, confiança) impedeixen que es desplegui de forma complerta.
Al meu parer, aquest estudi fa una aportació molt valuosa perquè ofereix una fotografia realista del moment actual: no som en una fase de grans transformacions informatives basades en IA, sinó més aviat en una de consolidació i experimentació.
Destaco alguns punts que em semblen especialment rellevants:
- M’agrada que ressalti la importància del control humà i de normes internes: evita que la IA funcioni com a caixa negra.
- Em sembla que la dependència de tecnologies externes (plataformes, ferramentes que no es dissenyen internament) pot ser un risc en costos, autonomia i ètica.
- És lògic que en mitjans de menor escala o més tradicionals hi hagi més reticències i menys recursos per adoptar IA en formats complexos.
En suma, el treball dels professors de la EHU analitza com els mitjans del País Basc adopten la intel·ligència artificial, destacant una implementació gradual i cautelosa, principalment en tasques auxiliars, i assenyalant reptes ètics, tècnics i organitzatius. Subratlla el potencial innovador de la IA, però també les limitacions derivades de recursos, cultura i estratègia interna. Un gran treball.- El Bloc de l’Estanis/Comunicació 360º (Il·lustració: EHU)